Foto: Bernat Torres
Dilluns s’iniciarà a Vilafranca la novena edició del festival filosòfic VilaPensa, que enguany està dedicat a {Re}pensar el treball. Hi participaran nombroses i variades veus que hi aportaran diferents abordatges. Ens ho explica la directora, Marta Palacín.
Per què heu escollit el treball com a eix del VilaPensa d’enguany?
Després d'un primer binomi les dues edicions anteriors: Els altres (2024) i El jo trencat(2025), proposem un segon binomi, que és el del treball (2026) i la festa (2027).Tots els temes de les edicions del festival remeten sempre a la complexitat de l'ésser humà i, en aquesta ocasió, el del treball permet repensar-nos a partir de com ens relacionem amb el món i amb els altres.
Creu que la pandèmia i els canvis socials recents han transformat definitivament la manera d'entendre el treball?
La manera d'entendre el treball es va transformant amb nosaltres. Les reivindicacions que va llegar-nos fa dècades Simone Weil per millorar la jornada laboral dels obrers són moltes d'elles una realitat ja.
La qual cosa ens mostra com aquest és un procés complexi multifactorial on, canvis en les prioritats, les lleis, el consum o la tecnologia, ens duen a opcions que abans resultaven excepcionals, com ara el teletreball -però també les cooperatives. La pandèmia va ser la condició de possibilitat que va permetre posar-ho massivament i globalment en pràctica.
Quins grans temes o eixos vertebraran la programació del festival?
Ens ubiquem partint de les coordenades d'espai i temps, i convidem veus diverses. A partir del temps considerem passat, present i futur. Obrim amb una xerrada que revisa d'on venim en la concepció del treball, i que en revisa els conceptes clau relacionats. I tenim en compte l'espai: partim del territori i també dediquem sessions a mirades d'altres indrets, alguns ben llunyans.
Entre les diferents mirades a tenir en compte podem trobar la de gènere, la de l'àmbit rural, la del llenguatge de la IA o la dels més joves, entre d'altres.
Quins perfils de ponents o pensadors participaran en aquesta edició?
De molt variats, afortunadament. Pageses, activistes, periodistes aventurers, docents universitaris i investigadors, catedràtiques d'institut, artistes.
Persones amb iniciatives, compromisos, trajectòria, i amb capacitat i voluntat de transmetre i parlar conjuntament. Comptem amb veus del territori i també d'altres indrets del país i, a més, amb un interval d'edats i condicions ben ampli.
Enguany homenatgeu Ferran Calvet, un acadèmic i científic vilafranquí en el marc del + VilaPensa.
Efectivament. Considerem important tenir memòria i valorar també el treball d'investigació i, en aquest cas, el treball científic.
Val a dir que es tracta d'un acte que copsa el tarannà del festival, perquè ens hem coordinat la UB i diferents agents de la vila, i la jornada inclou l'institut i convida la Real Academia Galega de Ciencias; és adir, que vetlla per unir esforços per tal de tenir cura del llegat valuós i de transmetre'l.
El festival també busca interpel·lar el teixit empresarial i professional del territori? De quina manera?
També. Recordo com en Jordi Sàbat, director honorífic del VilaPensa, ho va dir fa temps. I, de fet, queda inclòs en la frase amb què cada any encetem el programa: "Sigui tothom benvingut".
La manera de fer-ho, però, trobo que no ha de ser directa, de nínxol de grup o nínxol d'interès. Tenint en compte que les persones, els seus projectes i objectius poden ser diferents, seria reductiu. És per això que no hi ha un acte concret per a un sector o perfil, sinó que tots poden resultar fèrtils.
Enguany entreu per primer cop a les aules de primària de diverses escoles del territori durant el mes d'abril. La idea és que fomentar el pensament crític en la ciutadania des de ben petits?
A partir de la mitologia grega i d'un taller de fang i colors, infants del primer cicle de primària compten en aquesta edició amb una visita especial a les seves escoles. Tal i com ens succeeix a la resta de la comunitat, els infants poden gaudir i valorar les eines que ofereix la filosofia. Ho hem preparat amb molta il·lusió.
En l'organització dels actes impliqueu diferents entitats i col·lectius de la vila.
Aquest és un dels tresors propis del festival, que no és una màquina expenedora de conferències de persones que fan bolos. L'artesania de consensuar i donar forma a cada acte, i el fet de comptar amb l'esforç conjunt de persones compromeses del territori, fan de tot el procés un camí engrescador i gens previsible.
Quin impacte s'espera que tingui aquesta edició en la ciutadania i en el debat públic sobre el treball i el benestar?
Per sort, això no ho podem ni calcular ni controlar. Esperem remoure, inspirar, donar eines i afavorir trobades. Desconec quina pluja fa que creixi la collita o si és una suma de totes o de les que no són violentes, de la mateixa manera com no sé quina conversa, broma o joc recordarà o influirà més en la meva filla. Confio en la constància i en anar aprenent.
Olga Aibar Toro
