Foto: Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
La vegueria del Penedès es manté com un dels territoris amb millors indicadors de coneixement del català de Catalunya i destaca especialment per ser la regió on la transmissió intergeneracional de la llengua és més forta. Tot i això, les dades també evidencien que el català continua sent minoritari com a llengua habitual davant del castellà i que els municipis tenen un paper clau per consolidar-ne l’ús social.
Aquest ha estat un dels principals missatges de la jornada celebrada aquest migdia a Vilanova i la Geltrú, on el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha presentat noves eines destinades als ajuntaments per reforçar les polítiques locals de promoció del català. La trobada ha reunit alcaldes, regidors i responsables de política lingüística de tota la vegueria.
Segons les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) de 2023, el 85,6% dels habitants del Penedès saben parlar català, una xifra superior a la mitjana catalana, situada en el 80,4%. Entre el 2018 i el 2023, el nombre de persones que coneixen i utilitzen la llengua ha augmentat en 35.000, si bé aquest creixement no s’ha traduït en un increment percentual a causa de l’augment demogràfic registrat al territori.
Malgrat aquest elevat nivell de coneixement, només el 34,3% de la població té el català com a llengua habitual, una proporció que continua per sota del castellà. Al mateix temps, el Penedès presenta una presència significativa de parlants habituals bilingües, que representen el 12,1% de la població, per sobre de la mitjana del país.
Les diferències generacionals també marquen la realitat lingüística de la vegueria. Entre els majors de 65 anys, el castellà és clarament predominant com a llengua inicial, mentre que entre les generacions més joves augmenta el pes del català. Tot i així, els usos bilingües són cada vegada més freqüents entre joves i adults joves, fet que contribueix a reduir el percentatge de catalanoparlants habituals exclusius.
Un dels indicadors més destacats és la transmissió familiar de la llengua. Al Penedès, el 39,1% de la població parla exclusivament en català amb els fills, mentre que només el 28,4% ho feia amb la mare. Aquesta diferència de gairebé onze punts és la més elevada de totes les vegueries catalanes i situa el territori com el que millor està aconseguint transmetre el català a les noves generacions.
Foto: Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Davant d’aquest escenari, el Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística han presentat dues noves eines destinades als ens locals: una guia per elaborar plans municipals d’impuls al català i un catàleg amb 40 propostes d’actuació adaptables a qualsevol ajuntament. Les mesures inclouen accions en àmbits com el comerç, la cultura, l’esport, l’atenció ciutadana o la integració de persones nouvingudes.
Durant l’acte, el conseller Vila ha reivindicat el paper dels ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania i ha reclamat una implicació activa dels municipis en la promoció de la llengua. La vegueria compta actualment amb quatre capitals comarcals adherides al Pacte Nacional per la Llengua —Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú i Igualada—, un fet que el Govern considera una oportunitat per reforçar les polítiques lingüístiques de proximitat.
