El cinema Kubrick de Vilafranca va tancar portes el 30 de desembre, després de 27 anys de trajectòria. Un referent cultural de la ciutat que l’agost de 1994 va sumar-se al seu moment a les dues sales del cinema Bogart, impulsades pel Francesc Olivella i la Paquita Ferran l’any 1983.
Sobre aquesta trajectòria i l'oferta cinematogràfica de Vilafranca i del seu entorn n’hem parlat amb la gerent del cinema Kubrick fins l'any passat, la Maria Olivella.
El comiat va ser molt emotiu i ple de sorpreses.
Si i tant. Em vaig sentir molt valorada i estimada, i tota la família també es va sentir molt agraïda, això vol dir que la feina s'ha fet bé. Aquest acte era una cloenda, però també un final d'etapa que tancava un cicle del cinema kubrick.
Em va agradar molt el fotomontatge que va fer tot l'equip del cinema Kubrick, el Francesc i l'Anna, amb imatges dels fets més destacats que hem viscut durant tots aquests anys, i el llibre de dedicatòries que em van regalar, iniciativa particular de diferents persones cinèfiles, un tresor que guardaré per sempre. Valoro i agraeixo molt la feina que ha fet tot l'equip durant aquest temps.
Quins canvis va suposar l'obertura del Kubrick respecte a les dues sales del Bogart?
El canvi del sistema analògic al digital va ser molt important, que ens va permetre ampliar la programació, com ara ballets o òperes. Quan es va instal.lar el satèl.lit ,vam poder oferir continguts en directe des de diferents països, la Mostra de Curtmetratges, el cicle “Una nit amb els Clàssics”, i “CINC”, els festivals, i un ventall de continguts alternatius que va anar sumant públic. El canvi de butaques, quan vam celebrar els 20 anys, també va ser important per la sala de cinema.
Què va motivar la decisió del tancament?
La Covid, va fer caure el volum d'espectadors, i el canvi d'hàbits del consum de l'audiovisual. La situació que hem viscut durant tot aquest temps ha comportat aquest desenllaç. Després de sis mesos tancats, va costar molt recuperar l'hàbit d'anar al cinema, es van aplicar totes les restriccions que el Procicat exigia. De fet, la cultura sempre ha estat un sector bastant oblidat i al que s'ha ajudat poc. A més a més, les distribuidores endarrerien totes estrenes, faltava material, el que feia anar de bòlit als programadors. Algunes estrenes anaven directament a plataformes.
Sobta l'obertura de nous cinemes, com el de Vilanova i la Geltrú, el mateix mes que es tancava el Kubrick. Va tenir-hi res a veure?
No, va coincidir en el temps. De fet a Vilanova devia fer més d'un any que la Cadena Odeón volia abrir-lo, però la pandèmia ho va retrasar. Ara a Vilanova hi han 12 sales. A més, crec que l'obertura interessava molt també al consistori per promocionar el centre comercial que s'està construint a la zona.
Durant sis anys es van quedar sense cinema.
Molts vilanovins i garrafencs en general venien a Vilafranca, tot i que també tenen els cinemes de Sitges i Sant Pere de Ribes. Tant el Bogart com el Kubrick eren un referent cultural per a Vilafranca i comarca, et que són una diferència important.
Quins moments són els que recordes més?
Quan vam celebrar els 25 anys, el 26 d'agost de 2019, va ser un dia molt especial, em vaig sentir molt ben acompanyada per la família, els amics, exhibidors, distribuidors.., de fet tot el que vam preparar durant aquell any, va ser molt intens, com la projecció del concert homenatge A John Williams Celebration, l'acte anomenat "Symbiphonic" amb música en directe del Roger Subirana i mapping de la Silvia Isach, la marató cinematogràfica que vam organitzar o la projecció dels vídeos que ens van enviar els espectadors felicitant-nos pel 25è aniversari.
I pel·lícules?
Les cues que es van formar per veure Indiana Jones, i les de la saga de La guerra de les Galàxies, i Instinto Básico, que va ser un gran èxit de taquilla.
Quan va obrir el Bogart hi havia molta més oferta cinematogràfica que ara.
Sí, quan es van obrir les dues sales del Bogart a Vilafranca ja hi havia aleshores molta pantalla. Hi havia el Majestic, el Bolet i el Casal i cadascú tenia el seu públic. Era una altre època. Aleshores cada cap de setmana la gent hi anava amb la família, en parella o amics.
Gran part de la teva vida i de la teva família està dedicada al cinema. Què et quedes d’aquesta experiència?
Els meus pares van crear aquest projecte tan bonic que és el cinema, i que ens van fer estimar. És una feina que aprens de mica en mica, on coneixes molta gent i que et transmet uns valors que fan que donis encara més importància al setè art, que és el cinema. El darrer dia vaig insistir en què el cinema en pantalla gran mai no morirà, és molt diferent veure una pel.lícula a la televisió o através d'un mòbil que al cinema, per això espero que la gent continuï consumint cinema i que gaudeixin de les pel.lícules a les sales.
T'has plantejat que faràs a partir d’ara?
Tot plegat és molt recent, però penso que la meva vida sempre estarà vinculada a la cultura.
Olga Aibar