Avui, està clar que el tren és el millor sistema de transport de persones i mercaderies, tant en petites i mitjanes distàncies, com en llargues. És el sistema de transport més econòmic, segur i sostenible.
Aquests darrers dies se’ns han venut a bombo i platerets la Línia Orbital Ferroviària (LOF) que, si tot va com ha d’anar, estarà acabada el 2041, quasi 160 anys després que es plantegés un projecte de ferrocarril Vilanova-Vilafranca-Igualada. Igualada i l’Anoia, però, han quedat despenjades de la LOF.
És una bona notícia, però insuficient per posar al dia la xarxa ferroviària penedesenca, degut a la manca d’inversions durant anys. La poca inversió ferroviària a Catalunya durant dècades, deguda a l’estat, però també a la Generalitat de tots colors, ha prioritzat l’Alta Velocitat (TGV-AVE) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, deixant desatesos els serveis ferroviaris a la resta del país i, especialment les rodalies.
Fa temps que des del Penedès es treballa per l’Eix Ferroviari Transversal (ETF) de passatgers i mercaderies de Lleida a Girona. L’ETF permetria que el transport de mercaderies procedent del centre, de València i del Port de Tarragona, poguessin arribar al Port de Barcelona i/o a França, sense sobrecarregar les vies que travessen el Penedès per l’interior i per la costa i la zona més poblada del país. A més permetria la connexió d’Igualada amb Barcelona, via Martorell, amb el “tren gran”.
Ara mateix, però, el problema que preocupa a la gent que viu i/o treballa al Penedès és la xarxa i el sistema de Rodalies, especialment la R2Sud i la R4, que utilitzem millers i milers de persones diàriament. Un problema que augmentarà quan es posi en marxa el tercer fil, una solució provisional pel Corredor Mediterrani que es vol definitiva. Perquè la poca inversió realitzada a la R4 ha estat per posar el tercer fil. Però, aquesta inversió afectarà negativament el transport ferroviari de persones a mitjà i llarg termini. La única solució estratègica és l’ETF, d’aquí la importància de començar ja a treballar-hi.
Des de la Promoció del Transport Públic (PTP) s’han fet diverses propostes d’actuació immediata que millorarien sensiblement el servei ferroviari al Penedès sense grans inversions: dividir la R4 en dues línies i crear apartadors de 750m i canvis de vies en els dos sentits; millorar la coordinació horària a l’estació d’enllaç de Sant Vicenç de Calders; allargar la RT2 i la R8 fins a Vilafranca; anar cap a freqüències de 10’ a la R2 Sud; de 15’ en hores punta a la R4 de Vilafranca a Barcelona i de 30’ de Vilafranca-Sant Vicenç; posar trens semidirectes a la R4 des de Martorell a Barcelona; parada de tots els Regionals a Vilanova; parada de Regionals a Vilafranca; ... Tot plegat seria possible el 2026-2027.
Seguirem de braços plegats, esperant a veure que decideixen els altres sobre el Penedès?
