
L’escriptor vilafranquí Xavier Hernàndez Ventosa va presentar divendres passat a L’Agrícol el seu darrer llibre Irradiacions. Una jornada al Museu Nacional d'Art de Catalunya, editat per Andana. El llibre, que és el catorzè de la seva trajectòria, reuneix 27 relats inspirats en obres del MNAC.
Hernàndez és Llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i Mestre de Català. Va exercir com a professor de llengua i literatura a l’Escola Vilarnau de Sant Sadurní i a l’Escola Montagut i a l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca. Ha publicat una dotzena de títols de literatura infantil i juvenil i va ser guanyador del premi “Columna Jove”.
Com va néixer la idea d'escriure aquest llibre?
Des de sempre, juntament amb la Mercè, la meva dona, hem estat interessats per l'art. Hem visitat museus i exposicions d'una manera autodidacta. Quan em vaig jubilar vaig fer cursos d'història de l'art a la Universitat Pompeu Fabra. De la combinació de les meves dues passions, la literatura i l'art, neix aquest llibre.
Quan va començar a treballar-hi?
Cap al 2022. Han estat moltes visites al MNAC, moltes hores observant obres i reflexionant-hi. La redacció pròpiament dita ha durat aproximadament un any i mig.
Com va seleccionar les obres que apareixen al llibre?
La selecció respon exclusivament a una mirada personal. He escollit pintures, escultures i talles romàniques que em comunicaven alguna cosa que creia que podia convertir en literatura. Potser no són les peces més conegudes del museu, però són les que m'han permès construir una història.
Per tant, no és un llibre academicista.
No. Qui hi busqui una aproximació acadèmica no la trobarà. Són relats literaris inspirats en obres d'art. Evidentment, hi apareixen elements artístics i històrics, però el que construeixo són històries. És un llibre per llegir, no una obra de consulta.
Per què va decidir estructurar-lo en 27 relats?
Perquè la pintura és, essencialment, llum. Cada obra em transmet una lluminositat que relaciono amb un moment del dia. Els primers nou relats corresponen al matí, els nou següents a la tarda i els darrers a l'enfosquiment. Els dos últims, però, ja són negra nit: un tracta de la crueltat i l'altre del desconsol. D’aquesta manera es tanca el llibre.
Ha comptat amb assessorament especialitzat a l’hora de redactar-lo?
No. Hi ha el bagatge dels estudis i tota la documentació consultada, però és un projecte absolutament personal. M'he llançat a la piscina sense salvavides. Volia sentir-me lliure, sense que ningú em digués què havia de fer.
És un canvi important respecte als llibres anteriors.
Sí, aquest llibre respon al moment vital en què em trobo.He deixat enrere una etapa en què escrivia literatura infantil i juvenil. Ara ja no conec prou el món dels infants per escriure sobre la seva realitat. En canvi, l'art i la literatura formen part del meu món.
És una obra amb una gran riquesa de llenguatge i molta adjetivació.
No crec que sigui un llenguatge arcaic, però sí molt elaborat i adjectivat. Quan escrivia per a infants mesurava molt el vocabulari. Ara no m'he imposat aquestes limitacions. Fins que una pàgina no em convenç, no la dono per acabada. Puc passar molta estona buscant un adjectiu concret.
Hi ha alguna obra del museu que l'hagi impressionat especialment?
No en puc escollir una. Totes tenen alguna cosa que m'ha interessat i que m'ha permès escriure. Si només n'hi hagués una de preferida, no hauria fet tots aquests relats.
També vol reivindicar el MNAC?
Sí. Tenim un museu extraordinari que molta gent desconeix. Viatgem a altres ciutats per visitar museus i, en canvi, no coneixem prou el patrimoni que tenim a prop. M'agradaria que el llibre despertés la curiositat dels lectors i els animés a visitar-lo. Les fotografies ajuden a entendre els relats, però contemplar les obres originals és una experiència molt més rica.
Amb aquest llibre ja suma catorze obres publicades. Té previst continuar escrivint o iniciar algun altre projecte literari?
De moment, aquest projecte està acabat i tancat. Hi he dedicat molt de temps i ha arribat un moment en què he considerat que ja no hi havia res més a afegir. Entre aquest treball també vaig participar en el llibre Una història, un camí, un futur, del cinquantè aniversari del Centre Excursionista, que es va publicar el novembre de l'any passat. Ara mateix no tinc cap altre projecte concret. Ja veurem què vindrà més endavant.
Olga Aibar Toro

