Foto: Fèlix Miró
La biblioteca Joana Raspall, la segona de Vilafranca, ubicada al carrer Comerç, ha finalitzat les obres de rehabilitació i adequació de l’edifici després de 16 mesos de treballs i es preveu inaugurar-la abans de finals d’any. Ocupa una nau industrial construïda l’any 1895 i projectada per l’arquitecte modernista vilafranquí Santiago Güell i Grau.
Sobre la biblioteca i altres projectes de futur de la ciutat en parlem amb l’alcalde de Vilafranca. Francisco Romero (Vilafranca del Penedès, 1974) és enginyer de telecomunicacions i alcalde de Vilafranca. Compagina la seva responsabilitat pública amb la seva activitat professional a la multinacional IBM, on treballa des de fa més de 25 anys en l’àmbit de la innovació tecnològica.
Què representa la segona biblioteca per a Vilafranca?
Per mi és gairebé un símbol del nostre programa de govern, que combina urbanisme, participació amb les entitats del barri, rehabilitació del patrimoni i la creació d’un equipament de ciutat de primer nivell. A més, ens permet integrar millor l’entorn del carrer Comerç amb el centre històric i obrir una nova plaça per al barri.
Foto: Fèlix Miró
Un projecte que ha tingut una gestació llarga.
Sí, i és una de les propostes que hem compartit amb altres forces polítiques, en el marc d’una governabilitat oberta amb els grups municipals, les entitats o la gent, en el marc del projecte Alcaldia de Proximitat. Recordo que quan era regidor d’Urbanisme ja l’havia imaginat, mentre treballàvem la modificació del pla general del carrer Comerç.
Vam aconseguir aquesta nau, de cessió gratuïta a favor de l’Ajuntament, per fer la biblioteca, que volíem que fos bastant més gran que la Torras i Bages, augmentar la part infantil i juvenil, perquè a les biblioteques avui dia s’hi fan moltes activitats, a part de la pròpia dels servei de biblioteca.
L'equipament ocupa una antiga nau vinculada al vi i ha preservat aquesta identitat.
Sí, l’edifici formava part dels antics magatzems de l’empresa Cortina i Cia, dedicada a la comercialització de vins a granel, i la rehabilitació s'ha fet ben integrada i respectant aquesta història. Per exemple, quan baixes a la sala d’actes i entres a l’arxiu tens la sensació d’estar dins d’un antic dipòsit. La idea era recuperar patrimoni i donar-li un nou ús cultural.
Vilafranca aposta per la cultura. Quin paper té en el model de ciutat?
La cultura és clau per reforçar la capitalitat de Vilafranca, perquè té un impacte comercial, turístic, genera cohesió social i atrau persones de tot el Penedès. Per això impulsem projectes com el Vinseum o esdeveniments culturals que complementen aquesta oferta.
Un dels temes de debat és com revitalitzar el comerç local. Què caldria fer per reforçar el teixit comercial?
Vilafranca té una oferta comercial superior a la mitjana catalana i manté molts comerços històrics. El repte és continuar atraient gent amb activitats culturals, fires i esdeveniments, i defensar el comerç local davant del comerç online i dels grans centres comercials.
Foto: Fèlix Miró
També es reclama des de fa temps un campus universitari.
Estem treballant en aquesta línia amb la Generalitat i la Universitat Rovira i Virgili. L’objectiu és consolidar els estudis d’infermeria i ampliar-los amb altres disciplines vinculades a la salut i també al sector tecnològic, incloent -hi àmbits com la intel·ligència artificial. La idea és crear un campus amb cofinançament de la Generalitat, però tots els detalls els explicarem més endavant.
L’habitatge és un altre dels grans reptes arreu. Què s'està fent en aquest àmbit per facilitar-ne i abaratir-ne l’accés?
Hem fet un pas important aquest mandat amb diverses promocions d'habitatge assequibles en diferents barris com la Girada, l'Espirall o les Clotes. A més, la Generalitat també tirarà endavant el sector de les Bassetes, que pot aportar uns 150 habitatges més en una primera fase.
Com respon a les crítiques d’alguns grups de l’oposició sobre que es podria fer molt més per millorar la vila?
Jo no soc gaire d'eslògans. Prefereixo parlar de programes. En aquests moments ja superem el 70% d'execució del programa amb què ens vam presentar a les eleccions. Això inclou projectes com la nova biblioteca, la rehabilitació d'espais urbans o la millora d’equipaments esportius.
Quins projectes queden pendents abans de finalitzar el mandat?
Entre els principals hi ha la remodelació del carrer Sant Pere, un dels eixos importants de la vila, nous projectes d'habitatge, el desenvolupament de l’antic hospital com a equipament cultural i educatiu, i l’impuls del projecte universitari.
L’objectiu final és assegurar que el progrés social i econòmic arribi a tots els barris, assegurant oportunitats i cohesió social, i seguir treballant des de la proximitat, amb el veïnat i les entitats.
Olga Aibar Toro
Fotos: Fèlix Miró
