Manel Duran ha estat el delegat de l’Alt Penedès-Garraf a la Federació Catalana de Futbol (FCF) durant 10 anys. Recentment ha estat destituït d’aquest càrrec amb força polèmica i això ha generat, per unanimitat, que els 54 clubs de futbol del territori s’hagin posicionat al seu favor i n’hagin demanat la seva immediata restitució.
Quin ha estat el motiu de la teva destitució com a delegat?
Crec que la meva opinió, contrària i crítica al president de l’FCF, no ha agradat.
Concretament, què és el que va desencadenar la mala relació amb el president?
He estat defensor de retallar els sous de qui més cobra a l’FCF. Els clubs ho estan passant malament, ells són els nostres clients i ens devem a ells. Així que vaig proposar que si fèiem un ERTO, s’hi havien d’inscriure primer els que més cobren. Això no va agradar perquè hi ha qui percep 10.000 euros al mes. El president, fins i tot, amb despeses a part. També vaig proposar fer teletreball perquè això suposaria estalviar-se els costos de transport. Als delegats ens retornen les despeses pels desplaçaments i ens donen 300 euros per assistir a les reunions extraordinàries. Fent-les de forma telemàtica, es podria estalviar. Fins i tot vaig demanar que la secretària, que ha estat mare, pogués fer teletreball per més comoditat. Tot ho van rebutjar.
A això s'hi afegeix que m'he posicionat en contra d'aprovar un contracte d'alta direcció a una persona pendent d'un judici per cobrar irregularment un sou de l’FCF mentre, a més, estava inscrit a l'atur. No només això, sinó que aquest contracte està blindat, de manera que, si un altre president el volgués cessar, l'hauria d'indemnitzar.
També has denunciat diverses faltes de respecte durant els darrers mesos.
S’han comès diverses irregularitats. El dia que es va celebrar la junta de la meva destitució, també es va destituir un company de Vic. Vaig demanar que deixessin defensar-nos, que és el procediment habitual en qualsevol votació i em van negar la paraula. De males maneres i cridant, el president va dir "aquí no parla ningú" i va afegir que "qui ho vulgui fer que s'esperi al final a precs i preguntes". A més, les votacions es van fer alhora, de forma conjunta. Potser hi havia persones que volien votar en contra meva i a favor de l'altre company, o al revés. Tothom se sent pressionat, perquè, segons el que votin són convocats o no a les reunions extraordinàries.
També em van negar l’entrada a una reunió de delegats, quan encara ho era i tenia dret d’assistir-hi. A més, després em vaig assabentar que el president em va dedicar unes paraules molt poc amables.
Com et sents després d’aquest tracte?
És molt trist perquè jo vaig anar a buscar els avals a tots els clubs del territori perquè ell fos president. Fins i tot, es va donar un cas que el president d’un club no va ni voler saber a qui li estava donant l’aval, ho va fer perquè confiava en mi.
En aquest sentit, tots els clubs del territori t’han donat el seu suport.
Estic superagraït pel suport dels clubs. Crec que he fet mitjanament bé la meva feina perquè absolutament tots els clubs volen que continuï com a delegat. Em van fer un homenatge al camp del Moja on van assistir-hi tots els clubs. També els jugadors del Vilanova es van fer una fotografia amb una cadira buida que tenia el meu nom. En principi havia de fer una sacada d’honor, però com que l’FCF em va obrir un expedient vaig preferir ser cautelós.
Què va passar?
La Fundació Atlètic Vilafranca, a mode d’homenatge, em va convidar a fer la sacada d’honor en el partit del femení contra el Martinenc. Es van complir tots els protocols de seguretat, ens van prendre la temperatura, hi havia distància, portàvem mascaretes, etc. Aquell acte va arribar a l’FCF i a “algú” no li va agradar. Van forçar l’àrbitre a fer un annex posterior en l’acta i ho van portar al Comitè de Competició per obrir-me un expedient. Vaig estar dos dies inhabilitat, fins que es va resoldre l’expedient el qual concloïa que no hi havia mala fe ni voluntarietat.
En tots aquests anys com a delegat, quin ha estat l’objectiu del teu treball?
M’he preocupat d’ajudar els clubs del territori en tot el que els ha fet falta i en traslladar la seva veu a l’FCF.
A més, una de les coses que sempre m’ha preocupat és que el jovent gaudeixi del futbol, però que ho faci a prop de casa, que no perdi relació familiar, ni amb els amics, que no perdi estudis i que tinguin temps per a ells mateixos. No ens hem d’obsessionar i fer desenes de quilòmetres per portar als fills a clubs, suposadament superiors, atorgant als nens un estrès innecessari. S'ha de fer una tasca pedagògica amb tots els pares i fer-los entendre que els nens són nens i han de gaudir de la seva infantesa. Hem de procurar que gaudeixin de l'esport, perquè és salut, però que també siguin feliços.
Lorena Del Amor