L’escriptora Coia Valls, serà present al Riudelletres 2025 per reflexionar sobre la salut de la literatura, el paper de les fires locals i els reptes de l’escriptura històrica avui.
Quin és l’estat de salut actual de la literatura?
Segons el meu parer, la literatura té bona salut. Mai s’havia escrit tant ni havia hagut tanta pluralitat de veus i formats. Però, al mateix temps els llibres tenen una caducitat molt ràpida. Surten, es promocionen unes setmanes i ràpidament són substituïts per novetats. La caducitat comercial arriba massa aviat, fins i tot abans que el lector potencial hagi tingut temps de descobrir-los i de que funcioni el boca-orella.
Creus que el Riudelletres és un exemple de resiliència de la literatura?
Oh i tant! N’estic convençuda! El Riudelletres és un exemple claríssim que la literatura necessita espais pròxims, arrelats al territori i a la gent. Són espais de trobada, de memòria i de vida compartida. No tot ha de passar per les grans ciutats ni pels grans esdeveniments. Perquè hi hagi més fires així, cal voluntat política i social.
És imprescindible, i prioritari donar suport a la cultura local, posar-la al centre i entendre que la literatura també és teixit comunitari. Però, perquè aquests projectes arrelin de debò, cal implicar-hi tota la xarxa de població: escoles, joves, llars d’avis, associacions... que ningú en quedi exclòs. La clau és trobar maneres creatives d’enganxar-los. Quan tothom hi té un lloc, la cultura es converteix en patrimoni viu.
Quin és el principal repte a l’hora d’escriure novel·la històrica?
Per a mi, la fidelitat històrica és bàsica, però no n’hi ha prou. El repte veritable és donar vida a aquells fets a través de les emocions i les vivències que continuen sent universals.Si només ens quedem amb les dades, escriuríem assaig; si només ens quedem amb les emocions, potser ens desarrelem del temps. La novel·la històrica és l’art de trobar l’equilibri.Les teves obres acostumen a donar molta importància a les figures femenines.
Com treballes la presència i la veu de les dones en contextos històrics on sovint han estat invisibilitzades?
És una feina d’escolta i de recerca. Anar a la recerca del seu pas per la història, una història que van escriure els homes. Buscar fonts,correspondència, documents... Jo intento donar-los la paraula i el protagonisme que no van tenir en el seu temps. I també em sembla important fer-ho des de la complexitat, sense caure en idealitzacions, ni prototips. I si només trobo silencis, mostrar que el buit ja és una formad’invisibilització.
Què pot aportar la novel·la històrica als lectors que no ens doni un assaig o un llibre acadèmic?
La novel·la històrica pot donar emoció, pell i mirada humana a allò que sovint es presenta com a dades fredes. Pot fer que entenguem un moment històric no només amb el cap, sinó també amb el cor. Ens permet posar-nos a la pell d’uns personatges i viure, encara que sigui per unes hores, una vida que no és la nostra però que ens parla de nosaltres.
Marc Aguilà Esteve
