Demà divendres arriba a les pantalles d’arreu del país Abracadabra, la nova proposta cinematogràfica de Pablo Berger, el director de l’aclamada coproducció hispano-francesa Blancanieves, un film que també tenia, en el seu paper principal, a Maribel Verdú.
En aquest nou film, Carmen (Maribel Verdú) i Carlos (Antonio de la Torre) són una parella de l'extraradi de Madrid. Ella és una mestressa de casa que es desviu per la seva família. Ell és un gruista que viu només pel Reial Madrid. Resignats a la rutina, tot canvia el dia de la boda del seu nebot. Durant la celebració, Pepe (José Mota), cosí de Carmen i hipnotista aficionat, fa una demostració, a la qual Carlos, incrèdul, es presta com a voluntari. L’endemà, Carlos es comporta d'una manera insòlita. Sembla que alguna cosa va sortir malament; un esperit l’havia posseït. Comença llavors una surrealista i divertida recerca per part dels cosins per recuperar-lo. Mentrestant, Carmen comença a sentir-se estranyament atreta pel seu “nou” marit.
El paper protagonista del film recau en Maribel Verdú, que es posa en la pell d’una obligada mestressa de casa: ‘per obligació del seu marit Carlos, que no vol que treballi fora. Encara que quan es van conèixer, fa més de vint-i-cinc anys, ella treballava fent depilacions en un saló de bellesa’.
Es tracta d’una vida que no l’omple en absolut. ‘Els darrers anys, Carmen és invisible per al seu marit, que segur no s’adonaria si es canviés el nas o es tenyís els cabells de blau. La seva filla adolescent Toñi és la seva única alegria. Però amb prou feines la veu, ja que està molt ocupada a ser una rebel sense causa’. Segons descriu el seu personatge, ‘Carmen és una bona dona, però està deprimida, sense saber-ho. Viu amb la seva família en un barri del sud de Madrid, un rusc de petits pisos amb mil finestres i mil històries’.
Per la seva part, Pablo Berger, director del projecte, el descriu com una comèdia hipnòtica. ‘Comèdia, perquè l'espectador riurà veient els nostres protagonistes ‘patir’ delirants aventures. I hipnòtica, perquè el cinema, com l’hipnotisme, és somiar despert’.
El que queda clar és que aquest nou projecte és l’antitesi del seu anterior, Blancanieves. ‘El que a Blancanieves era en blanc i negre contrastat, a Abracadabra és en colors saturats. Si Blancanieves era muda, Abracadabra és sorollosa. I si Blancanieves era un melodrama gòtic, Abracadabra és una comèdia negra. I així, ad infinitum’. En resum, ‘un mestissatge de gèneres per atrapar l’espectador i sorprendre’l fins els títols dels crèdits finals’.
Lídia Oñate
