El periodista vilafranquí Eduard Pujol Bonell (Martorell, 13 d'octubre de 1969) va ser redactor d'esports a Catalunya Ràdio i sotsdirector del programa "No ho diguis a ningú", amb Jordi Basté (2000-2004). Va treballar també al Futbol Club Barcelona com a director de continguts i, posteriorment, va ser director del canal de televisió Barça TV.
El 2010 va començar a treballar a RAC 1, d'on en va ser director de continguts i, del 2012 fins al 2017, en va ser el director. Va ser el portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya del gener del 2018 a l'octubre del 2020, diputat al congrés del juliol del 23 al juliol del 2024, quan el van nomenar portaveu al Senat. l febrer d'aquest any, va ser escollit per la militància de Junts com a alcaldable a Vilafranca.
Ara mateix, senador i alcaldable. Com ho combina?
Amb il·lusió i pencant molt, s'arriba a tot arreu, no hi ha secret. Quan al Senat pressiono el ministre Puente pels accessos de l'autopista o pel caos de Rodalies, estic defensant Vilafranca. Dilluns vaig fer envermellir al president d'Adif. Ningú li havia dit que la deixadesa al Penedès no té perdó de Déu. I un, per cert: en el desastre de la mobilitat, el silenci de l'Ajuntament ha sigut clamorós.
Per què ha fet el pas de ser alcaldable?
Tota la vida he sigut d'arremangar-me i ara toca. Vilafranca no va bé. No m'agrada ni la brutícia, ni l'inseguretat, ni l'incivisme. Si fem la sacsejada que proposo, serem la ciutat mitjana del país on es visqui millor. Vilafranca no pot fer les coses per inèrcia.
Però no ho tindrà gens fàcil.
Avui la prioritat de l'Ajuntament és vendre fum, sortir bé a les fotos i, sovint, no dir la veritat. Davant d'aquest panorama, o calles o t'hi poses. He dirigit RAC1, he estat executiu al FC Barcelona, i he fet política al Parlament, al Congrés i al Senat. Ara poso aquesta experiència al servei d'un projecte col·lectiu, de molta gent que vol canvi, i que creu que, si ens hi posem, Vilafranca tornarà a ser imparable.
Penso que la vida és un repte i que avui ningú defensa Vilafranca davant la Generalitat. Només cal mirar les cues a l'estació d'autobusos o el tema de l'hospital. No podem continuar rient les gràcies a un alcalde que al matí reparteix roses a la gent gran i a la tarda ens dobla el preu de les escombraries.
Ho sento, però aquesta resposta és massa genèrica.
Al contrari. Proposo una nova mirada sobre les coses. No és bla-bla-bla. Hem de triar, hem de decidir si volem riure les gràcies a un alcalde que al matí reparteix roses a la gent gran i a la tarda ens dobla el preu de les escombraries. Això afecta tothom, visquis al Poble Nou, a l'Espirall o a la Girada.
Està en contra dels nous contenidors?
Vilafranca pagava 4 milions d'euros cada any i ara en pagarà 6, i tot, perquè els nous contenidors tenen un xip que no farem servir fins que hagin passat les municipals de l'any que ve, perquè l'alcalde té por que la gent se li revolti.
Amb aquest caprici, l'alcalde haurà llençat 4 milions a la brossa en dos anys. Ara pensi quantes coses es podrien fer en seguretat, cultura o esport amb aquests 4 milions.
Continua sense concretar.
Miri, en seguretat, instal·lació de càmeres a les entrades i sortides de Vilafranca per saber quins cotxes entren i quins se'n van. Això abans ho feien les càmeres de l'autopista, però ara, entrar i sortir de Vilafranca és massa fàcil per als lladres i la mala gent.
I en esport?
Vilafranca necessita un nou pavelló. Amb 4 milions, ja tindríem el pavelló mig aixecat. I si parlem de cultura, pensi en el teatre del Casal. Amb 4 milions es podria fer tota la rehabilitació d'una tirada, sense patir. Fins ara, només s'ha anunciat un pedaç.
Quin diagnòstic fa de la Vilafranca actual? Quins reptes afrontarem als pròxims anys?
Com a reptes propis, la seguretat, que la universitat no sigui només fum, salvar l'hospital, que els carrers brillin i moure'ns bé, dins i enfora. Enamori's del canvi que ve, perquè un ajuntament avorrit d'ell mateix no pot resoldre cap d'aquests reptes. Si us plau, canviem l'actitud i recuperem l'ambició.
Quines serien les tres primeres mesures que impulsaria si arribés a l'alcaldia?
La primera serà aturar el descontrol en el padró. Tothom ha de saber que a Vilafranca no s'hi pot empadronar tothom ni de qualsevol manera. Això és molt seriós i no pot ser el ranxo 'grande'.
Segon: prohibir de debò els patinets a la rambla, a la Parellada i la plaça de l'ajuntament. Ara ja no podem dir que un dia hi haurà un disgust, perquè a la rambla ja l'hem tingut.
I tres: encarregar la millora de l'enllumenat, carrer per carrer. Hi ha carrers on l'arbrat s'ha menjat els fanals, en altres, senzillament, hi falten punts de llum. Hem de ser molt executius, amb poc 'autobombo' i més acció.
Ah, i posar en marxa la rajola Vilafranca, que quan la tindrem tothom voldrà ser el pare de la idea.
A la seva presentació a Cal Bolet va insistir amb fer una Vilafranca que brilli.
Sí, i que Vilafranca sigui de 10, no pas de 4 i mig. Ara veig que Esquerra també ho diu. Benvinguts al club dels que volem, una vila neta i endreçada. Per cert, també vaig dir que il·luminarem deu grans façanes de la vila cada any i que on no hi ha cap arbre, n'hi volem un, i que on n'hi ha un, en necessitem dos.
Per vostè, brillar i seguretat van junts.
A banda de tenir prou policies i de tenir, per exemple, la llei de la multireincidència en marxa, si volem una Vilafranca segura, no podem tenir racons, deixats i plens de brutícia.
Parlant-ne amb els caps policials, són els primers que avalen aquesta teoria: quan hi ha un vidre trencat, si no s'arregla, aviat en són dos, i amb dos comença l'efecte crida. La deixadesa crida a la delinqüència.
Un retret: en la seva presentació va parlar poc del teixit social.
Les entitats han d'estar al centre de tot. Hem d'anar tots a l'una i els hem de posar les coses fàcils. Hem d'acabar això d'entitats i clubs gestoria, pendents de si cobren les subvencions a temps. Avui van amb l'aigua al coll i viuen ofegades.
No pot ser que quan un equip està a punt de pujar de categoria, l'ajuntament creui els dits perquè no ho aconsegueixin. No podem estar frenats per si tenim prou pistes per entrenar. Si en falten, s'han de fer i punt.
I, posem pel cas, si l'associació d'afectats de l'ELA ha d'anar a un congrés a Sevilla, se'ls ha d'ajudar i no hi poden faltar. Això sí, avui estem empatxats de consells i de plans, que, un cop presentats, queden en no res.
Fa anys que es reclama un campus universitari al Penedès. Ara ja el tenim aquí.
Sí, feliç i orgullós que es reactivi. Però us heu llegit el conveni? No badem, que ens estan venent com a novetat el que ja estava escrit al conveni anterior. En realitat, a l'Ajuntament, aquest projecte li fa bola, com la canalla, quan no els agrada el sopar.
Si l'ha recuperat, és perquè d'aquí a un any hi ha eleccions. Avui ja hi podria haver joves d'arreu vivint i donant vida al centre. Aquesta és la veritat d'un projecte on, per desgràcia, hi ha més pa que formatge...
L'Hospital Comarcal preocupa a professionals i usuaris. Quina pressió faria des de l'Ajuntament?
Miri, si vol, l'hospital, Pujol. L'absència, els silencis i la tebior de l'alcalde amb l'hospital són una irresponsabilitat. I escolti, amb el Ricard Fortuny no ens podem adormir. S'acosten les necessitats de la generació del baby-boom.
Com enfortirà el comerç de proximitat i l'economia local?
Internet i la globalització hi són. No ens podem fer trampes i negar-ho. Necessitem recuperar la vida als carrers, sabent que això exigeix recuperar el centre. Una vila sense la llum de les botigues seria un desastre. És ara que s'ha d'evitar, per això hem d'anar a buscar tres públics: el vilafranquí, la comarca i portar gent de fora.
Aquí el Vinseum hi jugarà un paper central. I, si us plau, publicitat i màrqueting! Tenim un Ferrari a la porta i l'Ajuntament no sap posar-hi benzina. A banda, s'ha de col·laborar amb els cellers per aprofitar la gent que ja els visita i que avui no s'atura a la vila.
Vilafranca és capital del Penedès. Com reforçarà aquest lideratge al territori?
Primer de tot, hem de tornar a fer de capital, i hem de mostrar una nova generositat. Necessitem que la comarca torni a Vilafranca. La vila ha de ser amable amb qui ens ve de fora. Si venir a mercat et costa 12 euros d'aparcament, no cal ser massa savi per saber que cada dia serem menys.
L'accés a l'habitatge és una preocupació creixent. Què proposa per tal que els joves puguin viure a Vilafranca?
Els vilafranquins hem de poder fer la vida a Vilafranca, cosa que avui no passa. Per revertir-ho, hem de créixer a la Girada, també entre la via i l'Esclat, i naturalment a tot el Molí d'en Rovira. Pel que fa al centre, hem de rehabilitar creient-nos-ho.
Em comprometo a fer brillar els carrers on es rehabiliti un edifici. Si algú se la juga, l'Ajuntament ha de respondre en positiu, deixant com nou el carrer on es rehabilita i ajudant amb subvencions. La política d'ajuts ha de ser clara, potent i ambiciosa.
I de les Bassetes, què me'n diu?
Que no és la solució. A Itàlia, l'èxit del Renaixement va ser crear ciutats a la mesura humana. Doncs el Penedès ha de pensar solucions a la mida del Penedès. Vilafranca no ha de resoldre els problemes d'una Barcelona que fa dècades que s'ha mostrat insolidària amb els que vivim més enllà de TV3. Ens han oblidat, per exemple, amb un tren que no va enlloc. Si ara ens busquen és perquè es pensen que construir pisos aquí els serà més barat que a la metròpolis.
Però la gent demana pisos i habitatge.
Sí, i els demanen amb tota la raó del món. Li puc assegurar que els farem, però no ho farem a la manera del campi qui pugui. Construirem l'habitatge que necessitem pensant amb Vilafranca. El PSC parla de densificar, i s'equivoquen. Jo no vull una gentada vivint en grans edificis, sense cap arrelament a la vila. El nou Porciolisme és un error. Pa per avui, problemes per a demà.
Junts ja ha governat en moltes institucions. Què faria de diferent a Vilafranca que el seu propi espai polític no hagi fet en altres llocs?
De bons alcaldes i de no tant, n'hi ha a tots els partits. Però això va de Vilafranca. Nosaltres a el nostre: acabarem amb el desànim i deixarem de fer les coses per inèrcia. Aquest és el gran canvi, acabar amb el com s'ha fet sempre. L'alcalde Romero ha estat tota la vida a l'ajuntament i és normal que la feina se li faci carregosa com un dia sense pa.
Penso en els meus anys a RAC1, que mai ens vam avorrir. A Vilafranca hem de ser una mica RAC1, atrevits i no tenir por de pensar en gran. Sobretot, hem d'entendre que no hi ha res irresoluble. Es tracta de trobar la tecla bona, que sempre hi és.
Vilafranca competeix amb altres ciutats per atraure activitat econòmica i talent. Què ha de passar perquè la vila faci un salt qualitatiu?
Només competirem si sabem què volem. Fins ara, desgraciadament, hem competit poc, sense esma. Hem de recuperar la presència de classes mitjanes, perquè són el gran motor econòmic de les viles i de les ciutats. Basar l'economia en polígons industrials, amb poc valor afegit, és un mal camí.
Ara, l'Ajuntament diu que hi haurà 800 nous llocs de treball a Domenys 3. Això és mentida, no hi seran mai. Però, a banda, aquestes xifres responen a una aposta equivocada. Hem de tornar a parlar de tècnics qualificats i d'enginyers, i de tecnologia, i de feines que ens aportin valor afegit. Si no mires amunt, l'ascensor social no funciona.
Si arriba a l'alcaldia i no té majoria absoluta, pactaria amb qualsevol? On estan les seves línies vermelles?
Entre el Francisco Romero i jo, qui representa l'autèntic 'caràcter Maragall' és l'Eduard Pujol. Per tant, ara mateix el quid no són els pactes, sinó votar bé i entendre que haurem de triar entre anar fent o la passió per brillar. Sempre dic que si fa cinc-cents anys vam aixecar Santa Maria, imagini's què serem capaços de fer ara.
Faig una crida als joves a oblidar etiquetes i partits: que militin en la Vilafranca més potent, més viva, i que ens facin confiança. Per a entendre'ns, el castell més alt ha de ser el de la Vilafranca dels 365 dies l'any.
De tota aquesta sacsejada, ja n'ha parlat amb l'alcalde Regull.
Sí, naturalment. El projecte és de suma i ens en sortirem perquè, com passa amb la bona cuina, es va coent a poc a poc, escoltant totes les sensibilitats i matisos. De fet, estic convençut que els primers que s'enamoraran de la sacsejada que proposo són els exalcaldes Joan Aguado i Marcel Esteve, a qui respecto moltíssim. Ells han sigut alcaldes i segur que són conscients que la vila necessita aquesta nova mirada.
Més enllà de la política, com és l'Eduard Pujol?
M'agraden les coses fàcils. Soc feliç amb una bona sobretaula, un vespre d'estiu a cal Ramon, o vivint els partits del Barça amb la gent de la penya. Per cert, feu-vos-en socis, que la nova junta ho està fent molt bé.
