L’historiador Raimon Soler ha guanyat la III Beca Emili Giralt Raventós – Cultures del Vi. El jurat de la present edició es va reunir el passat divendres 16 de desembre i va decidir per unanimitat que beca s’atorgava al projecte Viticultura, desigualtat i conflicte agrari: la lluita per la terra a la Catalunya vitícola, 1900-1939.
En la present edició es van presentar fins a nou projectes diferents arribats de tot Catalunya i avalats per un director de recerca. El certamen està impulsat des de VINSEUM - Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, amb l’objectiu d’estimular recerques sobre temes relacionats amb la viticultura i la vinicultura des de la perspectiva de les ciències socials i humanes. La dotació de la beca és de 3.000€ gràcies a la col·laboració de Fundació Privada Mútua Catalana.
La beca està dedicada a l’historiador Emili Giralt i Raventós, en reconeixement a la seva tasca investigadora i com a impulsor de la recerca històrica en el camp de la vitivinicultura als Països Catalans.
El projecte guanyador de la III Beca Emili Giralt i Raventós vol determinar quines van ser les causes que van conduir a què en el marc d’una Catalunya industrial, amb potents organitzacions de classe, obreres i patronals, fos un episodi de conflicte agrari el que va arribar a tenir més rellevància política. Per això, el treball de Raimon Soler vol explicar per què en aquelles comarques catalanes que cap al 1860 ja havien assolit la màxima expansió del conreu de la vinya i que van tornar a ser les principals comarques vitivinícoles després de la fil·loxera, el conflicte va ser més intens que en altres.
La investigació de Raimon Soler s’estructurarà a partir de quatre eixos bàsics: l’estructura de la propietat de la terra i les formes d’explotació, les dificultats per les que va passar la vitivinicultura catalana durant el primer terç del segle XX, la capacitat d’organització dels pagesos que treballaven la terra i les respostes que van buscar com a alternativa a la crisi estructural, i l’acció política desenvolupada en tant que el moviment rabassaire aspirava a una modificació del marc jurídico-polític que anés en un sentit favorable als seus interessos.
Tot plegat es fonamentarà en el creuament d’informacions diverses procedents d’arxius locals, comarcals, dels arxius dels governs civils de Barcelona i Tarragona, de l’Arxiu Històric de Tarragona i de l’Arxiu Nacional de Catalunya, a més de la consulta de premsa local i nacional, entre altres fonts documentals.
