... jo mateix sóc la matèria del meu llibre. M. de Montaigne.
Us recomano vivament aquesta bella i instructiva lectura, que ens explica l’experiència de l’autor, Eusebi Ayensa, mentre va ser director de l’Institut Cervantes d’Atenes (2007-2012).
El llibre es mou entre les memòries, les vivències, però també l’assaig sobre les relacions catalano-gregues, desconegudes per la majoria de catalans, i a la vegada és també una bella crònica, a la manera de R. Muntaner... En fi, una joia documental amb un niu d’experiències, que et deixen corgelat i emocionat davant tantes coses que ignorem. L’obra ha estat guardonada amb el 38è Premi d’Assaig J. Vallverdú i publicada a Pagès editors.
L’experiència del viatge com a finalitat mateixa, que deia J. Pla, en aquí esdevé l’experiència de la seva aventura al capdavant de l’I.C. d’Atenes, i els ponts que establí entre la cultura grega i la catalana, malgrat l’impediment constant de les autoritats espanyoles que residien a Grècia, que van abocar al nostre autor a una denúncia penal instigada per R. Rodríguez Panga, secretari de l’I.C, que no responia a altra cosa que a la revenja per organitzar-hi actes en català. Però les autoritats gregues li han concedit l’honor de formar part de l’Acadèmia d’Atenes des del 2017. Ja ho veieu, Espanya és caínica i Grècia generosa. D’atzagaiades com aquesta n’anireu vivint a mesura que aneu llegint, i alhora descobrireu una feinada ingent d’EA mentre va ser-hi, i que a dia d’avui no s’atura. La prova és la concessió de la medalla d’or de la Universitat de Tràcia, en reconeixement a la seva tasca per les lletres gregues, medievals i modernes.
Voldria destacar la importància d’Empúries com el símbol vivent de les nostres arrels mediterrànies, però també el que va suposar pel nostre lletrat més universal, R. Llull, la seva presència a Xipre, (tan malmesa en l’actualitat), i com va bastir ponts de diàleg, allò que l’actual Europa no n’és capaç, malgrat maldi per aconseguir-ho.
Cal destacar l’elogi de l'Acròpolis, “la més richa joya qui al mont sia e tal que entre tots los reys de cristians envides lo porien fer semblant”, que en va fer Pere el Cerimoniós, i que ara resa en una placa als Propileus gràcies a la bona feina d’EA. Una manera d’agrair des de Catalunya tot el que ens ha donat Grècia. Molts catalans desconeixen els més de 80 anys de domini català en els ducats d’Atenes i de Neopàtria. I també s’explica la presència dels almogàvers i com van impactar en el refranyer grec.
I no s’oblida del rol tan important dels catalans a la batalla de Lepant, ni de Ll. Requesens, 2n en el rang de la flota de J. d’Àustria, que va ser qui es va endur tot el mèrit. Encara ara es poden llegir els documents amb els homes i les despeses, que li van suposar gastar la fortuna familiar, i Espanya mai li va tornar res, si no que el va esborrar de la història acusat de covardia. Una batalla que va donar una bella literatura als PPCC, que, però, s’ha esborrat de la història.
Antoni Rubió i Lluch, amb el seu compromís amb els processos d’alliberament nacional, va ajudar en tot el que li va ser possible per revertir la situació que encara cueja a Creta, així com ho va fer el Rei dels hel·lens, quan Europa va mirar cap una altra banda davant la barbàrie turca. Una feinada d’A. Rubió per Grècia, que palesa fefaentment els lligams que hi mantenim.
Recupera l’oblidada ballarina Àurea de Sarrà, que es va convertir en una musa a la Grècia d’entreguerres, i que va portar als escenaris, egipcis, italians i de manera especial grecs, les arrels culturals que ens agermanen i que va triomfar a París, i arreu del món i, com tants d’altres catalans, ha quedat totalment silenciada.
Si no fos per EA no sabríem perquè Riba no tradueix meravellosament Kavafis fins quasi al final de la seva vida. Tot ve d’una donació d’Eguina a l’I.C., i una bella història que no us desvetllaré.
El 2007 la literatura catalana desembarca a Grècia, i les llibreries s’omplen de d’escriptors catalans. Seguia l’agermanament, perquè com deia Homer que hi hagi cançons per als homes que encara han de néixer. L’admirat S. Abrams i EA fan una antologia de poetes catalans que han fet poemes de tema grec. (Un luxe com us podeu imaginar). I la rica vida cultural d’Atenes va obrir portes sota la batuta d’EA a pintors com Dali, Miró, Riera i Aragó... i una munió d’escriptors del XX i el XXI.
El conflicte lingüístic amb què he obert la ressenya tancarà les darreres activitats d’Ayensa a l’Atenes àuria. En marxar, de seguida n’exclouen el català de l’l.C. Sort que Atenes, llesta com és, el té encara entre les seves files culturals, com un pont de mar blava entre Grècia i Catalunya, que hem teixit al llarg dels segles. El binomi llibertat i llengua ha estat determinant pels grecs, però també pels catalans. I com deia D. Solomós: Tinc tal vegada una altra cosa al cap que no sigui llibertat i llengua?
Europa és un sistema financer d’inversions, però no ha fet una cultura europea de lligams ancestrals, que hauríem d’ensenyar a les escoles i així aprendre a estimar què som i d’on venim, mil·lennis de cultura ens agermanen. Gràcies Eusebi per tot el que aportes en el llibre, per ser un treballador incansable, per construir l’agermanament d’una cultura clàssica, un ordre romà i una moral cristiana que deia Pessoa per definir la vella Europa.
