Amb només 24 anys, el gelidenc Joan Buch ja ha complert un somni que arrossega des que era un nen: volar. Actualment és pilot de Ryanair amb base a Palma de Mallorca i un dels pocs professionals de l’aviació comercial provinents de l’Alt Penedès.
La seva trajectòria, marcada per la determinació i el sacrifici, és avui una referència per a molts joves de la comarca que aspiren a entrar en un sector tan exigent com fascinant. En aquesta entrevista, Buch repassa els seus inicis, els reptes de la professió i l’emoció de portar els seus pares per primer cop en un avió pilotat per ell.
Quan vas decidir que volies ser pilot i què et va inspirar a seguir aquesta carrera?
La primera connexió amb l’aviació va arribar als quatre anys, en un vol a Tenerife. Aquella entrada inesperada a la cabina va despertar una fascinació que ja no m’ha abandonat mai. Tot i això, la decisió de convertir-ho en professió va arribar als 17 anys, mentre cursava Batxillerat a l’IES Gelida.
Necessitava dominar l’anglès i per això vaig marxar un any a Chicago. Aquell any va ser decisiu: vaig entendre que no només volia volar, sinó que estava disposat a posar-hi tot l’esforç necessari. També he tingut una figura inspiradora, en Xavi Clerch, primer pilot gelidenc.
Com és volar per Europa amb Ryanair sent tan jove? Quines bases has tingut?
Vaig començar amb només 22 anys, i això sempre cridava l’atenció. A la meva primera base, Roma–Ciampino, sovint passatgers i tripulants em preguntaven l’edat, sorpresos. Jo sentia, però, que havia arribat al lloc que m’havia preparat per ocupar. A Roma vaig volar sobretot per l’Europa de l’Est, en rutes exigents que em van donar molta experiència.
Des de fa 10 mesos tinc la base a Palma de Mallorca, una destinació que m’ha permès més estabilitat, qualitat de vida i proximitat amb casa.
La gent té por de volar. És realment segur? Has viscut moments de tensió?
L’aviació és el transport més segur que existeix. La formació és constant, rigorosa i molt controlada. Entenc perfectament que els passatgers que volen poc puguin espantar-se, especialment amb turbulències. Jo no he viscut por, però sí respecte profund.
Recordo especialment els primers aterratges automàtics amb visibilitat mínima: fins als darrers metres no veus pràcticament res. En aquests moments confies plenament en la tecnologia i en la preparació de tot l’equip. Sent de l’Alt Penedès, també sento la responsabilitat de ser un referent per a joves que somien a seguir aquest camí.
Quins són els pros i contres de ser pilot?
Els pros són molt clars: la feina no té rutina, cada dia és diferent; gaudeixo d’una flexibilitat horària gran, treballo cinc dies i en descanso quatre, i la possibilitat de viatjar constantment. I, evidentment, les vistes són insuperables.
Entre els contres hi ha els horaris extremadament matiners, jornades llargues i el fet de treballar en festes i dates significatives. A més, el cost de la formació és altíssim i deixa fora molta gent amb vocació real.
Tens alguna anècdota especialment significativa?
El moment més emocionant va ser portar els meus pares en un vol de Barcelona a Mallorca. Tot i ser un vol molt curt, va ser intens.Poder agrair-los, des de la cabina, tots els anys de sacrificis i oportunitats va ser un dels instants més importants de la meva vida.Sabia que aquell era el vol que havia imaginat des del primer dia d’escola.
Com compagines la vida laboral amb la comarca i la família?
A Roma era complicat, però des de Mallorca tot és molt més accessible. Hi ha molts vols al dia, i en vint-i-cinc minuts sóc a Barcelona.És pràcticament com agafar un bus, i això em permet mantenir un contacte freqüent amb amics i família sense renunciar a la meva carrera.
Quins consells donaries als joves de l’Alt Penedès que volen ser pilots?
Que, si ho tenen clar, apostin sense por. És una inversió alta, sí, però també una oportunitat professional única. Els diria que busquin tota la informació possible, que treballin amb constància i que tinguin paciència: a l’aviació els progressos poden ser lents, però quan arriben, transformen la vida. De volar una Cessna a pilotar un Boeing 737 hi pot haver només un any de diferència.
Marc Aguilà Esteve
