Foto: Marcelo Cabañas
Els Lax’n’Busto actuaran el dimecres 6 d’agost al Festival Terramar de Sitges. La formació va iniciar la seva trajectòria l’any 1986 al Vendrell. El 1989 van editar el seu primer disc Vas de punt?...o què!, la portada del qual va ser triada mitjançant un concurs, i que va ser reeditat el 1992. Des d’aleshores han publicat una dotzena d'àlbums. El seu cantant va ser en Pemi Fortuny des de l'inici fins el 2006, mentre Salva Racero va ser-ho entre 2006 i 2016. Parlem amb el Pemi Fortuny en el seu retorn als escenaris amb el grup vendrellenc.
Què representa per a tu tornar als escenaris amb els Lax'n'Busto 20 anys després?
Jo no havia deixat mai el contacte amb els escenaris. Havia anat fent col·laboracions amb amics, però sí que havia perdut la inèrcia de fer gires i concerts amb els Lax'n'Busto. Aquest any m'he dedicat a altres coses. Arran de celebrar 15 anys d'una ràdio que vam crear al nord de Sierra Leona, vaig pensar a fer un concert benèfic amb els colegues, que es van enrotllar de seguida.
Les entrades es van esgotar en un moment, i per això en vam haver de fer un altre, perquè molta gent que havia col·laborat en el projecte s'havia quedat sense entrada. Aleshores vaig haver de trucar els del grup un altre cop. El fet de fer dos concerts va ser molt emotiu i bonic. Per això vam dir de fer una mini gira de 4 o 5 concerts, que va anar creixent, i al final, en farem 14. L'acabarem a Inca (Mallorca) el 14 de setembre.
Com ha estat el retrobament amb el grup? Com anar en bici?
Sí, totalment. Les cançons que havíem tocat tota la vida van sortir de nosaltres ràpidament. A mi el que m'ha costat més ha estat adaptar les cançons del Salva Racero, que m’he hagut d’aprendre.
Però la gent té ganes de sentir les de sempre, les que cantaves tu especialment.
Els concerts de la gira són hits, cançons que coneix tothom. L'hem fet per celebrar tots aquells anys que havíem tocat junts, tornar una mica a anys enrere, encara que sigui per una nit.
Actuareu a l’agost al Festival Terramar de Sitges. És el primer cop que hi sereu?
Aquest tipus de festivals fa 20 anys no es feien, no eren tan comuns, o si més no, no hi anava el nostre públic. Ara retornar i anar a aquests grans festivals és un honor. Apart que, fins i tot la infraestructura i tot plegat, és molt més professional que no pas quan anàvem a camps de futbol d'un poble. A més estarem compartint cartell amb gent de primera línia. Tenim gairebé tot venut a tot arreu, fet que per a nosaltres és molt xulo.
Com ha canviat en els darrers 20 anys el sector i la música en català?
Jo puc parlar per mi, perquè els altres grups gairebé no els he vist ni sentit. En els concerts que vam fer a Luz de gas, a Barcelona, va venir molta gent a col·laborar, però no he anat a veure els Sopa de Cabra, Els Pets o altres grups. Són gent que porta molts anys a la música, que cada vegada es professionalitza més. També hi ha grups nous que tenen una manera de fer molt diferent de la que teníem nosaltres. El canvi generacional s'ha de notar.
Vosaltres sempre heu tingut una gran connexió amb el públic.
A Lax’n’Busto sempre hem tingut la sort que hem connectat amb el públic, que és quelcom que ni es compra ni es ven; és la màgia de la música i de les seves cançons. Què li agrada a la gent és quelcom que no es pot explicar.
Als vostres concerts, com passa amb altres grups, us trobareu persones de diferents generacions.
Sí, el que flipo és que et venen mares, pares amb els fills i filles, amb samarretes que els hi arriben als genolls, tots molt il·lusionats. T'expliquen els concerts als quals han vingut, i que tenen un nen que es diu Roc o una filla que es diu Júlia per les vostres cançons.
És molt emocionant veure les mares plorant i les filles avergonyides al darrera de les mares. Tot plegat és bastant surrealista. És per coses com aquestes que al final vam decidir fer la gira, perquè el fet de poder il·lusionar tanta gent i passar-s'ho bé és un plaer immens.
També tocareu al Vendrell. Per a vosaltres deu ser un concert especial.
Tocarem el 28 de juliol. Ens fa molta il·lusió tornar al poble. El que passa és que és com tornar a casa teva. No és el mateix tocar a un lloc on no et coneixen, que en un altre on et veuen cada dia.
Quins seran els teus propers projectes?
La meva feina està a Sierra Leone. La meva dona i jo som consultors socials i tenim diferents projectes al país. Combinem els nostres negocis amb la ràdio que vam muntar. Part dels beneficis que vam treure dels primers intentem fer comerç just i revertir-ho a la ràdio, que és molt necessària i efectiva per al desenvolupament del municipi de Tonko Limba.
Allà vam passar de no tenir llum a tenir Facebook, perquè gràcies a la ràdio, vam instal·lar una torre de telecomunicacions per poder tenir telèfons mòbils. Imagina't el xoc cultural i de desenvolupament que s'ha produït al lloc.
Olga Aibar Toro
