Gemma Sivill és la directora de la Fundació Pro-Penedès des del 1995, una entitat sense ànim de lucre que treballa per a la promoció econòmica i social de l'àmbit territorial del Penedès i un agent actiu al servei de les persones, les entitats i el teixit productiu del Penedès.
Com van ser els inicis de la fundació i els teus primers passos com a directora?
Jo vaig començar a la fundació l'any 1990, amb la Josefina Casanovas com a directora. En aquell moment ja es feien cursos i jornades, però eren projectes molt diferents dels actuals. Jo m'encarregava de la programació i l'organització, sobretot de les jornades, que era un àmbit en el qual m'havia format, especialment en màrqueting i organització d'esdeveniments.
Quin són els principals objectius?
La nostra principal funció és de suport a les persones i col·lectius que més ho necessiten mitjançant programes d'orientació laboral, inserció i acompanyament. També som un motor d'idees i iniciatives que preparen el territori per als reptes del futur. La fundació és una entitat que ha sabut evolucionar amb el temps. No solucionem tots els problemes, però escoltem, acompanyem i generem espais perquè passin coses.
De quin àmbit eren els primers projectes que vau realitzar i com han evolucionat?
Vam començar a fer cursos adreçats a directius i gerents, col·laborant amb institucionscom ESADE, l'EADA o l'Institut Català de Màrqueting. Estem parlant dels anys 90, quan la formació contínua encara era una novetat. Molts directius no provenien d'estudis superiors, sinó que havien crescut dins l'empresa. La meva feina era anar a veure'ls i explicar-los que calia formar-se, reciclar-se, adaptar-se. I va ser una època molt bonica, perquè molts directius del Penedès es van formar aquí.
També vau impulsar jornades d'economia molt reconegudes.
Sí, vam fer les primeres jornades d'Economia, que vantenir diferents edicions. Durant molts anys vam fer moltíssimes coses. Aquest format ha evolucionat, però les jornades mai s'han deixat de fer. Avui són més sectorials, més centrades en problemàtiques concretes del territori. Quan vam veure que els directius i els treballadors d'un nivell mitjà-alt ja tenien altres vies per formar-se, especialment amb l'aparició del FORCEM i la formació gestionada pels sindicats, vam fer el salt cap a on realment calia la formació i l'acompanyament: les persones en risc d'exclusió social.
Com comença aquest treball amb col·lectius vulnerables?
Entre els anys 2000 i 2007 vam començar a fer tasca d'informació a empreses sobre la llei de discapacitat. Més endavant, al 2012, vam entrar als programes Incorpora i Reincorpora de la Fundació "laCaixa". Vam presentar el nostre projecte, van confiar en nosaltres i fa gairebé 15 anys que treballem plegats sota un conveni molt rigorós.
A quantes persones ateneu actualment?
Cada any ho recollim a la memòria anual. El 2024, perexemple, es van fer 1.115 tutories individuals. Es van atendre 230 persones: 117 amb discapacitat, 42 persones privades de llibertat i 72 en risc d'exclusió social. Tot i que els separem per programes, per a nosaltres totes formen part del mateix col·lectiu.
Com és el primer contacte amb una persona que arriba a la fundació?
L'acollida és clau. Primer escoltem què li passa, quina problemàtica té. No tothom està en condicions d'anar a treballar immediatament, i això s'ha de dir amb honestedat. Si cal, derivem a serveis socials, a salut mental o a altres recursos. Per això treballem amb psicòlegs i orientadors especialitzats. Treballem per i ambles persones. Per això cal empatia, sensibilitat, però també saber posar límits i no endur-te els problemes a casa.
En els darrers anys heu apostat pels joves i la innovació.
Exacte. Amb el concurs de joves talents i innovació InsightPenedès hem fet un salt important. El primer any anàvem amb por, però la resposta ha estat espectacular. Aquest any hem passat de 13 a 17 finalistes perquè hi havia projectes molt bons. De fet, algunes d'aquestes idees han tingut un recorregut posterior, i això ens fa molt contents. Algunes s'han imple-mentat, d'altres han sortit als mitjans. Nosaltres premiem la idea, però el desenvolupament i els drets són sempre de la persona creadora.
La fundació també té una forta vocació social.
Totalment. El vessant social és irrenunciable. Però això no és incompatible amb treballar temes com joves, innovació, canvi climàtic o territori. D'aquí també neix la càtedra amb la Universitat Rovira i Virgili, concedida per als anys 2025-2028. Un dels nous focus d'enguany és la lluita contra el sensellarisme. Tenim persones sense llar i no podem mirar cap a una altra banda. Per això, i per encàrrec de la presidència, estem fent un estudi conjuntament amb la Creu Roja, amb suport de la Caixa, per conèixer qui són, d'on venen i quines necessitats tenen.
Quin és l'objectiu d'aquest estudi?
Tenir dades reals per poder actuar. Al març presentarem els resultats en una jornada a Vilanova, amb tres mirades: la tècnica, la política i la territorial. No tenim la solució màgica, però volem posar el problema sobre la taula i buscar respostes conjuntes.
Olga Aibar Toro
