Pablo Casado i Alejandro Fernández, president nacional del Partit Popular i el president del Partit Popular a Catalunya respectivament, han estat aquest matí a la comarca, on han pogut visitar unes caves i, posteriorment, han fet una visita a Pontons. 

Dijous passat es va celebrar telemàticament Ple ordinari del Consell Comarcal de l’Alt Penedès. Després de l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, va prendre possessió del càrrec de conseller Ramon Arnabat, regidor d’En Comú Guanyem Penedès a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, que substitueix el conseller Rafael Berlanga. Tot seguit, es van presentar quatre propostes de l’Àrea d’Economia i Hisenda. La primera, l’aprovació del Pla d’Acció Comarcal de l’Alt Penedès 2020-2023.

El Ple de l'Ajuntament de Vilafranca va aprovar ahir el pressupost per al 2021, xifrat en 60,5 milions d'euros i amb una inversió prevista de 10 milions durant el primer any. Ho va fer amb els vots de l'equip de govern (Junts per Vilafranca i el PSC) i el vot contrari dels grups de l'oposició (ERC, la CUP, VeC i Ciutadans). Els tres primers van coincidir en reclamar que el pressupost fos "més social" i amb més ajudes directes a les famílies vilafranquines, que estan patint durament els efectes de la crisi, mentre que Ciutadans hi va votar en contra perquè s'incrementarà el nivell d'endeutament i perquè s'atorgaran subvencions a diverses entitats, entre les quals l'Associació de Municipis per la Independència (AMI): "no aprovarem destinar recursos públics a una entitat que promou el separatisme", afirmava el regidor, Eladio Garcia.  

El pressupost de l’Ajuntament de Vilafranca per al 2021, xifrat en 60'5 milions d'euros, un 7,74% més que l’actual, serà “la inversió més gran que s’ha fet mai en la història”. El motiu és que el consistori vol esdevenir el “principal motor de la reactivació econòmica, moral i social de Vilafranca”, en paraules de l’alcalde, Pere Regull.

El Grup Patrimoni Històric de l'Arquitectura del Vi de Vilafranca, integrat per diferents especialistes de l'àmbit de l'arquitectura, la història i el patrimoni, ha elaborat un estudi sobre els cellers del carrer del Comerç per tal que la Generalitat els declari Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i en garanteixi la seva protecció.