Foto: ArqueoVitis
Un estudi científic publicat recentment a la revista internacional Journal of Archaeological Science: Reports ha permès reconstruir les activitats agrícoles i ramaderes de fa 2.700 anys al jaciment de la Timba de Santa Bàrbara, situat a Castellet i la Gornal.
La investigació, basada en l’anàlisi de llavors i restes òssies d’animals recuperades en excavacions arqueològiques, aporta noves dades sobre l’organització econòmica i social de les primeres comunitats de la primera edat del ferro.
Les excavacions, iniciades l’any 2016 per un equip format per arqueòlegs de la cooperativa ArqueoVitis, la Universitat Paul-Valéry de Montpeller i la Universitat de Barcelona, han posat al descobert un poblat fortificat situat en un punt estratègic de control comercial vinculat al riu Foix i a antigues vies de comunicació mediterrànies. La troballa de fragments d’àmfores fenícies i petits ungüentaris evidencia contactes comercials amb altres cultures del Mediterrani.
Foto: ArqueoVitis
L’estudi de les restes vegetals indica que l’agricultura es basava principalment en el conreu de cereals, com l’ordi vestit i el blat, complementats amb mill i llegums com la fava. Entre les troballes destaca una llavor carbonitzada de raïm, que podria estar relacionada amb la introducció del vi al Penedès durant el segle VII aC, possiblement vinculada al comerç amb els fenicis. També s’han identificat llavors de figa, associades a l’expansió mediterrània de la vinya.
Pel que fa a la ramaderia, l’anàlisi mostra una presència destacada de bovins, fet poc habitual en altres jaciments de la zona. Aquests animals podrien haver estat utilitzats tant per a les tasques agrícoles com per al consum en contextos de prestigi social. L’estudi també documenta la cria d’ovelles, cabres i porcs.
Foto: ArqueoVitis
L’Ajuntament de Castellet i la Gornal preveu organitzar pròximament una jornada de portes obertes al jaciment per donar a conèixer aquests nous resultats i apropar la recerca arqueològica a la ciutadania.
