La dita “escriure fa perdre llegir” s'aplica a aquelles persones que es descuiden d'allò que és essencial i es perden en coses secundàries.
La política és el procés de presa de decisions en grups humans, així com els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat, el qual contribueix a la generació i manteniment de la societat humana, en general, tenint-se que considerar sempre i arreu la gran diversitat, que la conforma.
El que sembla ineludible, si més no en democràcia, es que la política fora bo, que sempre es sustentés en el coneixement, la sobrietat i el sentit comú plural i coral, per així generar opcions, que beneficiïn a la majoria.
És clar que el sempre, l’arreu i el tothom és impossible per fons i forma de les nostres relacions específiques, que promouen una gran diversitat de maneres de pensar, i en conseqüència d’actuacions, totes potencials i possiblement vàlides, però que generen resultats molt distints.
Així al llarg de la nostra història hem après a valorar fets que semblaven lògics i normals, fins i tot per la majoria, però que ja en el seu moment generaven opinions i veus en contra, fet per cert mal considerat, però que a resultes, ara, aquells fets quasi irrefutables els considerem erronis, nefastes, perillosos... fora de cap raó intel·ligent i assenyada.
Ara estem en la COP 30 a Belém (Brasil), que per mi, un altre cop serà res o menys. Sento el pessimisme, però no m’agrada l’optimisme sense més ni més, amb somriure impostat i frases buides i dolces sense perspectiva de convèncer, però sí de confondre
(https://www.totsantcugat.cat/opinio/hem-de-canviar-el-mon-ja-ho-ha-fet_157003102.html
; https://www.totsantcugat.cat/opinio/l-important-i-el-transcendent_166720102.html
; https://cupsantcugat.cat/2021/10/13/optimisme-reflexio-dubte-engany-es-lopinio-de-robert-save/).
En aquest context, em cansen les manifestacions d’indígenes remots vestits a la seva manera, que es desplacen milers de quilometres, sense considerar la petjada de carboni, per saltar i ballar dient el de sempre pels de sempre. En aquest sentit es sorprenent, o potser no, que als organitzadors no se’ls hi acut cap exemple més enllà del indigenisme, com per exemple valorar les morts i misèries associades a les migracions per set i fam, que en son milions, i que estan estretament relacionades amb la realitat climàtica global,com ve dient pedagògicament amb pòsters la FAO des de 2017.
Per tot això, segur que ens cal llegir, per saber, comprendre valorar i fer, en un món que és diferent, ja que entre altres coses, en som més, les migracions i el turisme han canviat, penso que sense opció de retorn, el nostre entorn sociocultural i paisatgístic, i en aquesta realitat, el sector agroalimentari, està tensionat (https://www.medecc.org/wp-content/uploads/2021/05/MedECC_MAR1_SPM_CAT.pdf
; https://www.medecc.org/wp-content/uploads/2021/05/MedECC_MAR1_3.2_Food.pdf), i també cridat a jugar un paper clau en la seguretat alimentària del país i el món.
Aquest concepte té dos vessants, la que al·ludeix al dret de tota persona a tenir accés a aliments sans i nutritius, d’acord amb el dret a una alimentació adequada i amb el dret fonamental de tota persona a no patir fam. I l’altre, referida a la innocuïtat dels aliments, a l’absència dels perills associats a productes alimentaris (físics, químics i biològics) susceptibles de perjudicar la salut dels consumidors (https://www.aspb.cat/wp-content/uploads/2021/12/ASPB-sobirania-seguretat-alimentaries-CreixemSans-CreixemMesSans.pdf).
Respecte de la migració, ara que els forans son cada cop més mal considerats en alguns cercles, malauradament en creixement, fet que mostra ignorància i mala fe, suggereixo llegir a Manuel de Pedrolo (Bilingüisme escrit en 1970 i reproduït a els elefants son contagiosos, Edicions 62, 1974 i ara, recollit en Cal protestar fins i tot quan no serveix de res Edicions el Jonc, 2000, ISBN 84-930587-2-6), que tractant del bilingüisme, un altra expressió pròpia del país i referida als de fora i els de casa, diu “seria estúpid dir d’un animal que ho és de gàbia, perquè és obligat a viure-hi i no li obren les portes”, la migració és conseqüència, és un fet forçat pel nostre sistema socioeconòmic, del que tothom és responsable per acció o omissió.
També quan hi ha veus contràries al sistema alimentari actual, per la seva imatge de negoci respecte d’un dret, i del malbaratament del medi ambient, i que pròximament haurà d'atendre a quasi 10 milions de persones, paga la pena llegir al Sr. QU Dongyu, director general de la FAO, que en juliol del 2025 (https://www.fao.org/director-general/news/details/fao-at-the-unfss-4--putting-youth--science-and-innovation--targeted-investments-and-trust-based-partnerships-at-the-centre-of-agrifood-systems-transformation/es), quan diu que diferents pressions -com el ràpid creixement demogràfic, la urbanització, l'augment de la riquesa i els canvis consegüents en els hàbits de consum- estan posant a prova la capacitat dels nostres sistemes alimentaris per proporcionar aliments nutritius i ajudar a oferir millors oportunitats de subsistència de forma mediambientalment sostenible. Assumeix també, que els nostres sistemes alimentaris contribueixen als fenòmens meteorològics extrems –i s'estan veient afectats per ells– associats amb el canvi climàtic, a la degradació de la terra i la pèrdua de la biodiversitat. Per fer front a aquests desafiaments és necessari un enfocament sistèmic que abordi l'abast i les dificultats d'una manera integral i sostenible.
Definint un sistema alimentari sostenible (https://www.sostenible.cat/entrevista/yvonne-colomer-i-robert-save-la-ue-es-un-actor-global-en-materia-de-seguretat-alimentaria), com aquell que garanteix la seguretat alimentària i la nutrició de totes les persones de manera que no es posin en risc les bases econòmiques, socials i ambientals d'aquestes per a les generacions futures. Això vol dir que sempre és rendible, garantint la sostenibilitat econòmica; que ofereix amplis beneficis per a la societat, assegurant la sostenibilitat social; i que té un efecte positiu o neutre en els recursos naturals, salvaguardant la sostenibilitat del medi ambient (https://www.medecc.org/wp-content/uploads/2021/05/MedECC_MAR1_SPM_CAT.pdf;https://www.medecc.org/wp-content/uploads/2021/05/MedECC_MAR1_3.2_Food.pdf).
Per aconseguir-ho fa un plantejament basat en tres eixos, el de l’apoderament dels joves com a força impulsora en la transformació dels sistemes agroalimentaris, el de la necessitat essencial d’ampliar l'escala de la innovació i la tecnologia para superar obstacles sistèmics, i el del dret a l’alimentació, basat en fonaments de transparència, participació, inclusió i responsabilitat en cada pas del procés (https://www.fao.org/food-systems/es/).
La població migrada o autòctona, de tota la vida o nouvinguda, de soca-rel o brots nous i el sector agroalimentari, la alimentació, estan lligades en els diferents orígens i finals de la cadena alimentaria, pel canvi global que ha generat una nova i incerta realitat climàtica. Fet que ens ha fet veure, si o si, que estem en el mateix mon, que a més volem que sigui saludable per tothom, com no pot ser d’altre manera, i on el menjar i el veure, l’alimentació hi juga un paper clau.
Es imprescindible llegir, abans d’escriure, d’actuar, potser no serem més savis, però al menys les nostres decisions i actes, a la fi la política, seran un acte de voluntat pròpia, avalat i afavorit pels coneixements dels altres.
Ens hi juguem molt, l’alimentació es salut, i per tant societat, que no distingeix persones, ni territoris.
Amb tota l’objectivitat que adona el coneixement i el sentit comú, hem de reconèixer que ens hi va la vida amb altres, que es l’autentica, i per tant actuar no es una opció, es la solució.
