Francesc Cuéllar és un actor, creador i gestor cultural sadurninenc, que resideix actualment a Sitges. Format a l'Institut del Teatre i amb el màster de Gestió Cultural de la UOC sota el braç, compagina la seva faceta com a actor amb la direcció del nou Festival Soolus, una proposta que busca descentralitzar la cultura de Barcelona i apropar-la al territori. A més de fundar diverses companyies escèniques, recentment ha iniciat Fank Project, un taller de ceràmica a Sitges amb esperit comunitari.
Quines han estat les teves sensacions i el que t'ha arribat de la gent després de la 1a edició del Festival Soolus?
El feedback que vam rebre de la gent va ser molt positiu i emocionant en alguns casos. A Sant Sadurní, Pol Guasch va inaugurar el festival, llegint textos i poemes inèdits que no havia llegit mai o havia llegit només una vegada, i hi havia aquella sensació de: això que està passant aquí és especial i important.
Les propostes eren molt interessants artísticament i alhora molt emocionants intel·lectualment.
Darrere hi havia tota una part de reflexió.
Si, després que la Diana Gómez llegís un text, es va obrir una espècie de col·loqui-diàleg amb el públic i es va poder participar, entendre i llegir l'obra més enllà del que s'havia escoltat. Com a públic, que estàs acostumat a seure, mirar i aplaudir, de cop, podies interactuar i fer créixer la reflexió al voltant d'aquella intervenció artística que havia passat.
L'endemà, a Olesa, més enllà que els espais eren preciosos, vam treure d'edificis teatrals negres i neutres a llocs meravellosos amb l'opció que el públic hi participés. Va ser molt emocionant i amb molta proximitat amb els artistes, que podien parlar amb ells, i crec que és un dels guanys que tenim amb aquest festival.
D'on va sorgir la idea de crear aquest festival?
Quan vaig acabar el màster de gestió cultural, fa un any i mig, hi havia la sensació que havia de servir per a alguna cosa i vaig veure que tenim una cultura molt centralitzada a Barcelona. Poder-la descentralitzar amb propostes de qualitat era una de les intencions.
També vam veure que, en actes de cultura, cada vegada hi ha menys gent que hi participa, que la consumeix. La gent jove és més difícil d'atrapar.
Per això, vam pensar una manera de democratitzar-la, apropar-los-hi i que sigui accessible econòmicament per al públic que no l'acostuma a consumir. De la barreja de tot plegat va sorgir el Soolus.
Per què Sant Sadurní, Olesa de Bonesvalls i Vilafranca?
La idea era que fos un festival expandit per tot l'Alt Penedès. Vaig picar a totes les portes dels municipis de la comarca i els tres valents que es van llançar a una primera edició d'una cosa que no existia van ser aquests.
Entenc que per a un municipi una proposta que no saps si funcionarà, és una proposta complicada. Ara, després d'aquesta primera edició on es veu que funciona, les propostes són de qualitat i per als ajuntaments és relativament fàcil participar-hi; penso que creixerà.
Tens previst consolidar el festival i celebrar-lo cada any? I d’expandir-lo més enllà del Penedès?
Ara intentarem consolidar l'Alt Penedès. Després d'aquesta primera edició ja tenim feedback, imatges, vídeos i resultats, i es pot anar a picar als altres ajuntaments que han estat més previsors i explicar-los que funciona, és fàcil i té bons resultats. La idea també és apostar pel talent local del Penedès, consolidant-lo i per la mateixa idiosincràsia del festival.
Volem obrir una convocatòria per a autors i autores de la comarca per escriure un text: els donarem un lloc de residència durant diversos mesos, un pressupost i un tutor professional que els acompanyi en aquest camí perquè els textos que es llegeixin siguin d'autors i autores locals.
A la comarca hi havia el Festival EVA. Soolus s'inspira en aquest festival?
S'ha esmentat molt, però Soolus va néixer molt abans de saber que l'EVA desapareixia, per tant, d'alguna manera no té res a veure. Abans d'anunciar la nostra arribada vam veure que l'EVA desapareixia i creiem que és bonic d'alguna manera agafar el relleu.
L'EVA ha estat un festival molt necessari, molt gran i important per al territori, per això els vaig nomenar com una mena d'homenatge, però ni molt menys hem aprofitat la desaparició per crear el festival.
També tens un projecte anomenat Fank Project. En què consisteix?
Fank Project és un taller de ceràmica que hem obert la Laia i jo a Sitges, on vivim actualment, per fer slow life com una manera de combatre el capitalisme fent fang i ceràmica. Sobretot a Sitges per crear alguna cosa per a la gent local. Està enfocat als turistes i els residents també mereixen activitats per a ells. Així que va néixer una mica amb aquest esperit.
Marc Aguilà Esteve
