Són moments interessants pel sector vitivinícola, en ell, el dels espumosos, que per mitjans del segle actual en el cas de Catalunya, possiblement seran els que es derivaran d’una transformació radical, impulsada principalment per l’emergència climàtica, la necessitat de descarbonització total i un mercat global incert.
Així, els principals reptes possiblement seran la gestió de l'escassetat hídrica extrema, les sequeres persistents, intenses i incertes en espai i temps, la caiguda de la producció, la necessària adaptació al canvi tèrmic i fenològic, la migració de cultius, els canvis varietals, la descarbonització i neutralitat climàtica amb l’objectiu zero emissions, l’ús d’energies renovables, l’empaquetament sostenible, els reptes de mercat i model de negoci Premium i de baix o zero contingut en alcohol, les noves tendències de consum...
Per tan possiblement i d’entre altres motius i circumstàncies, l'any 2050, el cava català ja no es definirà només pel seu sabor, sinó per la seva capacitat d'haver sobreviscut i adaptat el paisatge vinícola a un entorn molt més hostil, no tant sols l’ambiental.
Si és així, sembla evident, que caldrà focalitzar la resposta sectorial més enllà de la realitat climàtica, ja prou documentada i coneguda, per entrar en les hipòtesis del futur, treball, que ha de ser realitzat, sens dubte, des d'un enfocament de col·laboració, i tan col·lectiu com sigui possible, ja que segons diferents pensadors com Richard Buckminster “el millor camí per predir el futur, és dissenyar-lo”.
Tenint-se que fer tot el possible, perquè el futur no sigui el present amb retard, aquest ha de ser una cosa lògicament nova, per a això s'ha d'actuar ràpidament, perquè la vida és el que passa mentre fem altres plans, no sempre interessants (https://www.qcom.es/alimentacion/opinion/la-vida-es-eso-que-pasa-mientras-estas-ocupado-haciendo-otros-planes_82177_8_81666_0_1_in.html).
Acceptant que el clima i la meteorologia associada seran més negativament extremes i incertes que en l’actualitat, però que és té suficient coneixement científic i tècnic per desenvolupar estratègies i tàctiques agronòmiques majoritàriament prou desenvolupades i suficients per fer-los-ho front, es podria concretar, que els reptes clau estaran centrats en el mercat i el consumidor, podent-se concretar en:
El canvi en la cultura del consum "Menys, però millor", farà que la tendència cap a la moderació (impulsada per la salut) impliqui que el cava no es consumeixi per volum, sinó per experiència. El repte és sobreviure en un món on beure alcohol pot arribar a ser tan estigmatitzat com el tabac.
Boom del "Sense Alcohol", i per tant en l’any 2050, els escumosos 0,0% no seran una anècdota, sinó una categoria de pes. El repte és aconseguir que un cava des alcoholitzat mantingui el prestigi i el perfil sensorial de l'original.
Nous moments de consum, ja que cal trencar definitivament l'associació amb les postres i Nadal. Si el cava no es converteix en una beguda de "copa a qualsevol hora" o maridatge gastronòmic, perdrà quota davant de còctels o begudes funcionals.
La batalla generacional i global, deguda a la desaparició en el 2025 dels "Baby Boomers", i l’aparició en el consum de la generació Alpha i posteriors. Aquests consumidors no compren "història", compren valors”. Si el cava no és radicalment transparent, ètic i digitalitzat, no connectarà. Competència asiàtica i africana, com a nous països productors amb costos més baixos i sense el pes de la tradició podrien inundar el mercat amb mètodes més ràpids i barats.
La "Proseccització" del gust, ja que és possible que el consumidor global prefereixi perfils més dolços, fruitosos i senzills, deixant el mètode tradicional (més complex i amb notes de criança) com un producte de nínxol molt reduït.
La identitat i estructura del sector dels escumosos (sector Cava vs. Corpinnat vs. Clàssic Penedès), presenta el repte és la unitat, així si el 2050 encara hi ha fragmentació de marques col·lectives, el consumidor global pot confondre’s i triar Champagne o Prosecco per claredat conceptual.
El preu del raïm i el relleu generacional, perquè si no es paga un preu que faci rendible la viticultura, les vinyes del Penedès es convertiran en zones residencials o parcs de plaques solars. Sense pagesos joves, no hi ha sector. Cal tenir present entre altres temes, el tren orbital que potencialment entrarà en funcionament l’any 2040, promovent volgudament o no, una metropolització més elevada del país.
Tecnologia i personalització per generar vins a la carta, pel fet que la intel·ligència artificial permetrà recomanar perfils de cava ultra personalitzats segons l'ADN o el gust del consumidor. El repte és digitalitzar l'experiència del celler sense perdre l'ànima artesana.
Així, resumint, es pot concretar que el punt clau, el gran perill pel 2050 no és només que faci calor, i hi hagi menys aigua pel conreu, que el mercat sigui divers i molt competitiu, i que el consum variï, sinó que el cava esdevingui una "beguda de museu", respectada però no desitjada pels joves.
És una simple opinió, per promoure debat, si es considera oportú i d’interès. S’està en temps electoral, en el que escoltar, valorar, discutir i votar són claus per fer, i així continuar sent en el millor futur per la majoria.
