El Teatre Casal de Vilafranca començarà aquest estiu la seva reforma més urgent gràcies a una subvenció nominativa de 200.000 euros de la Diputació de Barcelona, una aportació que permetrà posar en marxa la primera fase d’unes obres llargament esperades.
L’anunci es va fer aquest dimarts al vespre en una roda de premsa al mateix teatre amb la presència del president delegat de Cultura de la Diputació, Pau González Val, l’alcalde de Vilafranca, Francisco Romero, el membre de la junta Albert Puig i el gerent de l’equipament, Salvador Casals.
La primera fase està valorada en uns 400.000 euros i se centrarà en la reforma de tota la platea, des de l’entrada fins a la boca de l’escenari. El projecte complet puja a 3,2 milions d’euros, però l’objectiu ara és actuar allà on la situació és més delicada per poder mantenir viu un espai que la mateixa entitat considera imprescindible per a la vida cultural de Vilafranca i del Penedès.
“Tenim aquest patrimoni únic al bell mig de Vilafranca i posar al dia edificis que donen valor a la ciutat és fonamental”, va afirmar Romero. L’alcalde va explicar que l’Ajuntament ha vist el Casal “com un projecte més de ciutat” i va remarcar que aquesta ajuda arriba després d’un treball continuat amb la junta i de les gestions fetes davant la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret. També va avançar que Afers Europeus de la Generalitat està al corrent del projecte de cara a futures convocatòries entre 2028 i 2035.
Un teatre amb més de cent anys i moltes ferides acumulades
El Teatre Casal és una peça singular del patrimoni català. Es va construir l’any 1920, en només 7 mesos, impulsat per un grup de joves vinculats a la Societat La Principal. L’edifici, obra de l’arquitecte barceloní Andreu Audet, conserva l’essència dels teatres populars de principis del segle XX i és considerat el darrer teatre de fusta actiu de Catalunya.
Albert Puig va recordar que la idea de reformar-lo ve de lluny. El 2004 ja es va fer una primera intervenció important a l’escenari. El 2015 un estudi va posar negre sobre blanc el valor patrimonial de l’edifici. El 2021 es va redactar l’avantprojecte i el 2023 el projecte bàsic. “Han estat molts anys de feina i d’anar picant pedra. Som conscients que serà un camí llarg, però avui donem un nou inici al teatre”, va dir.
El gerent Salvador Casals va descriure la realitat de l’equipament sense embuts. A la sala, des de 1921, pràcticament no s’hi ha fet res. Hi ha danys per aigua, tèrmits, despreniments, materials envellits, butaques trencades i zones fora de servei. “Quan abaixem la llum per començar els espectacles, tot això no es veu, però hi és”, va resumir. Tot i que va deixar clar que no hi ha un risc estructural immediat per als espectadors, sí que va advertir que no es podia començar un nou hivern sense actuar.
De fet, la situació ha obligat ja a moure activitats fora del teatre. Casals va explicar que el ball de saló s’ha traslladat a l’Hotel Pere III perquè les butaques ja no es poden treure i posar amb normalitat: “Ens queien a les mans”.
Què es farà en aquesta primera fase
Les obres afectaran tota la platea i inclouran la creació dels fonaments de la nova estructura, l’adequació de les sortides d’emergència, noves portes d’accés amb espais intermedis per millorar el confort, la consolidació de la part frontal de l’escenari, la substitució de les 540 butaques, la instal·lació de terra radiant, el control de possibles afectacions per tèrmits, millores bàsiques a l’equipament tècnic i el tancament de la part frontal del segon pis per reduir el volum a climatitzar.
La previsió és que les obres comencin el 6 de juliol de 2026 i que el teatre pugui reobrir entre novembre i desembre. La voluntat és aprofitar els mesos d’estiu, quan baixa l’activitat, per causar les mínimes afectacions possibles.
Un teatre privat que fa un servei públic
Durant la presentació, Salvador Casals va defensar el paper actual del Casal amb dades a la mà. El 2025 el teatre va acollir 41.800 espectadors i va estar ocupat 178 dies. Molta gent arriba de fora de Vilafranca, especialment de la vegueria i de l’àrea metropolitana de Barcelona. “Som un teatre associatiu, però fem un servei públic”, va insistir.
En la mateixa línia es va expressar Pau González Val, que va posar el Casal com a exemple del que representa un equipament cultural d’ús públic encara que no sigui de titularitat municipal. “La gràcia de preservar el patrimoni és mantenir-lo ple de contingut, no guardar closques boniques i buides”, va dir. El diputat també va elogiar la perseverança de la junta i va defensar que espais com aquest garanteixen el dret a l’accés a la cultura.
Per completar el finançament d’aquesta primera fase, el Casal calcula que podrà reunir uns 225.000 euros més amb aportacions pròpies i una campanya popular que arrencarà abans de l’estiu. Serà només el primer tram d’un camí llarg, però el Casal ja ha deixat clar que no pensa aturar-se.
