Quan camino, passejo, quedo “esparverat” de l’incivisme i mala educació, que hi ha entre la ciutadania de Sant Sadurní. Defecacions sense control, racons de brutícia que estan temps sense netejar. Om, es pregunta quin civisme tenim?, quina educació expressem?
Moltes vegades, a través de la premsa comarcal, he opinat i he dit vers aquest problema, situació, que no hi trobem la solució. El ciutadà de a peu, es fa el despistat i algun passa olímpicament; i una administració (regidoria de via pública), que segurament no fa la feina bé. I en a mi, això em preocupa i em fa estar malhumorat.
Som humans, i com a tals, no som perfectes ni superdotats, però senyors meus (veïns-polítics), la neteja, el manteniment, la deixadesa, la brutícia, l’abandonament, són “paràmetres-qüestions”, que hem de complir i que hem de no oblidar.
Moltes vegades, també he dit que un poble, una vila “neta” és d’agrair, compleix amb uns requisits, que et col·loquen en l’estabilitat i sostenibilitat.
Som prou grans, per saber quines coses, quins usos, quins passos, s’han de fer, seguir i tirar endavant, perquè aquest “mal us del civisme”, passi a ser un “bon us-compliment del civisme”.
