El Most Festival arriba enguany a la quinzena edició amb una programació que combina cinema, vi i activitats culturals. Al llarg d'aquests quinze anys, el certamen ha ampliat la seva durada, ha incorporat noves propostes i ha estès la seva presència més enllà del Penedès. Parlem amb Pablo Sancho, president de Cineclub Vilafranca, sobre l'evolució del festival i les novetats d'enguany.
Enguany celebreu quinze anys del Most Festival. Com ha evolucionat durant aquest temps?
Un dels canvis més importants va ser a partir de la tercera edició, quan vam passar de quatre a deu dies de festival. Això ens va permetre distribuir millor la programació i fer-la créixer, amb més sessions, activitats paral·leles i premis. També va ser important l'expansió al Priorat, on ja fa deu anys que hi som presents, i les projeccions que fem en altres territoris com l'Empordà.
Quines són les principals novetats d'aquesta quinzena edició?
Una de les novetats és que, en lloc de tenir un país o una regió convidada, comptarem amb la Urban Vineyards Association, una associació que agrupa elaboradors que tenen vinyes dins de grans ciutats com Venècia, París, Los Angeles i Barcelona. Organitzarem una gala, un tast de vins urbans i recuperarem un documental premiat al Most el 2024 sobre les vinyes de Venècia. És una proposta molt curiosa que permet descobrir una realitat vitivinícola poc coneguda.
El canvi climàtic i el futur de la vinya tenen un protagonisme especial en la programació. Per què?
Són preocupacions que ja han aparegut en altres edicions i que continuen molt presents en el sector. Enguany trobem documentals que aborden les conseqüències del canvi climàtic, la recuperació de maneres tradicionals d'elaborar vi i altres reptes de la viticultura. La Collita reflecteix aquestes inquietuds que afecten el món del vi.
Com celebrareu els quinze anys del festival?
Un dels actes centrals serà La simfonia de la vinya, un concert especial acompanyat d'imatges de l'artista visual Agnès Oliver. És una coproducció del Festival Terrer que s'estrenarà al Most. També commemorarem els trenta anys de la primera Mostra de Curtmetratges de Vilafranca, que va ser precursora del Most i l'origen de l'actual secció Brot.
En què consistirà aquest homenatge?
Estem preparant una selecció de grans curtmetratges de la història del cinema, des de l'època del cinema mut fins a obres més actuals, tots dirigits per cineastes destacats. A més, el jurat del Brot estarà format per persones que van participar en l'organització de les primeres mostres. Serà una manera de reconèixer la seva feina i recordar els orígens d'aquesta secció.
El Brot continua sent un aparador de nous talents cinematogràfics?
Sens dubte. Enguany seleccionem 21 curtmetratges entre tots els treballs que rebem. Molts són obres de directors i directores que comencen i que després acaben fent llargmetratges o obtenint reconeixements importants. Revisant els programes de les primeres mostres, hi hem trobat curtmetratges de cineastes com J. A. Bayona, Isabel Coixet, Jaume Balagueró o Kike Maíllo, quan encara no tenien la trajectòria que tenen actualment.
També disposeu de La Llavor, una secció dedicada als estudiants de cinema. Com funciona?
Hi participen unes vuit o nou escoles de cinema de Catalunya, cadascuna amb un curtmetratge seleccionat. Els treballs es projecten en una sessió conjunta i després s'organitza una classe magistral, que enguany anirà a càrrec de Jaume Claret Muxart, director d'Estrany riu. Els mateixos equips participants valoren els curtmetratges dels altres i escullen el guanyador, que rep un premi de 2.000 euros. És una manera d'acompanyar els nous creadors des dels seus primers passos.
L’any passat vau arribar a uns 5.300 espectadors. Quin objectiu us marqueu enguany?
Ens agradaria continuar creixent, però mantenir les xifres de l'any passat ja seria un bon resultat. Les sales tenen capacitat per acollir més públic, però portar espectadors al cinema no sempre és fàcil. Hi ha pel·lícules que funcionen molt bé i d'altres que, tot i ser excel·lents, no desperten tant d'interès. A vegades és difícil preveure quina resposta tindrà cada proposta.
Costa arribar a nous públics, especialment als més joves?
Depèn molt de cada secció. Algunes propostes atrauen espectadors amb facilitat i d'altres requereixen més esforç de comunicació. També és important que les entitats que participen en el festival mobilitzin el seu públic habitual. Pots fer molta comunicació, però si la proposta no connecta amb els espectadors, costa omplir la sala.
Quan vau començar, us imaginàveu que el Most arribaria a tenir aquesta dimensió?
El festival ha crescut de la manera que havia de créixer, d'una manera orgànica i natural. Les seccions han anat evolucionant, n'han aparegut de noves i hem mantingut un creixement sostingut al llarg dels anys. Des del punt de vista del Cineclub, crec que som en el punt lògic d'aquesta evolució. Som on havíem de ser.
Olga Aibar Toro
