El Jutjat d’Instrucció número 1 de Vilafranca del Penedès ha condemnat SegurCaixa Adeslas i un dels seus metges a indemnitzar la família d’un pacient que va morir perquè se li va diagnosticar amb retard una metàstasi òssia. Segons ha informat l’associació ‘El Defensor del Pacient’, l’estiu de 2012 la víctima va notar molèsties constants en una cama, les quals inicialment es van diagnosticar com a meràlgia panestèssica. No va ser fins el mes de novembre que un segon especialista va identificar que es tractava d’una metàstasi.
El pacient va morir tres mesos després del diagnòstic correcte, de manera que el jutge considera que la mútua i el metge són responsables de que el difunt no tingués l’oportunitat de fer cap tractament, alhora que els culpabilitza del patiment que va sofrir mentre no es va identificar la malaltia. La família ha declinat fer pública la quantitat de la indemnització, i ha anunciat que la destinarà a investigació mèdica.
La víctima, de 65 anys, va visitar el metge de capçalera de la mútua mèdica a finals d’agost del 2012, assegurant que patia diversos dolors a la cama esquerra. El metge va sol·licitar una ecografia i una radiografia i li va receptar medicaments antiinflamatoris, antireumàtics, relaxants musculars i analgèsics. Els dolors, però, persistien, i en una visita a urgències va ser derivat al traumatòleg de la mateixa mútua, qui va diagnosticar-li meràlgia panestèssica i li va prescriure sessions de rehabilitació amb electroteràpia i fisioteràpia.
Així i tot, passant l’estiu, el dolor va anar en augment i va empitjorar l’estat de salut de l’home. En una visita al CAP a Vilafranca del Penedès, el metge va demanar un TAC, amb el qual es va constatar l’existència d’hèrnies discals. Pocs dies després, a petició de l’especialista de SegurCaixa Adeslas, la víctima es va sotmetre a una electromiografia, i el metge va refermar el diagnòstic inicial, tot i “cridar-li l’atenció”, recull la sentència, els dolors que sobrepassaven la zona afectada.
Mentrestant, el metge del CAP va rebre els resultats del TAC i va instar el pacient a una revisió d’aquests a través de l’especialista, qui el va acabar derivant a la Clínica del Dolor per a què li realitzin un bloqueig del nervi femnorocutani a finals de novembre. L’especialista d’aquest nou centre mèdic, però, va demanar una nova ressonància magnètica.
La sentència recull com, amb aquesta prova, a principis de desembre el metge de la Clínica del Dolor va identificar un tumor de 12 centímetres a la zona posterior lateral esquerra de la pelvis, com a metàstasi relacionada amb una neoplàsia de pulmó que no havia donat símptomes previs. Donada la situació, el pacient va ingressar a l’Institut Català d’Oncologia, on va morir al cap d’un mes per una fallada multi orgànica.
El jutge considera provat que si s’haguessin examinat les radiografies fetes els mesos de setembre i octubre s’hagués pogut constatar la malaltia que patia el pacient, i apunta que calia haver investigat sobre l’origen de la situació, i no tant sols centrar-se en el dolor en si. En aquest sentit, el jutge assegura que la parestèsia és el “símptoma final”, i retreu al metge que no indagués en el motiu que ho provocava a través d’un TAC o ressonància magnètica integrals.