Al món rural, les paraules han pesat massa temps. Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, alcem la veu des del camp per dir prou a totes les formes de violència, per dir que el món rural vol ser part de la solució, no del problema.

Durant molts anys, han pesat els silencis, les mirades còmplices, les bromes que degraden, les estructures que perpetuen desigualtats. Han pesat les hores de feina invisibles de les pageses, les decisions preses sense nosaltres, les pors viscudes en solitud; els anys en què la violència masclista s’ha considerat un assumpte privat o una realitat aliena a la vida rural.

Per poder posar-nos en context, cal primer esbrinar el significat de Homeschooling,. Consisteix a educar els fills fora de les institucions educatives, tant les públiques com les privades.

Val a dir que aquesta és una opció educativa que fa referència a les famílies que opten per educar als seus fills a casa.

Segons les dades publicades a la xarxa, a l’estat espanyol hi ha entre 2.000 i 3.000 nens que s'eduquen a casa. Però cal tenir en compte que no existeixen unes dades oficials de les famílies que practiquen l'educació a la llar.

“A las personas no les molestan las cosas, sino las opiniones que les dan a esas cosas”

Epicteto, Enquiridión (Capítulo 5).

El precitado aforismo estoico, que sitúa la fuente de la perturbación no en el mundo externo, sino en el juicio subjetivo que emitimos sobre él, encierra una tesis fundamental para la filosofía: la buena convivencia no primariamente una tarea de diseño social o regulación externa, sino el resultado inevitable de una cierta disposición, de una arquitectura interior armónica. Si la paz con el mundo es un reflejo de la paz consigo mismo, entonces la agresión, la falta de respeto, la irritabilidad y el malestar que proyectamos sobre el entorno no son más que los síntomas de una guerra no resuelta en el fuero interno. Bajo esta luz, la búsqueda de la serenidad se convierte en la primera y más radical responsabilidad cívica.

La dita “escriure fa perdre llegir” s'aplica a aquelles persones que es descuiden d'allò que és essencial i es perden en coses secundàries.

La política és el procés de presa de decisions en grups humans, així com els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat, el qual contribueix a la generació i manteniment de la societat humana, en general, tenint-se que considerar sempre i arreu la gran diversitat, que la conforma.

Ens agradi o no, la generació de residus és un dels grans problemes d’aquest segle. Segurament de l’ús que se’n fa dels residus també hauríem de fer-ne un debat important, però avui, com alcalde, no hi entraré, ja que a més hi tenim 0 
competència directe.