Foto: Pere Farré
El jurat de la Beca Joan Veny de l'Institut Ramon Muntaner ha determinat el valor de l'estudi de Ramon Marrugat i l'Institut d'Estudis Penedesencs Prospecció preparatòria per a la confecció d'un vocabulari penedesenc, ja que acota una zona molt rica i poc estudiada. Per això ha rebut 6.000 euros per la recopilació i anàlisi del vocabulari en els propers dos anys.
El filòleg vilafranquí Marrugat, conjuntament amb l'IEP, va començar l'estudi fa uns quatre anys. Per Marrugat, el parlar del Penedès té una unitat lèxica, fonètica, morfosintàctica i etnolingüística, compresa entre Altafulla i Sitges. Un dels factors que al Penedès les tovalles siguin "estovalles", les tisores "estisores" i la carxofa "escarxofa" podria ser la influència del llenguatge oral, ja que anys enrere la lectura era molt més residual i les zones rurals són les que conserven la llengua.
Alguns mots exclusius serien el "pèlag" per bassal; la "torreta" per test; la "marseca" per l'esquelet, les primaveres per les mallerengues; l'"istiu" per l'estiu; la cassoleta per la figura castellera de l'acotxador; la marrana, típic vilanoví, com a còdol de platja; o l'Electra, típic vilafranquí, per l'electricitat (fent referència a l'antiga empresa electrificadora de la Vila).
