Des de fa més de tres dècades, la GATAP treballa perquè el teatre amateur sigui un motor cultural viu al Penedès. Ara, aquesta feina col·lectiva fa el salt a la pantalla amb Assaig general, una sèrie televisiva que mostra l'esforç, la passió i la quotidianitat dels grups de teatre de la comarca.
Parlem amb Remei Ullate, una de les veus referents de la GATAP, sobre l'origen del projecte, el present del teatre amateur i els reptes de futur.
La idea d'Assaig general feia temps que rondava. Com neix finalment el projecte?
La GATAP, des que es va fundar l'any 1990, sempre ha estat oberta a col·laborar amb entitats de cultura popular i tradicional. Hem participat en projectes molt diversos al llarg dels anys, sempre amb aquesta voluntat de sumar.
En aquest cas, coneixíem en Pep Puig, sabíem que tenia experiència tant en teatre com en audiovisual, i vam començar a imaginar com podíem unir aquests dos mons per posar en valor tota la feina feta durant més de 35 anys. A partir de les converses amb Penedès Televisió va sorgir la idea d'una sèrie de capítols curts, d'uns quinze minuts, que permetessin arribar a tothom.
Què hi trobarà l'espectador quan miri la sèrie?
Sobretot, hi trobarà realitat. Veurà els assajos, les hores que hi dediquem després de la jornada laboral, la convivència dins els grups i l'esforç per oferir un producte de qualitat. També hi ha una part molt important de reflexió: per a nosaltres el teatre no és només entreteniment, també és una eina per ser crítics amb la societat i posar sobre la taula temes que ens interpel·len com a comunitat. Assaig general vol fer visible tot això que normalment queda darrere del teló.
De quanta gent estem parlant quan parlem de teatre amateur al Penedès?
A la comarca hi ha aproximadament una vintena de grups federats. Si fem una mitjana d'una desena de persones per grup, ja estem parlant d'unes 200 persones com a mínim, només en actors i actrius. A això cal afegir-hi tècnics, col·laboradors i tota la gent que ajuda des de cada municipi. És una xarxa cultural molt més gran del que sovint es percep.
La Roda de Teatre ha estat clau en aquesta trajectòria. Quin paper hi juga el públic?
Amb els anys s'ha creat un públic molt fidel que ens segueix de poble en poble. Potser no sempre ens coneixem personalment, però ells sí que ens identifiquen i esperen que comenci la temporada. És un públic majoritàriament de gent gran, tot i que també hi ha relleu generacional. Aquesta fidelitat és un dels grans èxits de la Roda de Teatre.
Un dels reptes pendents és el teatre infantil i juvenil?
Sí, clarament. No tenim una gran tradició de seccions infantils o juvenils dins dels grups amateurs. La renovació acostuma a ser interna: joves que entren al grup gran seguint els pares o els avis. Hi ha excepcions molt interessants, com Les Escoles Gelida Teatre o projectes familiars com la Tribu Teatre d'Olesa de Bonesvalls, però com a comarca encara tenim camí per recórrer en aquest àmbit.
Quins grups destaquen per trajectòria dins la GATAP?
El grup més antic que continua en actiu és L'Arrel de Sant Miquel d'Olèrdola, un dels sis fundadors originals. En canvi, l'últim a federar-se ha estat la companyia Cel Obert de Sant Sadurní d'Anoia, fa menys de mig any. Precisament ells han viscut amb molta intensitat la seva primera participació a la Roda de Teatre, amb una experiència que descriuen com a espectacular.
Com han viscut els grups l'experiència de sortir a la televisió?
Amb molta il·lusió una mica de vergonya. Estem acostumats a l'escenari, però la càmera imposa molt més. El llenguatge audiovisual és diferent i et fa sentir més exposat. Tot i això, l'experiència ha servit per fer pinya, per reforçar els vincles dins els grups i per cuidar encara més el resultat final. Veure els capítols junts, com si fos una estrena, ha estat molt especial.
Què espereu que aporti Assaig general al territori?
Esperem que la gent es reconegui, que algú digui: "Mira, aquest fa teatre i no ho sabia". Que el teatre amateur deixi de ser invisible i es valori com el que és: una feina constant, col·lectiva i profundament arrelada al territori. Si aconseguim despertar curiositat i ganes d'anar al teatre, ja haurem complert l'objectiu.
Olga Aibar Toro
