El Ball de l'Àliga celebra enguany el centenari de la recuperació de la figura de 1926. Per a Anna Oliva, que aquest any posa punt final a la seva etapa a la colla, la commemoració té un significat molt especial. Amb ella conversem sobre què representa portar una de les figures més solemnes i estimades de la Festa Major.
Aquest centenari coincideix amb el teu últim any a la colla. Com l'estàs vivint?
Està sent molt emocionant. Poder acomiadar-me coincidint amb el centenari és un privilegi. Hem viscut moltes celebracions i les estic gaudint al màxim. Fa pena marxar, però no podia imaginar un millor final.
Com ha evolucionat el Ball de l'Àliga des que hi vas entrar?
L'essència no ha canviat. Sempre hi ha hagut molt respecte per la figura i per la Festa Major. La colla sí que evoluciona amb l'arribada de nous balladors, que aporten frescor sense perdre el llegat dels qui hi han passat abans.
Què se sent durant el Ball Solemne?
Sobretot orgull, però també respecte i molts nervis. La primera part és molt exigent tècnicament i després arriba un moment en què et deixes portar. Quan acabes i escoltes els aplaudiments del públic, és una sensació difícil d'explicar.
Com recordes l'etapa com a cap de colla?
El més important és cuidar la figura i les persones. Per sort, tothom que entra a l'Àliga sap què representa aquest ball i això facilita molt la feina.
Amb quin record et quedes i què esperes d'aquesta Festa Major?
Mai oblidaré la meva primera Festa Major, quan uns exballadors em van felicitar després del primer Ball Solemne. Aquest any espero emocionar-me veient els meus companys gaudir de la figura i acomiadar-me d'un ball que m'ha donat alguns dels millors moments de la meva vida.
