Recentment, METEOCAT ha publicat el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) amb l’objectiu és fer una anàlisi acurada de l’evolució del clima recent a Catalunya, des de diverses perspectives, i així obtenir i valorar les característiques de la variabilitat i el canvi climàtic que ens afecta (https://www.medecc.org/medecc-reports/climate-and-environmental-change-in-the-mediterranean-basin-current-situation-and-risks-for-the-future-1st-mediterranean-assessment-report/). És una informació clau per entendre climàticament i meteorològicament d’on venim, on som i cap on anem, entre altres coses per considerar perills i riscos, i molt especialment solucions als mateixos (https://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/butlletins-i-episodis-meteorologics/butlleti-anual-dindicadors-climatics/).
El BAIC valora a partir d’àmplia xarxa d’estacions meteorològiques d’arreu del territori, d’entre altres paràmetres, la tendència en l’evolució de la temperatura a Catalunya, que està clarament i estadísticament corroborada a l’alça.
Així, el 2025 ha estat el tercer any més càlid a Catalunya des de mitjan segle XX, fent que la tendència de la temperatura mitjana anual al nostre país per al període 1950-2025 sigui igual a +0,27 °C/decenni, que equival a un augment mitjà de 2,1 °C en els darrers setanta-sis anys.
És un comportament similar a l’enregistrat a Europa, però superior al ritme registrat a escala global. Així, l’augment respecte del període preindustrial (1850-1900) és +1,4 °C a tot el món, +2,4 °C a Europa i al voltant de +2,0 °C a Catalunya (valors mitjans dels darrers cinc anys).
Les elevades temperatures són un gran i greu problema productiu, ja que afecten el metabolisme de la planta, promovent canvies en la fenologia i la maduració dels fruits, a més cal afegir el tapat d’aquesta història, l’evaporació.
L'evapotranspiració potencial (ETP) anual al Penedès se situa generalment entre els 700 mm i els 850 mm. Aquesta xifra varia segons la micró climatologia local (costa, plana interior o zones prelitorals) i és màxima durant els mesos d'estiu, quan la demanda atmosfèrica de les plantes és més elevada (https://agricultura.gencat.cat/web/.content/ag_agricultura/ag14_fertilitzacio/documents/mapes/fitxers_estatics/mapes_climatics_pmfacc.pdf). Com a territori mediterrani, el Penedès presenta un important dèficit hídric estival, ja que l'ETP supera àmpliament la precipitació durant gran part de l'any.
Així, segons l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i l'IPCC, per cada grau centígrad d'augment en la temperatura, la capacitat de l'atmosfera per retenir vapor d'aigua augmenta aproximadament un 7%, cosa que accelera el cicle global de l'aigua i potencia. És a dir, si a Catalunya s’ha incrementat la temperatura 2 °C, l’evaporació potencial és aproximadament un 15% a la mitjana històrica, situant-se entre els 805 i els 920 mm anuals, fet al qual cal afegir que la precipitació va a la baixa d’una manera no significativa, tot incrementant-se la torrencialitat, el que afavoreix l’escorrentia superficial i l’erosió. Tot aplegat a la fi, genera una menor disponibilitat d’aigua.
Dades generades per METEOCAT en el marc de l’informe (novembre-desembre 2024) del Programa de seguiment i gestió agronòmica de l’aigua, per incrementar la resiliència al canvi climàtic del sector vitícola català (PSGA.cat), desenvolupat pluralment i coralment per l’IRTA, INCAVI, METEOCAT i ACA (https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/sequera-persistent-no-aigua-per-vinya/16247150/; https://lafurapenedes.cat/regar-o-morir/)
Per tant, METEOCAT i AEMET (https://medina.aemet.es/cambio-climatico/el-calentamiento-global-esta-creando-un-mundo-mas-humedo-o-mas-seco) ens ofereixen la imatge del que passa i passarà, a la que agronòmicament caldrà, si o si, afegir el càlcul de les necessitats reals d’aigua del conreu per cada lloc, material vegetal i objectiu productiu.
Així, per calcular i consultar les dades d'evapotranspiració de referència específiques (ETo) per conreus, setmanes o mesos, es poden utilitzar les eines del Servei de Regs i Agrometeorologia de Ruralcat (https://ruralcat.gencat.cat/reg.dadesmeteo) i l’Observatori de la Sequera de l’Alt Penedès (https://www.diba.cat/ca/web/alcaldespelclima/-/en-marxa-l-observatori-de-la-sequera-de-l-alt-penedes, constituït el 16/12/2019, i en funcionament continuat des d’aleshores), cal però, aleshores fer càlculs a escala de cada parcel·la i en la millor de les circumstàncies compartir-les amb els altres membres de les xarxes, del territori.
Arribats aquest punt, és bo destacar a Josep Maria Vernet, tècnic de la ADV. de la Granada del Penedès (https://el3devuit.cat/2023/05/01/111557/economia/les-adv-una-peca-clauen-la-digitalitzacio-del-sector-reclamen-millor-financament/) per la tasca continuada, tant en demanda de servei, com d’interacció entre tots en l’obtenció i valoració dels resultats mostrats per Ruralcat i l’IRTA, i també, pels càlculs que desenvolupa en la seva àrea d’influència professional.
Darrerament, ha generat una interessant informació respecte dels graus dia acumulats fins a la setmana passada a la Granada del Penedès.
Dades de Josep Maria Vernet, ADV La granada del Penedès (19/06/26)
En el projecte GLOBALVITI (http://globalviti.com/), en la part relacionada amb Juve y Camps, l’IRTA va calcular les projeccions de l’índex de Huglin (https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndice_Huglin; https://content.meteoblue.com/es/clientes-privados/website-subscriptions/climate/indice-de-huglin) al llarg del segle XXI.
Amb les dades de Vernet, i comptant que encara resten uns cent dies per arribar al 30 de setembre, data límit pel càlcul, podem esperar un increment d’uns 2000° dia, el que ens porta als valors previstos. Fet que per una part valida resultats, però per altre mostra una evolució tèrmica molt perillosa pel conreu.
Aquests resultats plategen recomanacions referides a la gestió del sòl i la vegetació, però, més enllà de controlar a la baixa la coberta verda del sòl, per ajudar als bombers en la lluita contra el potencial risc de foc (https://www.qcom.es/robert-save/opinion/se-puede-decir--pero-no-pensar--que-la-meteorologia-es-una-anecdota_72170_8_75890_0_1_in.html). També, controlar la capa herbosa del conreu, i fer llaurades superficials per trencar les vies de pèrdua d’aigua edàfica, tot incrementant la infiltració de la pluja, i també en la reducció de la coberta verda, però valorant la potencial funció de protecció directa respecte de la radiació pel raïm.
És important destacar, que cal fer una poda, reducció de verd selectiva en les fulles velles, ja que si no es promou un desacoblament entre demanda i oferta d’aigua per transpirar a nivell de cep.
Les dades de l’ADV de la Granada i l’IRTA mostren inqüestionablement la nova realitat ambiental, i amb ella la necessitat d’aprofundir en la resposta de la vinya als cops de calor, a nivell de tota la planta, però molt especialment del raïm.
Màster de l’Aigua UB. Robert Savé M., juny 2026
És important fer-ho i per fer-ho bé, guanyant temps, pel que és imprescindible ciència, tècnica sentit comú i empatia, ja que és un problema de tothom d’avui i més enllà.
Article d’opinió desenvolupat per Robert Savé & Josep Maria Vernet (20/06/2026)
Els autors volen agrair la feina contínua i seriosa de l’Observatori de la Sequera (IRTA/CCAP/CSIC-OE), a l’informe (novembre-desembre 2024) del Programa de seguiment i gestió agronòmica de l’aigua, per incrementar la resiliència al canvi climàtic del sector vitícola català (PSGA.cat), desenvolupat pluralment i coralment per l’IRTA, INCAVI, METEOCAT i ACA, i també al Grup Impulsor de Solucions per la Sequera, del Penedès, en la seva funció d’àgora de discussió oberta i continua, dels problemes que afecten a la vitivinicultura del Penedès.
