El tres de desembre, en la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya es va fer l’acte de presentació del llibre, “Sequera: causes, impacte i possibles solucions”, en la col·lecció Les Recomanacions de l'Acadèmia (https://www.youtube.com/watch?v=VByipuq1rOQ).
Va ser interessant, així sense mostrar-se res extraordinàriament nou, va potenciar reflexió, podent-se destacar que:
· La RAFC, una institució focalitzada majoritàriament en la salut, especialment en la humana, tracta la manca d’aigua, per quantitat o qualitat, com un problema de salut, en el que inclou en el sector agroalimentari (https://rafc.cat/).
· Es considera la sequera del sector agroalimentari, més enllà dels regadius, inclosos els secans, les masses forestals, la ramaderia i les pesqueries (https://ruralcat.gencat.cat/c/document_library/get_file?uuid=987f18a5-a75e-46a1-affc-e1df8e8a9251&groupId=20181).
· Es destaqués la manca d’un precís coneixement de la recàrrega dels aqüífers, autèntics embassaments, reservoris naturals d’aigua, activament filtrada i en bona part depurada (https://ruralcat.gencat.cat/c/document_library/get_file?uuid=e281314c-125e-d1e0-272e-6863bda6099d&groupId=20181; https://www.congresaiguacatalunya.com/images/stories/VI-congres/ponencies/P09.1.pdf).
· La necessitat de fer estudis respecte del preu, del cost econòmic de la inacció, en aquest cas en els temes hídrics (https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/publicaciones/Cambioclimatico_tcm30-185601.pdf).
· Que la salut, és quelcom més que la manca de malalties, tenint les relacionades amb l’aigua molt baixa incidència en el nostre món, però sí una molt clara a escala del nostre sistema socioeconòmic, en afectar la productivitat i, en conseqüència, a la riquesa territorial, afavorint el despoblament rural (https://www.elcugatenc.cat/opinio/96634/laigua-no-es-per-lagricultura-es-per-lalimentacio).
· Els sols tenen una gran importància productiva, sobretot per la seva funció de reservori i regulador del cicle hidrològic, i sense menystenir la seva importància en els cicles del carboni, nitrogen i altres components químics naturals i de síntesi (https://globalcarbonatlas.org/), la seva importància aquesta associada al continu hídric sòl/planta/atmosfera, directament lligat a la producció primària dels ecosistemes (https://www.researchgate.net/publication/28126679_Aproximacion_al_ciclo_del_agua_en_ecosistemas_forestales).
· La relació aigua / energia, és inseparable tant en els regadius moderns pel moviment de l’aigua, fins i tot en alçada, com és el cas de Rialp i el Segarra Garrigues, i la seva pressurització en les zones de reg, com en els associats a la gravetat, tant en els antics com en els dissenyats per emprar-la ara (https://www.cugat.cat/noticies/el-nexe-indissoluble-aigua-energia-alimentacio/).
· L’alimentació és salut, se'ns dubte i, per tant, un dret, i en conseqüència cal que disposi de prou aigua per poder-los produir i donar valor en tota la cadena de valor, d’una manera justa i equitativa (https://raco.cat/index.php/TECA/article/view/9901109/527182).
· L’aigua és i serà un recurs escàs, per tant, el seu ús ha de fer-se des del principi de la sobrietat, i la seva gestió eficient, sempre des del coneixement i el sentit comú (https://www.elcugatenc.cat/opinio/92098/sobrietat).
· Des de les darreres sequeres, s’han fet estudis, però no s’ha concretat res i, per tant, tampoc s’ha desenvolupat cap acció concreta. Sempre estem en fase pre sequera, però en un territori, població inclosa, cada cop més real o virtualment secs.
Cada cop hi ha més informació i més veus que clamen respecte de la realitat climàtica i l’emergència social que se’n deriva, tanmateix, penso que s’està reaccionant amb baixa intensitat, i el temps s’ha acabat i cal actuar.
En el Penedès, un lloc on fer-ho és en la Comunitat de Regants, que promourà i tant de bo generi, un territori resilient, no igual a l’actual, però funcional, viu.
