Ramon Grau és escriptor, guionista, realitzador i fotògraf martinenc, a més d'assessor de comunicació política. Membre de l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas des de 1998, és conegut sobretot per ser l'autor i director de la comèdia teatral Cunyades, de gira durant cinc temporades, omplint les sales de Catalunya i Andorra. Ha escrit sis novel·les, la darrera de les quals El vincle turquesa (Voliana edicions).
El teu trajecte literari ha estat molt variat.
Sí, vaig començar amb dues novel·les per a adults. Després, a partir del 2018, em vaig passar a la literatura infantil amb Vali la valenta, que va tenir molt d'èxit, fins al punt que vam fer una segona part, Vali la valenta 2. Ara continuo amb la juvenil, però aquí lligo aquests dos vessants: els thrillers que feia al principi per a adults amb la literatura infantil i juvenil que faig ara.
Per què li vas posar El vincle turquesa al teu darrer llibre?
És la història de dues noies molt poc sociables, una mica friquis, d'un institut, que formen un petit grup entre elles i porten una polsera de color turquesa. Aquest color és indefinit: tant pot ser blau turquesa com verd turquesa, depèn de la mirada de cadascú.
Això em dona molt joc metafòric amb aquestes noies, que tot i ser molt introvertides, en realitat tenen un món interior molt ric i fantasiós. Fins i tot són capaces d'imaginar matar una altra noia de la classe. Aquesta dualitat encaixa molt bé amb l'adolescència, que és una etapa d'extrems: pots estar molt deprimit o molt eufòric, i tot t'ho prens molt intensament.
Està inspirat en algú real?
No, els personatges sempre són inventats. La idea em va venir fotografiant una graduació de final de curs. Vaig veure algunes noies mirant-ne una altra molt guapa, amb una intensitat especial, gairebé amb odi. I vaig pensar: Aquestes noies estan pensant a matar-la.
I em vaig preguntar: què passaria si dues noies imaginessin com assassinar una companya de classe, i després aquesta aparegués realment morta? Les sospites recaurien sobre elles. La història va d'això: elles han de demostrar que no han estat les culpables i, alhora, descobrir qui és l'assassí, perquè totes les proves apunten cap a elles.
És policíaca.
Sí, però no des del punt de vista de la policia, sinó des del punt de vista d'aquestes dues noies, que es veuen obligades a assumir un paper que no els correspon. Jo soc molt d'acció. M'agrada escriure històries que no parin de passar coses.
Vinc de la televisió i dels guions, i això es nota: seqüència rere seqüència, ritme constant. També em passa al teatre: faig humor i tot és gag rere gag. M'agrada que el lector s'enganxi i no pugui parar fins al final.
Quan la vas començar a escriure?
La vaig començar el 2024. La vaig escriure a la Biblioteca d'Humanitats de la Univesitat Autònoma de Barcelona mentre esperava la meva filla, que estudia allà a prop. Hi havia dies que l'havia d'anar a buscar perquè acabava molt tard i jo aprofitava aquella estona per escriure. Devia estar-hi mig any, més o menys. Per a mi escriure no és el més difícil, perquè escric cada dia i m'agrada molt.
El que és realment complicat és trobar editorial.
Sí. Hi ha molta oferta, les grans editorials estan molt monopolitzades i les petites tenen poc marge. Sempre s’ha d'anar picant portes. Aquesta novel·la la vaig presentar a Voliana Edicions, d’Argentona, i em van contestar l'endemà.
Això és raríssim, normalment poden passar sis mesos o no contesten mai. Tenien una línia de literatura negra que es diu Falciot Negre i també una línia juvenil, però no tenien encara literatura negra juvenil. Aquesta és la primera de la nova subcol·lecció: Falciot Jove.
Hi ha algun missatge de fons?
Sí. He treballat molt el tema de dues persones molt sensibles i insegures, que aparentment són molt invisibles, però que tenen un gran món interior. Fins i tot les persones més rares tenen una vida molt intensa, molt important.
Aquestes dues noies s'autoexclouen, però tenen una gran profunditat emocional. Volia mostrar això: que darrere d'algú aparentment discret hi pot haver tot un univers.
Com combines la feina i l’escriptura amb el teatre?
Escric sempre que puc. M’agradaria molt tenir un estiu tranquil només per escriure, però no és així. També treballo com a fotògraf i faig teatre. Fa cinc anys que em vaig passar al teatre professional amb Cunyades, que ha anat molt bé. És una obra que ja porta cinc temporades, que és moltíssim, ja que la vida habitual d'una obra són tres mesos.
Estàs escrivint alguna altra obra?
Estic preparant una nova obra amb Toni Albà, titulada Tot queda en família, que la dirigirà ell. És una comèdia dramàtica sobre uns nebots que acullen un oncle vidu, però en realitat volen aprofitar-se'n perquè no té fills.
M'agraden aquest tipus d'històries: drames terribles que fan molta gràcia, perquè l'espectador s'hi identifica. El que no m'agrada és produir. Ara prefereixo escriure i deixar que altres ho gestionin. Crec que aquest és realment el meu lloc.
Olga Aibar Toro
