Foto: Arxiu Municipal de Sant Sadurní
Tot just avui fa 30 anys de la històrica inauguració dels Jocs Olímpics que va acollir Barcelona el 1992. Aquell esdeveniment va significar un abans i un després per a la ciutat Comtal, que va aconseguir atraure la mirada de tot el món. L’Alt Penedès també va ser protagonista de la cita olímpica, de la mà de Sant Sadurní que va ser una de les 15 ciutats de Catalunya que va ser subseu d’alguna de les disciplines esportives dels jocs.
Sant Sadurní, concretament, va ser doble subseu acollint una de les fases preliminars d’hoquei patins, modalitat d’exhibició, i la prova de ciclisme en ruta.
Les entitats del municipi i de la comarca van ser vitals per aconseguir que el municipi fos subseu olímpica. Per una banda, es va formar la comissió “Hoquei 92 a Sant Sadurní d’Anoia” constituïda per representants polítics, entitats i tècnics. A més, la bona actuació del Noia proclamant-se campió de lliga i campió de la Recopa el 1988, així com campió d’Europa el 1989 també van ajudar a fixar Sant Sadurní com a subseu olímpica. D’altra banda, les penyes ciclistes de Sant Sadurní i Comarcamics es van bolcar per aconseguir que la ciutat acollís també la prova de ciclisme en ruta.
Foto: Arxiu Municipal de Sant Sadurní
La torxa olímpica va arribar a la plaça de l’Ajuntament el 19 de juny de la mà del sadurninenc Santi Carda, que va participar amb la selecció olímpica d’hoquei i que, de fet, va penjar-se la medalla d’argent en aquells JJOO. La torxa també va passar per les mans del sadurninenc Enric Roca, jugador del Noia; pel llavors president de Freixenet, Josep Ferrer i pel director general de la mateixa empresa cavista, Josep Lluís Bonet.
Els Jocs Olímpics també van provocar una transformació urbanística a Sant Sadurní
Igual que va passar a Barcelona i a la resta de ciutats subseus, Sant Sadurní també va patir un accelerat procés de transformació urbanística per tal d’acollir les cites esportives. Tal com es publicava al número 76 de la revista municipal Casa de la Vila “L’Ajuntament va concentrar un pla d’inversions en molt poc temps que, de no ser pels Jocs Olímpics, s’hagués dilatat molts més anys”. Entre altres, es va urbanitzar l’entorn del pavelló de l’Ateneu, la variant d’accés a Sant Sadurní per la carretera de Barcelona, l’estabilització del talús del passeig del Parc del Lavernó, la urbanització dels carrers Fullerachs, Sant Gabriel, Sant Pere o Narcís Viader. També es va fer la primera fase de l’ampliació de la Zona Esportiva o l’arranjament de les voreres de la carretera Sant Quintí, entre d’altres. També es va remodelar la plaça Manuel Raventós, amb el patrocini de Codorniu.
Foto: Arxiu Municipal de Sant Sadurní
El pavelló de l’Ateneu, construït el 1981, va rebre una important injecció per millorar les seves instal·lacions. Es va instal·lar aïllament tèrmic i acústic sota la coberta; es van remodelar les cabines de retransmissions i megafonia; la renovació dels vestidors; es van habilitar seients darrera les porteries; una nova rampa d’accés als vestidors i es van renovar els vidres.
En total, la inversió i despeses dels Jocs a Sant Sadurní es va situar en uns 600 milions de pessetes, dels quals un 45% van anar a càrrec de l’Ajuntament i la resta es va cobrir amb les aportacions del COOB, la Diputació, les quotes urbanístiques i Codorniu.