Allà on parla un gran home...els petits han de callar. FX Kappus.

Avui em desmarco una mica del concepte actualitat, tot i que penso que els clàssics del s. XX encara ens queden molt i molt propers, i us proposo recuperar la veu d’aquest immens poeta que és Rainer Maria Rilke, i llegir  aquest llibre que edita les edicions de la ela geminada, aquesta editorial que ens ofereix petites meravelles com aquesta. En aquí hi trobareu la base del que és la poesia de RMR.

L’he escollit perquè es va editar un 1 d’octubre, del 2019, aniversari del naixement de la República que avui continuem defensant contra tots els feixismes, amb la força dels arguments i contra els arguments de la força. I aquest és un tema que em toca molt de prop, i Rilke, em toca l’ànima.

El llibre està excel·lentment traduït per Anna Punsoda, i té un pròleg de Xavier Antich i un epíleg d’Oriol Ponsatí-Murià, meravellosos tots dos, imprescindibles, profunds, aclaridors, i emotius...  No podem dir altra cosa d’aquesta edició que està molt ben custodiada per reconeguts traductors i assagistes, que ens guien per les epístoles del jove Rilke.

Cartes a un jove poeta, consta de deu cartes de  Rainer Maria Rilke (1875-1926) a Franz Xaver Kappus (1883–1966), un cadet de 19 anys de l'Acadèmia Militar Teresiana de Wiener Neustadt.  Kappus, un poeta que no ha estat prou reconegut, va tenir correspondència amb  Rilke del 1902 al 1908 on li demana consell per millorar la seva poètica.  Kappus va reunir i publicar les cartes l'any 1929, tres anys després que Rilke morís de leucèmia.

Cal que fem una falca, perquè cal que ens fixem que estem parlant de cartes. Aquest gènere epistolar, ara no està gaire de moda i tantes meravelles que ha donat, per citar-ne una: Les tribulacions del jove Werther, de Goethe, per exemple. Llegiu amb atenció les reflexions de l’epíleg al voltant d’aquest gènere, són una petita joia. S’ha de dir també que les cartes són només les de Rilke, i de Kappus, hi apareix un sonet, amb un consell de Rilke: Llegeixi els versos com si fossin d’un altre i sentirà en el més profund com en són de seus.

Quan s’escriuen els dos poetes Rilke és ja un poeta força reconegut perquè ha publicat El Llibre d'Hores i El Llibre d'Imatges. I, també perquè ell està treballant en el seu llibre sobre Rodin, i en les cartes que escriu a Cézanne.

Rilke, li diu que: No pot aconsellar-lo ni ajudar-lo ningú. Ningú. Només hi ha una manera. Vagi a dins seu... Acosti’s a la Natura. ...Intenti dir, com un primer home, el que veu i viu i estima i perd.

A mesura que avancem veurem que les cartes li serveixen per parlar de com ell entén la poesia i l’art. El llibre esdevé una deliciosa introducció a l’obra de Rilke, que té fama de complex. Doncs en aquí trobem un llenguatge poètic meravellós, especialment en les descripcions, ja siguin de la seva salut, com de la ciutat eterna, totes amarades de bella poesia. No podem oblidar que Rilke mai va deixar de dirigir-se als intel·lectuals i als creadors de la seva època, i això ho palesa la seva extensa correspondència.

Insisteix a Kappus que No busqui respostes que no les pot rebre perquè no les pot viure.  Fixem-nos que la importància de crear poesia està en el món interior: El que passi al seu interior val tot el seu amor...i per això el poeta necessita una mirada vers ell mateix. Aquest món poètic...El construïm amb tot el que fem en solitud, sense companys i seguici.

També hi tracta la seva visió de l’amor i de la mort: Estimar és per l’individu una oportunitat sublim de madurar...d’esdevenir un món per si mateix i per un altre.  Flueix l’alteritat en aquestes afirmacions i pel que fa a la mort...encara no hi ha cap explicació, cap solució, cap consell ni camí ...Rilke creia en una vida espiritual, en un món després de la mort i es queixa que el seu món ha abandonat l’espiritualitat:...Hem expulsat del nostra ésser, el que anomenem les aparicions, el món dels esperits, la mort,...i ho hem fet fins a tal punt que els sentits amb què podríem copsar-les se’ns han entumit...Aquí torno a parlar-li de la vida i de la mort i sobre el fet que són grans i meravelloses...li diu al seu receptor.

No em puc estar de comentar-vos que ja veu en la dona un ésser superior, sublim, que l’home no ha sabut respectar. Espera que la dona que es queixa de la seva marginació, es converteixi  en una persona més madura que l’home, i que no es contraposi a allò que és masculí sino que ha de ser  alguna cosa en si mateixa, no ha de ser un complement, sinó que ha de ser una persona femenina, afirma.

Les reflexions sobre el que és l’art...una obra d’art és bona quan neix de la necessitat... són ben apassionants i no dubta a assenyalar la mala feina d’alguns crítics, o la de la classe periodística, o bé la feina d’alguns que es consideren escriptors. És molt crític amb determinats sectors del seu temps.

En fi, desitjo que amb el tast que us he anat oferint del llibre, el llegiu, i gaudiu d’una bellesa literària que us mostrarà qui era Rilke, com entenia la seva obra, i la creació artística. Una llibre-capseta màgica de bellesa i d’enginy, amb un llenguatge aclaridor i emotiu.