L’EvaLudens és un projecte cultural adreçat a escoles i instituts que posa en valor l’oralitat en tots els seu àmbits. Va sorgir del Festival En Veu Alta (Eva), de narració i tradició oral que va néixer el 2005 al Penedès. En parlem amb la Jordina Biosca i la Noemí Martínez.
Quina és l'essència del projecte EvaLudens?
Portar l’oralitat als centres educatius. Quan parlem d'oralitat ens referim a l'expressió oral vinculada directament amb la cultura: la cançó improvisada, els romanços, la cançó popular catalana i la narració. I tot això amb un eix transversal molt clar: el català.
Quan vau començar a desenvolupar el projecte?
La prova pilot la vam fer el 2021, així que portem cinc anys treballant-hi. Tot i això, l'oralitat a Catalunya no és nova ni té mala salut. La glosa fa molts anys que treballa, al Penedès hi ha corrents molt consolidades, la narració existeix des de fa dècades a biblioteques i festivals…
El que vam detectar és que hi havia un segment de públic infantil que no hi acabava d'arribar, sovint perquè depenia dels adults que els hi portessin. Per això vam decidir anar directament a les escoles.
Quin paper jugueu dins l'escola?
Nosaltres no venim a substituir res ni a "reforçar" en el sentit estricte. Venim a compartir i a focalitzar durant una hora tota l'atenció en l'oralitat, d'una manera professional. Les sessions es fan en horari lectiu, amb el tutor a l'aula, normalment a l'hora de català o de música, i hi participa tot el grup de classe.
És important entendre que el català no ha de ser només una llengua acadèmica, sinó també una llengua lúdica. Quan jugues amb la llengua, a través de la cançó, la narració o la improvisació guanyes seguretat i posicionament.
Com reaccionen els infants?
Hi intervenen moltíssim. No són només receptors, sinó agents actius. Les sessions són molt interactives: no es tracta d'exposar un contingut, sinó de compartir-lo i posar-lo en comú. Recordem, per exemple, una nena que després d'una narració va dir: "M'acaba d'explotar el cap".
Estaven completament dins la història. I després s'obre un espai de comentari on cadascú comparteix què li ha ressonat. No hi ha dogmes; hi ha pensament crític.
Heu comentat que no censureu continguts tradicionals. Per què?
Perquè formen part de la tradició i de la vida mateixa. Els romanços i les narracions parlen d'amor, enveges, morts o venjances. Decidir a priori que això no és adequat ens sembla més perillós que posar-ho sobre la taula i parlar-ne. Si no exposes les coses, el pensament crític queda escapçat. I, per sort, els mestres són molt receptius. Entenen que emocionar-se, fins i tot plorar, forma part de l'experiència.
Com s’estructura el projecte al llarg del curs?
Treballen durant vuit mesos del calendari escolar: de setembre a novembre, pausa al desembre, i de gener a maig. Cada mes fan una disciplina diferent: glosa, narració, romanços o cançó popular. I es va alternant. Els mateixos professionals, actualment vuit artistes, són referents per a la canalla, que ja ens identifiquen quan arribem a l'aula.
A quines escoles esteu treballant actualment?
Aquest curs som a 13 escoles, tot i que hem arribat a 19 en aquests anys. Estem a municipis com Pacs, Olèrdola o Vilafranca, i també en altres punts del territori. Creixem de manera sostinguda. No volem ser un bolet d'un any. Demanem compromís i continuïtat als ajuntaments, que són qui financen el projecte.
Per què us centreu en 5è i 6è de primària i 1r i 2n d'ESO?
Vam considerar que era un bloc interessant de quatre anys consecutius. És una edat clau, en què encara escolten històries amb interès, però sovint ja comencen a prioritzar altres activitats. Tot i això, ens adaptem a cada centre: a Pacs, per exemple, hem ampliat també a 3r i 4t.
Heu pensat en ampliar la franja d’edats de l’EvaLudens?
Sí, de fet la prova pilot es va fer també a l'Institut del Foix dels Monjos, amb molt bona resposta. El problema no és pedagògic, sinó administratiu i de finançament. Els instituts reben alumnat de diversos municipis, i això complica qui assumeix el cost.
Quin impacte té el projecte en el context actual del català?
És molt directe i mesurable. Mestres i tècnics de política lingüística poden veure a l'instant el nivell de llengua, de vocabulari, de geografia o de comprensió del grup classe. Moltes vegades els infants saben més coses de les que sembla. Simplement no les han connectat amb la seva realitat. Quan descobreixen paraules com "bogaderia" o expressions antigues, hi ha un procés de redescoberta i posada en valor de la riquesa lingüística.
Treballeu amb suport tecnològic?
No. Quan entrem a l'aula ens pregunten si necessitem projector o pantalla i diem que res, sovint se sorprenen. L'oralitat és efímera. Passa en aquell moment i després ja no existeix. Si te la perds, te la perds. I això també educa en l’escolta i la presència.
Quin és el futur del projecte?
El nostre territori natural és l'Alt Penedès i el Garraf, però ens arriben demandes d'altres llocs. Si creixem, volem fer-ho amb qualitat i amb professionals del territori.
Olga Aibar Toro
