L’historiador Jordi Vidal ha trobat un document notarial del 1664 que explica que els administradors de la confraria de Sant Eloi van firmar un contracte amb el pintor Benet Artigues per tal que aquest restaurés l’Àliga de Vilafranca.
El document, que s’ha hagut de transcriure amb l’ajut de llum ultraviolada perquè presentava unes taques d’humitat que en dificultaven la lectura, especifica que calia daurar l’àliga des del cap fins les ales amb pans d’or fi. La corona, en canvi, es daurava amb or de sisa, una tècnica concreta per aplicar els pans d’or sobre els metalls.
El contracte també estableix el preu del servei i les seves condicions. Des de l’Arxiu Comarcal s’ha contactat amb Daniel Villarrúbias, especialista en el bestiari simbòlic i festiu, que ha aportat alguns detalls més. Segons Villarrúbias, el cap de l’àliga es volia daurar amb or real perquè podria ser una peça de talla, i les plomes del cos havien de ser gravades en relleu. L’artista que es va contractar era una persona d’ofici de la zona però no un expert, però no es pot demostrar si la peça que va fer Artigues era l’àliga que ja es menciona el 1601 al Llibre Verd de Vilafranca o bé una àliga completament renovada.
El que sí que es pot assegurar és que l’àliga que consta en aquest document era completament daurada i coronada, com la resta d’àligues del bestiari tradicional català del segle XVII.
