Per primera vegada s’estan realitzant excavacions arqueològiques al nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles. Aquesta acció s’ha desenvolupat mentre es renova el barri vell del municipi amb l’objectiu de trobar dades inèdites sobre la història de la població.
L’equip d’Arqueovitis, des de mitjans de gener, ha documentat diverses estructures arqueològiques. Sens dubte, la troballa més important fins ara, és la documentació d’un celler per a fer vi dels segles XV o XVI. Es tracta d’un celler, amb les tines i els cups, que apareix en un mapa del nucli antic datat l’any 1776 i que, en canvi, no apareix al mapa de 1936. Ara mateix, tot i que la recerca es troba en un estat incipient, podem afirmar que aquest celler va funcionar durant el segle XVIII i fou abandonat, probablement, durant el XIX. Quan es realitzin excavacions arqueològiques més exhaustives es podrà determinar quin és el segle en el qual es va construir. Sigui com sigui, tot sembla indicar que es tracta del celler vinícola més antic documentat al nucli antic de Sant Pere de Riudebitlles. És probable que aquest celler es pugui conservar, museïtzar i que formi part de l'excepcional patrimoni que disposa Sant Pere de Riudebitlles, atès que no es veu molt afectat pel traçat de les obres en curs.
Celler trobat a Sant Pere de Riudebitlles
Al carrer Major (tocant a la font de l’Abeurador) s’ha identificat una part dels fonaments d’una casa dels segles XVIII-XIX. Es pot observar completament la seva planta en un mapa del nucli antic de 1936. Entre les restes de materials recuperats, destaquen diverses ceràmiques fetes a mà i a torn vidriada característiques dels segles esmentats. També destaca l’aparició d’algunes restes òssies humanes (fèmur, vèrtebra, escàpula, etc.) abocades i sense connexió anatòmica. També cal remarcar la documentació d’un fragment de teula (tegulae) i de dòlia (dolium) clarament atribuïbles a l’època romana. Tot sembla suggerir que aquests materials estan barrejats i abocats, conformant un anivellament de la construcció de la casa identificada. Les restes òssies i els materials d’època romana, poden suggerir que a prop existeix algun cementiri i, tal vegada, algun establiment romà previ a la fundació de Sant Pere de Riudebitlles. Tanmateix, aquests són aspectes que cal verificar amb l’avenç de les excavacions i de la recerca.
Al mateix carrer Major, just davant de l’arc del Casal dels Marquesos de Llió, s’ha identificat una sitja dels segles XVIII-XIX. Es tracta d’una sitja o dipòsit per a emmagatzemar cereals que, una vegada va caure en desús, es va amortitzar amb l’abocament de moltíssimes deixalles de caràcter domèstic. També han aparegut un bon nombre de ceràmiques fragmentades (de cuina i vaixella de taula principalment) i, entre altres, un fragment de molí fariner domèstic fet de granit.
L'Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles obrirà els propers dissabtes l’excavació a voluntaris/àries del municipi (respectant les mesures per la situació Covid-19) que vulguin participar en els treballs de recerca del subsòl, tant adults, com joves i petits, amb l’objectiu de socialitzar la recerca. Les obres i la intervenció s’allargaran fins a mitjans del mes de març.