El nostres hospitals: l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès (HCAP), l’Hospital Residència Sant Camil (HRSC) i l’Hospital de Sant Antoni Abat (HSAA), passen passa per un mal moment. En això sembla que quasi tothom, treballadors i usuaris, hi estem d’acord. En el que no estem tots d’acord és en les causes i, per tant, en les propostes de millora.
No deixa de sorprendre que aquells partits que fins fa poc han estat en llocs de responsabilitat del país i per tant gestionant el finançament d’aquests hospitals i del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i el Garraf (CSAPG) o en la direcció d’aquest, com ERC i Junts, ara s’esquincin les vestidures, però quan han tingut responsabilitats tot eren flors i violes.
Carregar totes les culpes del funcionament deficitari dels hospitals penedesencs a la creació del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès i el Garraf o a l’actual direcció no ens ajuda a cercar solucions, perquè aquestes no son les úniques, ni potser, les principals causes.
Les causes, al meu parer, son mes estructurals i cal atacar-les directament si el que pretenem fer és millorar els nostres hospitals. Una d’elles és l’infrafinançament, tant dels hospitals, com del Consorci, que fa anys que dura i en el qual tenen responsabilitats tots els partits que han governat la Generalitat de Catalunya. És molt fàcil criticar quan no s’està al govern, i molt més difícil arreglar-ho quan s’hi és.
L’altra causa estructural és l’organització del sistema sanitari català mixt públic-privat, és a dir, el sistema sanitari pujolista del que som hereus, agreujat per les dràstiques retallades a la sanitat pública del conseller de Junts Boi Ruiz i per les polítiques anticalanes del director de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso, que es vanagloriava d’haver “destrozado el sistema sanitario” català.
Tot plegat fa que als hospitals de comarques hi hagi un dèficit permanent de professionals que no arreglarem, ans al contrari, amb el “cadascú per ell” que pregonen alguns. La sortida del CSAPG amb que amenacen alguns polítics municipals no és cap solució, al contrari, pot fer agreujar el problama. El que necessitem és una xarxa sanitària pública potent i això passa, en primer lloc, per finançar-la adequadament atenent al principi d’equitat territorial assistencial.
Afrontar de veritat els reptes que tenen els nostres Hospitals requereix una mirada llarga i un consens en el que convergeixin els treballadors i els usuaris, així com els ajuntaments i els Consells Comarcals de l’Alt Penedès i el Garraf i, per descomptat, els grups polítics, els sindicats i les entitats.
La sanitat pública és prou important perquè tots plegats ens oblidem dels interessos localistes, partidistes o sectorials i fem un esforç per presentar-nos units davant les institucions que, de veritat, poden revertir la situació, especialment el govern de la Generalitat de Catalunya.
