L’historiador Jordi Vidal Pla (Barcelona, 1956)serà l’encarregat de pronunciar enguany la conferència institucional de la Diada Nacional de Catalunya a Vilafranca. L’acte tindrà lloc avui, a les 20h, al saló de sessions de la Casa de la Vila, sota el títol Algunes reflexions sobre l’11 de setembre.
Vidal és llicenciat en Història Moderna per la Universitat de Barcelona i catedràtic jubilat de Ciències Socials. Bona part de la seva trajectòria està estretament vinculada a Vilafranca, ja que va exercir com a docent a l’Institut Eugeni d’Ors entre 1981 i 2016. És membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs i de la Comissió per la Memòria de l’Alt Penedès. Una de les seves aportacions més destacades és la coordinació i autoria de la Història de Vilafranca del Penedès, publicada el 2008.
Fa 25 anys ja va pronunciar la conferència institucional de l'11 de setembre a Vilafranca. Sobre quins aspectes reflexionarà en aquesta ocasió?
Sí, la vaig fer sobre història i mite, sobre què era històric i què no ho era, especialment en relació amb la mobilització nacionalista que havia començat gairebé 125 anys abans. Repetir aquella conferència no em venia gens de gust. Per això m'he plantejat fer tres o quatre tipus de reflexions sobre l'11 de setembre i sobre la seva celebració.
Quines seran les principals línies de la seva conferència?
Una part estarà relacionada amb el possible adoctrinament dels estudiants a través dels llibres de text d'història que parlen de l’11 de setembre. Durant molt de temps, alguns historiadors que fèiem llibres de text hem estat acusats d’adoctrinar la canalla. Jo faré una mena d'exercici a la inversa: a partir de la intel·ligència artificial i d'un parell de llibres, miraré què és el que es diu sobre l’11 de setembre a l’estat espanyol. D’altra banda, més enllà de les qüestions genèriques que tots coneixem, m’interessa explicar exactament quin era el model polític català que desapareix quan arriben els Borbons.
La manera de celebrar la Diada ha canviat?
Hi ha diferents formes de celebrar l'11 de setembre. Una és la reivindicació política, al carrer, amb manifestacions. Aquest tipus de celebració va ser molt viu durant tot el procés independentista. Però, tant abans com després, hi ha hagut forces polítiques que han intentat desmobilitzar la gent i plantejar l'11 de setembre com una cosa més institucional, amb sardanes, botifarres, sardinades, com si fos un dia festiu qualsevol.
Creu que s’està perdent la seva essència?
No sé si parlaria d’essència, sinó de sentit. Fa cinc anys es reivindicava la independència, mentre que fa 25 una autonomia àmplia. El que sí que percebo ara és un cert nivell de desmobilització, però aquests augments i disminucions de la mobilització les considero conjunturals. Malgrat tot crec que val la pena mantenir la celebració, per mantenir la consciència nacional en la majoria de la població.
Olga Aibar Toro
