La cooperació i solidaritat entre professionals i institucions de les zones rurals pot ser clau per garantir una economia sostenible del paisatge: s’ha de trobar l’equilibri entre el que volem i el que necessitem, i algú ha de prendre decisions de futur que pot ser que no agradin. Aquesta és una de les principals conclusions de la taula rodona que va tenir lloc dimarts al vespre a l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, a Vilafranca del Penedès.
La taula, dirigida per la paisatgista i investigadora Soazig Darnay del Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPvi), va posar en relleu la necessitat que els professionals i institucions amb incidència sobre el paisatge s’interrelacionin i interactuïn per garantir una gestió sostenible de l’entorn.
Les diferències entre el preu del sòl urbà i el sòl agrícola, el preu del raïm, la revitalització del sector primari, el valor del sòl com a garantia de la sobirania alimentària o el paper de la planificació política sobre les reserves de sòl són alguns dels temes que van sorgir al llarg del debat, en el qual van participar Ana Alonso (Escapadarural.com), Isabel Vidal (JARC), Pati Homs (Cooperativa l’Aresta), Eva Vicens (Premis Vinari) i Rafael Roldán (Immobiliària SIP).
A la taula rodona, amb molta participació del públic, es van posar de manifest els pros i contres de paisatges de reconegut prestigi mundial com les zones vinícoles de la Toscana o la Xampanya francesa, així com les zones declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquestes zones esdevenen, molt sovint, espais amb grans dificultats de traspàs generacional a causa de l’elevat preu del sòl, i això dificulta la continuïtat de la gestió tradicional del paisatge, segons va explicar Soazig Darnay.
De fet, tant Isabel Vidal com Pati Homs van coincidir amb la necessitat d’apostar per un paisatge productiu com a fórmula per garantir-ne la gestió, i l’apoderament del sector de la pagesia com a eina de valor. El turisme rural pot ser una eina per complementar negocis agraris però és un sector complex, segons Ana Alonso, on el treball en equip encara és difícil, tot i que creix cada dia el nombre de professionals convençuts de la necessitat de posar en valor la marca de poble o regió. Segons Alonso, un dels reptes que ha sorgit en els últims anys davant la despoblació de zones rurals és la creació d’oportunitats de teletreball perquè els joves tornin, però difícilment es pensa en la “revitalització dels oficis relacionats amb el sector primari”, tot i que Vidal assegura que s’ha començat a abandonar l’actitud pejorativa envers el pagès.
Segons Pati Homs, des del sector cooperatiu, l’economia s’entén com una forma de relació social, i el valor econòmic del paisatge no es pot comptabilitzar exclusivament des d’una mirada crematística, sinó que ha d’anar més enllà, amb l’objectiu que des de les cooperatives de consum es pugui recuperar el control sobre el producte alimentari. Homs és partidària de la informació i l’educació com a apostes de futur. Segons ella, la desconnexió entre el món rural i el món urbà és enorme i s’ha de corregir: “els nens expliquen, en les enquestes, que necessiten un pagès, un ramader o un pastor un cop a l’any o un cop al mes”. Homs creu que s’ha de treballar per revertir aquesta situació i això vol dir recuperar la relació entre el camp i la ciutat.
Precisament, Isabel Vidal, creu que el valor econòmic del paisatge condiciona el debat real sobre el sòl agrícola i el futur del sector primari: “no n’hi ha prou d’apujar el preu del raïm per garantir la gestió sostenible del paisatge”. Vidal considera primordial el procés d’apoderament del pagès per posar sobre la taula elements fonamentals com una nova mirada de l’ordenament territorial o la futura aplicació de la Llei d’espais agraris. “La terra, si la cuides, et torna molt; i no som conscients d’aquest valor”.
La periodista Eva Vicens va reclamar la necessitat de treballar amb una mirada conjunta de país: “si el Priorat acaba sent declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i entra a formar part dels paisatges més ben valorats del món, hem de ser conscients des del Penedès o la Terra Alta que el Priorat també és nostre, que és un espai de gran valor local, però que s’ha d’utilitzar com a valor de país”. Vicens va posar sobre la taula els problemes i contradiccions que generen temes com la massificació eòlica per a la generació de les anomenades energies netes, i va reclamar una clara aposta comunicativa del sector del vi català.
Des del sector immobiliari, Rafael Roldán, reclama actuacions conjuntes i mesurades sobre l’entorn. El paisatge és, per a ell, sinònim de qualitat de vida. En aquest moment, al Penedès “no hi ha un paisatge de qualitat”. Roldán lamenta que els plans d’ordenació urbana es facin sense tenir en compte l’opinió de professionals del sector. La dificultat d’accés dels joves a la terra es contraposa amb la diferència dels preus del sòl urbà i el sòl agrícola (40.000€/hectàrea de vinya, davant dels 600.000€/hectàrea de sòl urbanitzable). Roldán critica els planejaments de futur innecessaris i perjudicials per al conjunt.