Aquests darrers dies la resposta oficial de l'ONU davant la realitat climàtica actual ha fet un gir històric, reconeixent obertament el fracàs global per a limitar l’escalfament de la Terra a 1,5 °C i ha començat a dissenyar de manera inèdita un "Pla B" focalitzat a gestionar un món que superarà de manera inevitable aquest llindar de seguretat en els pròxims anys.
Portem trenta reunions COP, que segons ens deien servien i servirien per frenar i revertir els efectes de la realitat climàtica en el món.
És terrible, ja que les grans solucions no han funcionat i les petites, les abastables als municipis i persones no s’han arribat a desenvolupar. Les primeres perquè el mercat i el sistema socioeconòmic no ho ha permès, les segones perquè la nostra comoditat individual i local ho han evitat.
Ara, ja ens han dit el que coneixíem amb escreix des de fa molt temps (https://www.montonec.cat/opinio/184757/el-canvi-climatic-una-realitat-que-genera-emergencia-social), des de la publicació d’aquesta notícia és oficial que la realitat climàtica i les seves conseqüències són irreversibles i desconegudes en els seus efectes, ja que es desconeixen les sinergies positives i negatives que les condicionen en espai i temps, i una àrea clau on incideix es l’agroalimentària, en la que el sector vitivinícola a Catalunya es una part molt important.
Així, fixant-nos en les dades es pot veure com el sector vitivinícola a Catalunya té un pes relatiu moderat si es compara estrictament en termes quantitatius amb els grans motors macroeconòmics, com els serveis o la indústria manufacturera general, però posseeix una importància socioeconòmica estratègica i un valor afegit desproporcionadament alt per al territori (https://avc.cat/noticia/el-sector-del-vi-a-catalunya-pes-economic-territori-i-capacitat-productiva/).
Cal dons, sense més dilacions (https://www.cugat.cat/noticies/procrastinacio/) encarar el problema, i discutint-lo, proposar solucions i aplicar-les, per fer un sector resilient en un territori viu.
Es clau fer-ho tenint present la realitat climàtica sens dubte, però també al mateix nivell tota la cadena de valor agroalimentari, que inclou la salut i la població, i també l’ambiental (https://elcargol.com/index.php/opinio/comparacions-aproximacions-divagacions-ves-a-saber-pero-perque-no-fer-les?fbclid=IwY2xjawUGeFtwZG9mAWV4dG4DYWVtAjExAHNydGMGYXBwX2lkEDIyMjAzOTE3ODgyMDA4OTIAAR61zbRoN69JSuPBR0pVy89YeqpfLOukFoQbngFaEiS-p0QIVAGqGI8lFXTj8A_aem__4CGglCiMf4cexGvDh8Dhg; https://www.qcom.es/incendios-forestales/opinion/ser-o-no-ser--esta-es-la-cuestion_87867_8_85632_0_2_in.html?fbclid=IwY2xjawUGeQJwZG9mAWV4dG4DYWVtAjExAHNydGMGYXBwX2lkEDIyMjAzOTE3ODgyMDA4OTIAAR4RAZBaLT7Q8zec3FGpTjGOZ1jvd9gE_r7GaoJy4fccjuuRAKLu6GahdNC1Rw_aem_Hz2wsjo_8LnYchfdKZA1wg), que ofereix valor afegit directe i indirecte, a la fi ambdós importants pel balanç econòmic de les explotacions i el territori.
Algunes persones i entitats em titllaran de pessimista, son lliures de fer-ho com des de fa temps, però tinc el total convenciment de que estan equivocats.
No ho soc gens de negatiu, i dic com sempre he fet, visca la vida en abstracte, que porta aparellades responsabilitat en acomplir les normes del be comú, junt amb el compromís d’actuar voluntàriament per assolir-lo.
Ho han confirmat, no hi ha excuses per no actuar, ja no val a badar, ni tant sols amb l’excusa de la por!
