Un treball de fi de grau de Geologia defensat per Àngel Mestre a la Universitat de Barcelona ha permès “aclarir l’enigmàtic origen” dels blocs de pedra ocre que formen la base del Castell de Gelida, i que “durant segles havien cridat l’atenció per la seva tonalitat i composició singular”.
La recerca, dirigida pels professors penedesencs Carles Martín Closas (Sant Llorenç d’Hortons) i Maite Garcia Vallès (Puigdàlber), ha determinat que “aquestes pedres no provenen de cap punt de l’Alt Penedès, sinó que coincideixen amb les calcàries groguenques de la zona d’Altafulla i Tarragona”, a més de 60 quilòmetres de distància. Els resultats han estat publicats a la revista internacional Geoheritage.
Una pedra de la Costa Daurada a la muntanya de l'Alt Penedès
Els anàlisis mineralògics, paleontològics i petrològics han confirmat que “els carreus de la base del castell són idèntics a les roques que han donat nom a la Costa Daurada, i completament diferents de les calcàries locals”. Aquest fet ha portat els investigadors a plantejar-se com i per què els constructors medievals van transportar aquestes pedres tan lluny.
Una pista històrica sorprenent
Amb la col·laboració de l’historiador Eloi Biosca, l’estudi proposa la següent hipòtesi: les pedres haurien estat espoliades d’un antic monument romà en ruïnes a Altafulla i traslladades fins a Gelida per construir una fortificació andalusina al segle IX, en plena època de frontera entre l’Emirat de Còrdova i el Comtat de Barcelona.
Segons aquesta teoria, el Castell de Gelida hauria estat una construcció militar àrab, destinada a allotjar guarnicions de soldats andalusins que vigilaven la línia fronterera del nord d’Al-Àndalus. Aquesta lectura històrica encaixa amb el topònim “Gelida”, que podria derivar del clan bereber dels Banu Gelidassen.
Canvi de paradigma històric
Les conclusions del treball qüestionen la visió tradicional segons la qual el Penedès era un territori despoblat abans de l’expansió comtal al segle X. En canvi, suggereixen una presència andalusina prèvia i un paper estratègic de Gelida dins la xarxa de fortificacions islàmiques.
El director de la recerca, Carles Martín, destaca que aquest estudi “demostra la importància de combinar geologia i història per comprendre millor el nostre patrimoni”. Per la seva banda, Àngel Mestre afirma que el seu treball “posa en valor la recerca interdisciplinària i obre noves línies d’estudi sobre el passat del Penedès”.
La informació completa del projecte es pot trobar a: https://link.springer.com/article/10.1007/s12371-025-01197-z.
