L’Escorxador de Vilafranca va acollir ahir al vespre la presentació del llibre Tot estava per fer i tot era possible. Moviment obrer i autonomia sindical a l’Alt Penedès (1968-1990), un estudi dels historiadors Ramon Arnabat i Carlos Moruno, publicat per l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), que recupera la història de les lluites obreres i el paper dels treballadors i, especialment, de les dones en la conquesta dels drets laborals i democràtics.
L'obra, de prop de 600 pàgines, analitza el moviment obrer durant el tardofranquisme, la Transició i els primers anys de democràcia, a partir de documentació d'arxius, fonts privades, retalls de premsa i testimonis orals dels protagonistes.
L'historiador David Alegre, encarregat d'introduir l'obra, en va destacar el valor com a exercici de memòria democràtica. "És una obra molt combativa", va afirmar, tot reivindicant el poder curatiu de la història. Alegre va assenyalar que el llibre obre un camp d'estudi poc explorat, especialment pel que fa als anys vuitanta i noranta, i convida a reflexionar sobre les claus de la Transició i sobre si hauria estat possible anar més lluny en l'ampliació dels drets.
Un dels autors, Carlos Moruno, va explicar que el llibre "pretén reivindicar el paper dels sindicats i donar veu al sindicalisme autònom". També va destacar el protagonisme de les dones, que van trobar en el treball i en la lluita sindical un espai d'empoderament, germanor i relacions personals. Segons Moruno, l'obra vol servir també de referència per a les noves generacions i transmetre que «quan hi ha germanor, tot és possible».
La segona part de l'acte va consistir en un diàleg entre Ramon Arnabat, Elvira Mestres i Rosa Esteban, que van recordar les experiències viscudes durant aquells anys de mobilitzacions.
Arnabat va explicar que el llibre recupera nombrosos testimonis i textos de l'època, especialment del setmanari Tothom, i repassa les lluites laborals en empreses com Peyton, Madofa o Belcor.: "L'obra és història de Vilafranca i del Penedès. Convé recordar-la. Per això hem posat molts noms, perquè al darrere hi ha persones", va afirmar. També va defensar que «sense el protagonisme del moviment obrer, la Transició hauria anat per altres bandes", va assegurar.
Elvira Mestres va recordar l'alegria i l'entusiasme d'aquells anys, així com les primeres mobilitzacions del sector del cava a Sant Sadurní. Va explicar que al sector de la confecció hi treballava molta gent jove, sovint en condicions dures i a preu fet, i que els treballadors més veterans ajudaven els joves a formar-se per poder negociar d'igual a igual amb els empresaris. «Va ser una escola de vida per a nosaltres. Ens menjàvem el món i ho decidíem nosaltres», va recordar.
Per la seva banda, Rosa Esteban va relatar la seva experiència a l'empresa tèxtil Madofa, on va començar a treballar amb només 14 anys i d'on va sortir als 21, després de les mobilitzacions i els acomiadaments vinculats a la vaga de 1975. Tot i que inicialment no estava polititzada, aquella experiència va marcar profundament la seva trajectòria. «Ho vaig aprendre tot allà», va explicar, en referència a la unió entre companys i la lluita pels drets laborals.
Esteban també va recordar les assemblees que organitzaven durant l'estona d'esmorzar, les primeres eleccions sindicals de 1978 i l'aprenentatge que va suposar haver de convocar reunions, parlar en públic i crear xarxes de solidaritat.
El llibre dedica una atenció especial al sindicalisme autònom, representat a l'Alt Penedès per la Unió Sindical Obrera (USO) entre 1976 i 1979 i la Central Autònoma Sindical (CAS) entre 1980 i 1990, i reivindica el paper d'una generació de treballadors i treballadores que va contribuir a transformar la societat penedesenca.
