La primera onada de calor d’enguany ha arribat hores abans de l’arribada de l’estiu astronòmic, recordant-nos que ens hem de protegir ja, perquè l’emergència climàtica ni s’atura ni ens espera.
Ens hem de protegir ja, adaptant els entorns, els habitatges, els barris i el municipi sencer, creant una xarxa de Refugis climàtics que respongui a les necessitats actuals i renaturalitzant i adeqüant l’espai públic.
Uns Refugis climàtics que vagin més enllà d’espais d’estada passiva on recuperar-se de les altes temperatures en un moment puntual i que siguin -també i sobretot- espais d’estada activa que proporcionin benestar físic i emocional a la ciutadania. Espais gratuïts, accessibles i inclusius. Propers i repartits per tot el municipi posant especial atenció als barris de renda baixa i/o població envellida. Confortables, amb bona temperatura, aigua i zones de descans on fer activitats i fer comunitat. Amb personal que vetlli pel bon funcionament de l’espai. Amb horari ampli, a les hores de més calor i tots els dies de la setmana. Ben identificats i amb una campanya de difusió que arribi a tota la ciutadania.
Tot això ho proposàvem ja el març de 2024 -moció de Vilafranca en Comù- però de moment hem avançat més aviat poc i és per això que continuem insistint amb la nostra proposta, que contempla mesures d’aplicació immediata com l’ampliació d’horaris de la Biblioteca Torras i Bages; l’obertura de les Associacions de Veïns -espais ben acondicionats presents a tots els barris- tots els dies de la setmana; i l’ampliació d’horaris als Casals de la Gent Gran.
I mesures a mig i llarg termini, per tal que l’estiu 2027 ens agafi preparats i protegits, com el desenvolupament del Programa de Patis escolars oberts -llargament proposat per Vilafranca en Comú-, que fomenta les relacions intergeneracionals, la cohesió social i fa barri, i amb una prèvia adequació, ampliaria el llistat de refugis climàtics.
També la renaturalització i l’adeqüació de l’espai públic, amb l’objectiu d’assolir la xifra de 20m2 de verd urbà per habitant, recomanada per la OMS i de la qual encara estem lluny, i augmentant els espais ombrejats als carrers i places amb tendals i pèrgoles.
Protegir la ciutadania de l’emergència climàtica no és una moda. És una mesura de Salut Pública. És responsabilitat. És justícia climàtica.
