Cap de les estacions meteorològiques de l’Alt Penedès ha acumulat més de cinc mil·límetres de precipitacions en el que portem de l’any 2022. De fet, les darreres grans pluges (amb més de 5 mil·límetres de precipitacions) es van donar a finals del mes de novembre de l’any passat.
Enguany, l’estació que més pluja ha recollit ha estat la de Font-rubí, el 10 de gener, i tan sols va acumular 1,3 mil·límetres d’aigua. En aquesta època de l’any, el normal seria que s’haguessin recollit entre 500 i 600 mm de precipitacions, segons l’AEMET.
Aquesta sequera, combinada amb les elevades temperatures que s’han donat alguns dies, han provocat diferents connats d’incendis. De fet, els Bombers han fet més de 60 serveis al dia a Catalunya, una xifra fins i tot superior a la de certes èpoques d’estiu. El Pla Alfa, per perill d'incendis forestals, indica que l’Alt Penedès té un nivell 1, que és una alerta moderada, però atípica en l’època de l’any en la que ens trobem. Segons expliquen des de l’ADF de Torrelavit, és normal que hi hagi petits incendis que “no van més enllà de marges”. Tanmateix, enguany s'ha donat més d’un foc “que s’escapa i es propaga més ràpidament, ja no en vegetació fina, sinó que s’estén a matolls, canyes o fins i tot algun pi”. És per això que les ADF de la comarca es mantenen més alerta del normal. Per exemple, l’ADF de Torrelavit ha organitzat vigilàncies especials per prevenir incendis. Pol Llopart, membre d’aquesta agrupació, declara que han organitzat guàrdies presencials amb vigilància forestal i han designat personal localitzable per tal que s’activi si és necessari.
La situació de sequera preocupa en especial els pagesos. D’octubre a abril es recull el 75% de les precipitacions de tot l’any. Si les condicions no canvien, es preveu que la producció es redueixi dràsticament. L’investigador emèrit de l’IRTA, Robert Savé, indicava que “amb les elevades temperatures és probable que la vinya broti abans, però sense aigua podria passar que les fulles siguin inoperatives i no generin raïm”. Una de les opcions que els pagesos tenen entre mans és la poda en verd, per tal d’intentar que el cep concentri tots els nutrients en pocs pàmpols. Això “reduirà la producció, però mantindrà la qualitat”, diu Savé.