Equilibrar passió i raonament és un vehicle molt eficaç per dotar de convicció un missatge i Carme Ortoll, la mestra jubilada que a l’escola Circell de Moja s’havia sentit “la dona i la mestra més feliç del món”, va demostrar-ho amb excel·lència dissabte a la tarda durant la xerrada que va oferir al Local Nou, en l’acte de commemoració del Dia Internacional de les Dones que per cinquè any consecutiu organitzava l’Ajuntament d’Olèrdola.
Seguint les normes de seguretat, les 140 persones que omplien la capacitat permesa del Local van poder assistir a una xerrada amb substància i carregada d'uns continguts que vinculaven realitats globals amb les d’àmbit local. S’hi van articular reconeixements a les dones que havien permès avançar en drets, denúncies per les situacions de desigualtats que encara perduren i propostes que interpel·laven a l’acció individual i col·lectiva per apropar-nos a la igualtat real. La seva va ser una intervenció molt propera i directa, de reflexió fonamentada, àgil malgrat no ser breu, i molt il·lustrativa per la diversitat d’exemples.
El “Cant dels ocells” sobrevolant el silenci
L’acte s’iniciava amb una actuació de dansa a càrrec de joves veïnes del municipi que col·laboren en la iniciativa solidària “Olèrdola amb La Marató”. Després de la lectura del manifest institucional a càrrec dels regidors i regidores Marta Mestre, Joan López, Mari Carme Villanueva, Pere Sadurní i Maria Antònia Pajuelo, es donava pas a la presentació d’una semblança biogràfica de Carme Ortoll, a càrrec de Lourdes Mitjans. Només començar la seva intervenció, Carme Ortoll va convidar a fer dos minuts de silenci per les víctimes de la pandèmia i “per les dones que han mort de patiment”. L’homenatge va ser acompanyat per la veu de Noemí Martínez, mestra de música i companya de Carme Ortoll, que va interpretar un emotiu “Cant dels ocells”.
Igualtat real irrenunciable
Per Ortoll, la celebració del 8 de Març té molt de sentit i defensava la necessitat de reconèixer la lluita de moltes dones. Detallant el significat del títol de la xerrada, “Diferents Sí Desiguals No”, Ortoll va posar de manifest que l’origen de la discriminació patida per les dones “és el tracte i el menyspreu” i no les diferències biològiques. Per això fixava el propòsit de que “la igualtat real és i ha de ser un dret irrenunciable”, per afegir que calia “trobar les millors possibilitats que ens pot aportar cadascú”.
Per exemplificar els avenços registrats en matèria d’igualtat, però subratllant el camí que queda per recorre, Carme Ortoll exposava algunes dades. Les dones han passat de representar un 5’5 % del Parlament , en les primeres eleccions de la recuperació democràtica, a ser el 47’7% del Parlament escollit el passat 14-f. El 70% de mestres i professorat són dones, però només 3 dels 12 alts càrrecs del Departament d’Ensenyament eren dones. I en l’àmbit privat, de cada 100 directors generals d’empresa, només 8 són dones. En aquest punt, Ortoll es mostrava partidària de seguir el model d’Islàndia, que obliga a certificar la igualtat de gènere.
Municipi coeducador
Aterrant a Olèrdola, Ortoll va assenyalar que des de l’any 79 el municipi havia tingut 6 alcaldes, tots homes. Amb vehemència, va defensar que les dones “hem de fer servir de manera real els drets que tenim” i va proposar “desenvolupar un projecte integral perquè Olèrdola sigui un municipi educador i coeducador”, treballat pel conjunt de l’Ajuntament amb els centres educatius, les entitats i les famílies. De manera concreta, proposava l’acció educativa amb tallers per a les persones del municipi, dedicats a la criança i educació dels fills, l'educació a adolescents; models de relacions familiars i diversitat sexual, o sobre prevenció de relacions abusives.
Referint-se a dues expressions molt presents en la pandèmia, Ortoll també va posar de relleu que la frase “quedar-se a casa” no hauria d’impedir reconèixer realitats com la de les dones i infants víctimes de violència que han hagut de patir els seus agressors estant confinades. O bé tampoc oblidar que “no tot ha anat bé”, com així ho indicarien les morts o la situació viscuda a les residències, o bé el fet que les dones han estat més afectades per la precarietat laboral.
Canviar, transgredir, lluitar
Abans de sintetitzar que de vegades “cal canviar els costums, transgredir normes i lluitar tenaçment”, Carme Ortoll va detallar alguns referents de “dones pioneres” que permetien arribar a aquesta conclusió. Era el cas de Dolors Aleu, la primera metgessa catalana; Míriam Caliesteo, primera dona en incorporar-se al Cos de Bombers de Barcelona, l’any 2007; o el d’Anna Maria Martínez, primera dona en ser membre de la Junta del Barça, esportista, periodista i escriptora. També va recordar com Aurora Batet, als anys 40 , va obrir les portes a totes les dones en el món casteller. I no va passar per alt un reconeixement per la tasca pionera de la mestra de Moja Pepita Casanelles i Escofet.
En acabar la xerrada, el llarg i sentit aplaudiment certificava la complicitat que Carme Ortoll havia generat en l’auditori. Abans de cloure l’acte, i a pregunta de Lourdes Mitjans, Ortoll va explicar com li havia afectat a algunes funcions de la memòria la COVID-19 a l’hora de dificultar actes quotidians com menjar. Ortoll va fer l’oferiment a l’Ajuntament d’Olèrdola de fer un documental sobre 8 dones d’Olèrdola que seria elaborat per ella mateixa, amb filmació i muntatge d'Andreu Ortoll Rius, per a poder ser presentat en la commemoració del 8 de Març de l’any vinent. L'acte finalitzava així igual que havia començat, amb generositat. Amb un regal de Carme Ortoll. I és que els assistents van poder trobar-se en cadascuna de les cadires del Local Nou un punt de llibre pintat per Carme Ortoll que representava "un punt de llum i el camí lila".