Raimon Cuyàs és una d'aquelles persones que, sense fer gaire soroll, han ajudat a fer possible la Festa Major de Vilafranca durant dècades. Ha estat escolà de la capta, falconer, casteller, voluntari de logística, elaborador del rom cremat i encara avui continua col·laborant sempre que pot. Parlem amb ell sobre com ha canviat la festa i per què creu que el voluntariat n'ha estat, i continua sent, una peça imprescindible.
Quan va començar la seva relació amb la Festa Major?
Va començar molt aviat. Amb només cinc o sis anys ja participava a la capta com a escolà, vestit amb la sotana i el roquet. Més endavant vaig continuar col·laborant de moltes altres maneres, sempre vinculat a la festa.
Quines tasques ha fet al llarg dels anys?
Una mica de tot. He ajudat en la logística, transportant material amb la furgoneta, portant vins i caves als restaurants de les colles, muntant cadires, col·laborant en diferents actes, participant a la capta i, des de fa uns quants anys, preparant el rom cremat. Sempre he intentat donar un cop de mà allà on feia falta.
També ha viscut la Festa Major des de dins dels balls.
Sí. Vaig estar 23 anys als Falcons i 30 anys als Castellers. Vaig començar als Falcons quan tenia cinc anys i vaig viure tota aquella època en què els castells van començar a créixer. Durant molts anys pràcticament no em perdia cap cercavila ni cap actuació.
Què ha canviat més de la Festa Major des que vostè hi participa?
Sobretot el voluntariat. Abans moltes feines les fèiem persones que hi dedicàvem el nostre temps de manera dsinteressada.
Ara moltes d'aquestes tasques les assumeix la brigada municipal o empreses externes, i també han canviat les barres. Per mi, la festa ha perdut una part important d'aquest esperit de col·laboració.
Creu que aquell esperit era un valor afegit?
I tant. Quan col·labores, la festa encara te la fas més teva. Hi havia molta gent disposada a ajudar simplement perquè estimava la Festa Major. Això creava una implicació molt especial.
També ha vist evolucionar altres aspectes, com els goigs.
Sí. Quan jo era petit els goigs els cantava l'Escola Cantorum des del cor de Santa Maria i la gent escoltava.
Amb els anys la participació popular va anar creixent. M'agrada tant com es cantaven abans com ara; simplement la festa evoluciona.
La passió per la Festa Major li ve de família?
Sí. El meu pare ja m'hi portava de petit, tot i que ell no havia format part de cap colla.
Dos dels meus germans també van fer Falcons i el més gran havia estat diable. A casa sempre s'ha viscut la Festa Major molt intensament.
Recorda alguna anècdota curiosa dels anys de voluntari?
Una vegada portava cava i vi als restaurants on menjaven les colles i en un d'ells es pensaven que els anava a vendre cava d'una altra marca. Em van fer fora fins que vaig poder explicar que era un obsequi dels administradors per a la colla.
Al final tot es va aclarir, però en aquell moment va ser ben divertit.
Continua col·laborant avui dia?
Sí. Encara participo a la capta i preparo el rom cremat. Mentre pugui, continuaré ajudant. És la meva manera de viure i retornar tot el que la Festa Major m'ha donat.
