LA SAVIESA

     Només l’ocell coneix el pensament de la rosa

    L’editorial 3 i 4 ens ofereix la segona part de l’obra completa de Josep Ramon Bach. Ja havíem gaudit de L’instint ( 1992-1993), i ara  podem llegir i rellegir La saviesa (1993-2005). Potser en aquí hi trobem el corpus líric més potent de JRB, amb 8 obres que ens guien per aquest univers únic i irrepetible que és la seva poesia altament universal.

    La Saviesa consta  de vuit llibres. De l’edició, exquisida, n’ha tingut cura D. Madueño, coordinador de lletres de la Fundació Ars. El llibre s’obre amb un estudi exhaustiu sobre l’obra de JMB fet per Àlex Broch. Hi ha també diferents pròlegs que ell va fer per alguns dels llibres del recull, i finalment, tanca l’obra un seguit de Documents Annexos on hi podeu trobar altres pròlegs d’Àlex Broch i articles d’Isidor Cònsul ran de la publicació d’algunes de les obres.

    Llegir l’obra de JRB és viatjar vers les profunditats de l’ànima humana, sempre tenint present la força de les tres etapes de la vida (joventut, maduresa, vellesa) que reforcen  la  simbologia del número 3, potència generadora, que per la cultura xinesa és l’expressió de la totalitat, síntesi del cel, la terra i l’home, o bé per a la tríada  hindú, Brahma, Vishnú y Shiva que representen els tres aspectes de la divinitat (productor, conservador, transformador).  La saviesa  també s’estructura en tres parts reforçant d’alguna manera aquesta força simbòlica. Des del privilegi de llegir-lo arribarem a la poesia  popular d’altres llocs d’arreu del món, i també a la seva pròpia creació mitjançant el mite de Kosambi i altre cop trobarem la recreació poètica, en la resta de líriques que travessen ell llibre. Res és gratuït, i darrera hi ha moltes hores de solitud i de bona feina, una feinada  ingent i diferent d’aquest autor tan admirat, “Rere el viatge/ en la quietud de casa/ corren els somnis i esdevenen realitat en l’obra ben feta i minuciosament pensada que heu de llegir.

    Us heu de fixar bé en el “vintàleg” que obra el llibre, on l’autor vol deixar clar un canvi de rumb en la manera de fer la seva obra. Hi reconeixereu però l’escriptor humanista que s’endinsa en les diferents cultures populars d’arreu del món, i on trobareu la possibilitat de mirar l’obra des de la tendresa i la compassió i podreu aprofundir  de manera especial en la cultura africana, i en la poesia del poeta xinès Li Bo ( 701-762). És en aquí on es veu més clar la força del mite de Kosambi, l’alter ego de l’autor narrador. A mesura que avanceu en la lectura veureu com traspua la idea central de la seva lírica que és fer palès que tots els homes som iguals, i això ens arriba a través del seu viatge particular per la saviesa de la poesia popular d’arreu del món, que ens permet descobrir la mirada  de cultures ancestrals, que si no ens les hagués acostat desconeixeríem la lírica d’aquests pobles.  Vet aquí un altre dels eixos de la seva obra.

    Tota aquesta poètica, és per mi un gran cant a la terra, en el sentit més ampli del terme i és també una força  immensa que mostra la gran bellesa de la natura, una mena de panteisme del qual s’amara tot el llibre.  (La relació de l’home amb els animals, en algun moment a la manera de Pere IV, especialment “l’ocell” que esdevé mite i company de l’home en els versos, ...I plegats, volaren tota la nit, fins l’alba, però també la solitud de l’elefant en la mort i una tirallonga d’animals que conviuen allunyats o al costat de l’espècie humana) . Altres elements essencials d’aquesta natura poden ser les flors, i amb majúscules, la ROSA, sageta d’olor que viu en les pàgines de l’obra, junt amb altres temes universals com el pas del temps (sovint present amb la força de les quatre estacions de l’any), la força del riu en la vida humana, (...el riu parteix el cor/ de la muntanya...).

    Sense ocells no hi ha misteri. I sense misteri, la vida defuig de tota bellesa. Sí, la recerca constant de la bellesa és un “leitmotiv” de l’obra. La força plàstica traspua el vers i s’omple d’imatges i metàfores que volen a la recerca constant de la bellesa i l’harmonia de la natura, que no deixa de ser un bell quadre que canvia amb el pas del temps. La pluja enfrontada a la sequera, la vida en front de la mort (mort que amara de diàfana delicadesa la darrera part del llibre).

    Crec que s’ha parlat poc de l’element femení en l’obra de JMB, i crec que com la rosa i les flors en general, i com a peça essencial de la cultura popular,  té una força enorme, potser no volguda, però hi és. Els cants populars vinculats amb la maternitat, la relació mare fill, la cançó de bressol, l’alletament, la mort del fill en pau i en guerra, la donzella enamorada que estima l’home jove, el concepte de l’amic en la relació amorosa, (que ens evoca l’amic i amant de l’amor cortès), la bellesa de la joventut admirada que de vegades es mou en el terreny del mite i els déus perden el seny per la bellesa femenina, m’ha convidat a viure/ un amor tan obstinat/ com inacabable.../ la solitud i el dolor de la dona, la sexualitat i el desig: la princesa fa l’amor.... la dona agricultora, arrelada i entregada a la terra, amb majúscules, que recull i mol el gra per alimentar la família, etc. Són una constant en l’obra que no hem de menystenir, ans al contrari destacar.

     

    No voldria acabar sense referir-me a la riquesa estilística de l’obra. La veu del narrador que amb la seva mirada és sempre un ocell que plana damunt les coses...i que si cal ...deixà de ser ocell per convertir-se en “paraula”... La força de la paraula en el vers breu com les VACANES de la llengua kannada, els HAIKUS que serpentegen pel llibre, i edifiquen la litúrgia de l’instant. També la veu dels animals que miren perplexos què fa l’home, o bé la veu femenina que parla i transmet una mirada diferent de la realitat que l’envolta, en el llibre Versions de la poeta Sant Mirabai.

    Fascina la musicalitat popular que va trenant el versos, les veus del cor i el solo, on bevem dels orígens del teatre clàssic en la tragèdia grega, i on hi trobem les arrels d’Àfrica. Tampoc podem passar per alt les seves “proses en clau de poema”, on mostra una vegada més la seva habilitat poètica. En fi, una superioritat estilística que difícilment trobarem en altres autors de l’època. No deixeu de llegir, rellegir o bé descobrir aquesta obra referent de la poesia de la darrera part del XX i la primera part del XXI.  

    L'Atlàntida de Jacint Verdaguer
    L'Atlàntida de Jacint Verdaguer

    Aquest poema èpic té deu cants, una introducció i una conclusió. Narra l'enfonsament dels atlants. J.V. hi va treballar durant anys. L'obra implica, que la poesia catalana recupera la nostra lle [ ... ]

    Llegir més
    El malalt imaginari de Molière
    El malalt imaginari de Molière

    Celebrem els 400 anys del naixement de Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière. El malalt imaginari va ser la seva darrera obra. Ell ja estava malalt i va morir mentre la interpretava. E [ ... ]

    Llegir més
    L'Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol
    L'Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol

    Parlo de la novel·la, que és un clàssic i un bon exemple del Modernisme costumista. SR utilitza la tècnica de l'auca per fragmentar la narració en diferents episodis, on explica la trajectòria [ ... ]

    Llegir més
    Nosaltres els Valencians de Joan Fuster
    Nosaltres els Valencians de Joan Fuster

    Celebrem els 100 anys del naixement i els 30 de la mort de J. Fuster. Amb aquest assaig emblemàtic dona un nou enfonc al País Valencià, proposant-ne una reconstrucció dins del marc dels territor [ ... ]

    Llegir més
    Cantates, Fugues i Colls de la Baralla de Guillem Viladot
    Cantates, Fugues i Colls de la Baralla de Guillem Viladot

    Hem de llegir GV, artista total, per posar al lloc que es mereix la poètica, l'art, l'escultura, el poema visual, etc., d'aquest genial autor. Ara Pagès editors presenta aquest llibre que l'autor  [ ... ]

    Llegir més


    Subscriu-te al nostre butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu !

    Els dibuixants Carlos Azagra i Encarna Revuelta seran aquesta tarda a Vilafranca per signar còmics
    Els dibuixants Carlos Azagra i Encarna Revuelta seran aquesta tarda a Vilafranca per signar còmics

    Foto: Salón del Cómic de Zaragoza Carlos Azagra, creador i dibuixant dels personatges de PGB "Pedro Pico y Pico Vena" i de les revistes El Jueves i Makoki, entre altres, i la colorista Encarna R [ ... ]

    Llegir més
    Crema el quadre elèctric d’una empresa de pinsos dels Monjos
    Crema el quadre elèctric d’una empresa de pinsos dels Monjos

    Aquest matí  s’ha produït un incendi a un quadre elèctric de la sala de distribució d’una empresa de pinsos ubicada a l’avinguda Pla de l’estació de Santa Margarida i els Monjos.

    Llegir més
    Bandau estrenarà divendres una nova cançó, 'Finals d'agost', que parla sobre la Festa Major de Vilaf...
    Bandau estrenarà divendres una nova cançó, 'Finals d'agost', que parla sobre la Festa Major de Vilafranca

    El grup penedesenc Bandau estrenarà aquest divendres una cançó titulada Finals d'agost. En aquesta nova peça el grup parla sobre la Festa Major de Vilafranca i les experiències de tots aquells  [ ... ]

    Llegir més

    El Cargol 1.206-1.207

    Penedès Guia

    Cellers de la DO Penedès

    El Santoral de la setmana

    Dijous dia 4
    Joan-Maria, Perpètua

    Divendres dia 5
    M.D. de les Neus, Osvald, Afra

    Dissabte dia 6
    Just, Pastor, Hormisdes

    Diumenge dia 7
    Sixt II, Gaietà, Albert

    Dilluns dia 8
    Domènec, Ciríac

    Dimarts dia 9
    Domicià, Romà, Esteve

    Dimecres dia 10
    Llorenç, Deodat, Astèria

    Dijous dia 11
    Clara, Tiburci, Susanna

    Divendres dia 12
    Herculà, Hilària

    Dissabte dia 13
    Poncià, Hipòlit, Cassià, Aurora

    Diumenge dia 14
    Maximilià-Maria, Eusebi, Anastàsia

    Dilluns dia 15
    Assumpció de Maria

    Dimarts dia 16
    Esteve d’Hongria, Roc, Serena

    Dimecres dia 17
    Jacint, Beatriu, Eusebi

    Dijous dia 18
    Agapit, Helena

    Divendres dia 19
    Magí, Lluís d’Anjou

    Dissabte dia 20
    Bernat, Cristòfor, Samuel

    Diumenge dia 21
    Pius, Privat, Ciríaca

    Dilluns dia 22
    Timoteu

    Dimarts dia 23
    Rosa de Lima, Felip Benici

    Dimecres dia 24
    Bartomeu, Enília, Àurea

    Subscriu-te al nostres butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu o si ho prefereix un correu setmanal amb totes les notícies.

    REDACCIÓ 

      93 890 00 11 (Ext.01)
    Olga Aibar
    (Redactora en cap)
     
    redaccio@ elcargol.com
    Lorena del Amor
    (Redactora) 
     penedes
    @ elcargol.com

    GESTIÓ COMERCIAL 

     93 890 00 11 (Ext. 02)
    Montse Calzado:

     692 189 896  comercial@ elcargol.com
    Xavier Vallès:
     675 649 413  xavier@ elcargol.com

    DISSENY I MAQUETACIÓ 

     93 890 00 11 (Ext. 03)
    Abdelghafour Eddalai
     93 890 00 11 (Ext. 05)
     publicitat
    @ elcargol.com
     elcargol@ elcargol.com