Dins el complex engranatge de la Festa Major, els familiars dels administradors de cada any són una peça imprescindible perquè la celebració surti a la perfecció. Les hores de treball del quintet són infinites, fent que l’entorn, i les parelles dels administradors “portin banyes”.
Una peça ben curiosa
Així ho afirma Miquel Cartró, parella d’una administradora del 2008 i un dels impulsors del Kabró, un element festiu ben curiós que escenifica la important tasca que realitzen aquests familiars durant tots els mesos preparatius. La peça, que va ser creada per Dolors Sans el 2009, pren com a referència el cap del Drac de Vilafranca i incorpora unes banyes de les quals en pengen l’estampa i el logotip de la darrera Festa Major. Una d’aquestes escenifica el bé, amb una espelma i la palma de Sant Fèlix, i l’altra representa el mal amb una forca. Per tancar la simbologia, l’element conté deu cartes de pòquer (cinc asos que representen els administradors i cinc jòquers que representen les parelles).
El sopar d'amics i amigues del Kabró, element principal
Tot plegat, va lligat a un sopar que aplega les parelles i exparelles dels administradors, que se celebra els dies previs a la festa, i que s’anomena “amics i amigues del Kabró”. Aquest és paral·lel al sopar d’administradors i administradores de la Festa Major, que se celebra el mateix dia (enguany el passat dia 22), però en una altra ubicació.
En aquest sopar és on es fa la investidura dels nous “kabrons”, amb la lectura d’un text satíric i curiós. És també en aquesta trobada on la peça festiva fa petar algunes carretilles pels carrers de la vila per part de les parelles dels nous administradors (enguany, els del 2026) i altres que s’hi vulguin afegir.
Casa per casa, tal com Sant Fèlix
Després de sopar, el kabró inicia un recorregut que, durant tot l’any, el portarà a recórrer les cases dels administradors que han organitzat la darrera Festa Major, tal com fa la imatge processional de Sant Fèlix. Per tal de no coincidir, el kabró acostuma a visitar la casa que tot just deixa Sant Fèlix cada dos mesos i mig.
Tot plegat, més enllà de la curiositat, pretén reconèixer una tasca essencial que realitzen dia rere dia aquestes parelles i, en general, l’entorn dels administradors.
Un volum de feina elevadíssim
Tal com afirma Oriol Lluch, parella de l’administradora Rosa Llopart, del 2025, i que ha tingut el Kabró a casa durant els darrers dos mesos i mig, afirma que els mesos preparatius de la Festa Major són molt intensos i que en alguns moments poden arribar a ser força complexos, a causa de l’elevat volum de feina. Tant ell com Miquel Cartró han viscut de primera mà el que suposa tenir al costat una administradora de la Festa Major, tot tenint en compte que cada any el quintet és nou i s’ha de començar, en part, des de zero.
"La parella despareix del mapa durant mesos"
Cartró, que el 2008 treballava a l’Ajuntament de Vilafranca en l’àmbit de comunicació i protocol, coneixia bé la Festa Major i era conscient de l’exigència que comportava ser administrador. Tot i això, admet que viure-ho des de casa va superar les seves previsions. “La sensació és que la teva parella desapareix del mapa des que la nomenen fins que s’acaba la Festa Major”, explica. Les parelles i familiars, durant tot el cicle de preparació, assumeixen bona part del dia a dia familiar i, a més, acaben participant en nombroses feines vinculades a la festa.
Una xarxa de suport "davant del desgast"
Lluch també sabia què implicava el càrrec quan van proposar a Rosa Llopart ser administradora. De petit ja havia viscut una Festa Major amb un tiet administrador i recordava com “tota la família acabava implicada en els preparatius”.
I és que una de les principals funcions de les parelles és, segons expliquen, “fer de xarxa de suport i protegir els administradors del desgast”. Això significa assumir qüestions familiars, però també donar un cop de mà quan les jornades s’allarguen. Cartró recorda, per exemple, les nits de concerts en què les parelles es quedaven atenent les barres perquè els administradors poguessin anar a descansar abans d’assistir als actes de l’endemà. La implicació acaba estenent-se encara més enllà. “Familiars, amics i fins i tot amics dels amics són mobilitzats durant determinats moments de l’any. Ells sols no poden fer-ho tot”, coincideixen. I és que, tot i que els administradors prenen les decisions i assumeixen la responsabilitat de la festa, al darrere hi ha una xarxa de persones que fa possible moltes de les tasques quotidianes.
Un esforç que té recompensa
Però entre el cansament també hi ha moments que compensen l’esforç. Cartró recorda especialment la felicitat del dia del nomenament de la seva parella i assenyala el pregó i la Capta com dos dels instants en què els administradors comencen finalment a gaudir de tot allò que han preparat durant mesos. Després arriba la Festa Major i, amb ella, tres dies d’una intensitat difícil d’explicar des de fora. I quan tot s’acaba, arriba la baixada d’adrenalina, explica Cartró, on es pot començar a valorar tot el que han viscut. I mentre la vila ja pensa en els cinc noms que prendran el relleu, el Kabró continua el seu particular recorregut de casa en casa, recordant una part menys visible de la Festa Major: la de les persones que no són administradores, però que durant molts mesos també viuen, treballen i pateixen per la festa.
