Aquest passat divendres es va celebrar un acte al Parlament de Catalunya per recordar el quinzè aniversari de l’aprovació de la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Una fita històrica i que cal celebrar i recordar.
Vagi per endavant el reconeixement de l’encert d’aquesta llei, i que els municipis que s’agrupen al voltant de la capital del País tinguin eines per gestionar els seus reptes, i que es van dotar d’una governança que els permet compartir estratègies compartides.
Barcelona és la capital de Catalunya i la seva Àrea Metropolitana és la locomotora que tira del País amb unes dinàmiques ben diferenciades de la resta de Catalunya.
Fa temps que posem l’accent en aquesta diferenciació entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la resta del País. Creiem que estem arribant a uns nivells de diferenciació que posen el perill el mateix concepte de Catalunya. Denunciem públicament i creiem que existeix una Catalunya a dues o tres velocitats que fa perdre coherència a una manera d’entendre la nació catalana.
Barcelona i l’Àrea Metropolitana van al seu aire, i la resta del País ens sentim desconnectats, i aquest no és un bon senyal.
Dèiem que fa quinze anys que l’Àrea Metropolitana de Barcelona té la seva llei i la seva governança. Però cal recordar, que el mateix dia el Parlament va aprovar una llei de Vegueries que havia de donar governança a la resta de regions de Catalunya com ho feia la llei de l’Àrea Metropolitana. Però aquesta llei no es va tirar endavant.
Barcelona i la seva Àrea Metropolitana avançaven, la resta del país quedava paralitzat. Paralitzat perquè la resta de regions del País existien però buides de competències i governances, condemnats a seguir sent governants des d’un despatx de Barcelona. Centralisme tout court.
I és aquí on recau el problema de les dues velocitats. El mapa e Catalunya veu com una regió, l’Àrea Metropolitana gestiona els seus reptes compartits, i la resta no ho poden fer.
No podem condemnar el País a recrear Àrees metropolitanes, com es vol fer ara a Tarragona, Lleida o Girona, recrear un model centralista i centralitzant, i deixar la resta de municipis i comarques en uns llimbs.
Catalunya es juga el seu futur com a Nació, com a comunitat aquí. Volem i necessitem una capital de País i una Àrea Metropolitana potent i competitiva a nivell global. Però aquesta capital i la seva Àrea Metropolitana no poden estar desconnectada del seu hinterland que li dona tot el sentit i significança.
Al Parlament celebraven 15 de l’Àrea Metropolitana, però el que realment hauríem d’impulsar des del Parlament és la solució a la necessitat de la governança de la resta de regions del País. Sinó estem condemnats a dissoldre Catalunya en una gran Àrea Metropolitana mentre desertitzem la resta del país.
Crec que hi ha consens, cal relligar-lo i impulsar la cogovernança regional de Catalunya sinó posarem en dificultat el futur d’aquest estimat País.
