En aquestes dades és costum desitjar, desitjar-nos moltes coses, fins i tot més de les que es poden o podran fer, ja que, si voleu que us digui no sé per quin motiu, és temps d’il·lusió.
Sembla que deixem per la resta de l’any el temps de l’acció, moltes vegades migrada d’il·lusió, i masses, lamentablement, buides d’il·lusió i poc funcionals en acció, per culpa del meu entendre, a una important manca de compromís.
Per tot plegat em decideixo a enviar-vos de tot cor uns desitjos concrets:
Que la ciutadania ens impliquem en la política de l’acció, del debat i no en la de l’insult i el menys preu.
Que els polítics facin el que els hi correspon per delegació de la ciutadania, i no per estratègia de partit.
Que mirem l’avui amb el referent del passat, pensant en el futur.
Que no posem paraules afegides a les quals tenen valor per si mateixes, ja que automàticament es devaluen (amor, vi, amistat, agricultura, deu...).
Que la Comunitat de Regants sigui una eina de transformació del sector agrícola i amb ell de la vegueria, i que tothom, vulgui fer-la funcional.
Que valorem que l’important és el conjunt que representa el que fem i com ho fem.
Que per innovar cal molt coneixement, si no és simplement parlar per vendre.
Que el coneixement real, es genera en llocs determinats de la societat, propiciats per ella, i te que arribar a tothom, per ser funcional.
Que els cants de sirena poden ser bonics, però sempre falsos, ja que no existeixen, per això, cal anar reflexivament amb compte respecte de les propostes de futur per la vegueria.
Que no hi ha més que el que és té, i amb això cal fer, per tant, no paga la pena somiar que obtindrem coses d’altres llocs i propietats (aigua, energia...), i centrar esforços en el que realment es pot fer bé, per aquí i més enllà.
Tots aquests desitjos es poden resumir amb el de pau, amor, justícia, equitat, empatia, sobrietat, coneixement i sentit comú, per nosaltres, els nostres i els que ens envolten i envoltaran!
